Ball de Bastons de l'Aleixar

CATORZE CAVALLERS a FER el TOMB de la MURALLA

aleixar — , 07 2011 13:39:25 +0200

Quant els joves montblanquins es van posar en contacte amb els cavallers de l’Aleixar, poc es va dubtar en posar-se a les ordres dels companys de la Vila Ducal i donar el vist i plau per anar plegats en la salvaguarda de l’ordre a la vila. De seguit es va cridar a la participació, molt nombrosa en un primer moment, d’aleixarencs, i preparar el tomb a la muralla, activitat que, cada cinc anys, organitzen els cavallers montblanquins amb un objectiu: que la fera del drac continuí dormida; la fórmula es senzilla, i d’altre banda arriscada: fer sonar els instruments musicals, habituals de cada colla, com les gralles, caixes, timbals, flabiols, flautes, i el tamborí; ells ajudant als bastons que, de forma compassada, tenen de fer retronar els dos quilòmetres de muralla. Si el músic defalleix o deixa de sonar la melodia, la fera pot despertar. No val, doncs, a badar!

No estàvem sols per l’encàrrec rebut de la colla de Montblanc, a més a més de la gent de l’Aleixar,i havia la gent marinera, de Cambrils;la colla defensora de les muralles de la Ciutat Comtal, la gent del Raval, i una colla que lluita pel seu espai fora la ciutat i recuperar la seva llibertat, els nois de Gràcia. Tots junts amb un objectiu: fer el Tomb a la Muralla sense parar la música i sense parar de picar els bastons, i a poder ser sense interrupcions i relleus que fessin que la fera es despertés.

Catorze cavallers van sortir de la vila de l’Aleixar, al cap en Màrius de Llaurador, la Dolors de les Valls i l’Esther de Cavallé, amb ells la Irina dels Mariné i Olesti, la Daphne de Jumilla, Judith de Mallor, i el jove Gabriel senyor de Nastase, la María i la Núria de Can Mariné-Santana, les germanes Mercè i Joana de Can Olesti, l’Eduard de Magriñà, en Jordi de Can Jumilla, i la jove nedadora Clàudia de Can Manya; amb ells el músics elegits per l’ocasió l’Ezequiel de Vila-seca i en Mia de can Mariné valuós amb el seu timbal, amb ells cronistes, escuders, amb els recanvis adients i els experts en remeis per ferides, i acompanyants per protegir els valerosos cavallers. Tots ells van fer el recorregut de les muralles, sense cap incident, i sent rebuts pels vilatans com herois. La inversió en temps va ser d’una hora. Després, sense temps per descansar i amb el temps just de veure d’un tupí van fer l’entrada triomfant a la Plaça Major. Pel curt recorregut es va escollir una nova marxa, si pel tomb va sonar “l’Ermita” ara l’elegida va ser en “Paupas”; aquesta melodia pròpia aleixarenca,com l’altre, es va fer, també, sense parar. Després plantats a plaça les quatre colles de cavallers van fer una exhibició de les seves habilitats. Nosaltres vàrem escollir el “Sotacama”, en “Pepitu” i la “Mussara”.

Anar a Montblanc, passejar per les seves muralles, veure i participar de les activitats per Sant Jordi, avui fer el tomb, i després entrar a la vila, et motiva per fer una crònica diferent. L’aire que es respira sempre et transporta en el temps i et fa imaginar mil i una històries de caire medieval i això és el que hem volgut fer, deixar anar la nostra imaginació i explica com l’Aleixar va viure la jornada, com es van sentir els bastoners, músics i acompanyants que tots plegats van fer el Tomb a la Muralla. El dia va acompanyar, doncs tot i l’amenaça de pluja, la tarda nit va ser fresqueta i va ajudar a fer més portable la cercavila. Llàstima el sopar, doncs tot i agrair el detall de convidar-nos i de l’esforç que fa el Ball de Bastons de Montblanc per la divulgació de la nostra dansa arreu del món, l’àpat va quedar un pel curt; tot i així van marxar cofois per la “gesta” i per l’amabilitat i el tracte dels cavallers montblanquins. Esperem tornar-hi

EL RAVAL, EN BLAI i LA RESTA : PIQUEM A LES RAMBLES

aleixar — , 03 2011 07:12:48 +0200

Fer una sortida a Barcelona, un cercavila pel centre, és tenir una gentada al voltant que no tornaràs a tenir fins que piquis a un altre gran ciutat, el súmmum de picar a plaça. Rius de gent, amunt i avall, barreja d’olors, de ciutadans del món, lliures i altres sotmesos, fotos, turistes i carteristes, l’ambient enyorat de barri, d’infantesa i el gran teatre de les Rambles de les Flors. Carrer del Carme, Hospital, Rambles, Rambla del Raval, carrers testimoni de la hipocresia dels governs, d’esquerres, d’aquesta ciutat, de la mentida, de l’especulació per fer un nou barri, de l'enriquiment d'uns quants i del drama de centenars de famílies espoliades pel bé de la mal entesa modernitat i glamour del barri. Multiculturalitat, macbas’s, artistes, universitats, falsos progres convivint amb mil botigues, paquis, magrebins, putes, yonkis i kebabs. Un món i dues classes de persones

Però en fi, vàrem venir a ocupar els carrers del centre, i ho vàrem fer. Cop a cop es van prendre els carrers, va ser la diada, una gran diada la del Raval, amb el Blai i uns quants bastoners del Camp de Tarragona i d'altres conrades del país.

Puntuals, a les sis de la tarda, les set colles participants (Reus Dansa, Blaves de Granollers, Gràcia, Gavà, Clot, L'Aleixar i Raval) fèiem un ball de presentació, nosaltres vam fer un despistat "Sotacama", per, seguidament, començar el cercavila. Com sempre “L’Ermita” feia enfilar la colla rumb a les Rambles. Avui nosaltres estrenàvem un bastoner d’alçada, un autèntic gegant: en Blai, el gegant bastoner. Sens dubte va ser el seu dia, la tele de Barcelona, BTV, entrevistava al seu portador, i bastoner, en Joan, després un no parar de fotografies i filmacions. L’Assumpció ens deia que si per cada foto ens haguessin donat 1€, segur que haguéssim fet el primer caleró, tota la raó.

Aturada per picar plantats abans d’entrar a les Rambles i de sortida de l'emblemàtic carrer. Aquí, les colles van fer tres balls: a la cantonada amb Carme, davant la Boqueria i cantonada amb Hospital. No cal dir quin auditori teníem les colles... i en Blai, és clar. A dos quarts de nou arribàvem davant del Barceló Raval, fi del cercavila, foto individual, de família tots junts, un darrer ball per colla, vàrem tancar amb la "Lídia", i un ball tots alhora. Crec que en un altre lloc ja hem dit que ens produeix una pujada especial la ballada conjunta, avui no ha sigut menys. Tornada a l’escola Milà i Fontanals, suats i cansats però contents per una bona diada.

Al darrera deixàvem molta alegria, molt bon ambient, unes marxes llargues i ràpides, ball conjunt amb la gent de Reus Dansa i el Raval, ah! i una polca d’Ours fins que les gralles no van poder més. Un bon sopar, que sense voler comparava amb el de una darrera "retrobada" de colles" i que, aquí, sí tenia pa; tot això amenitzat per unes gralles -les nostres, les de Reus i les de Granollers- que semblaven que no n’havíem tingut prou, van tancar una molt bona diada.

ANEM a la TROBADA (o RETROBADA?)

aleixar — , 02 2011 08:20:53 +0200

Tres de la tarda: Plaça Onze de Setembre, el lloc habitual de trobada de la colla quan tenim sortida. Puntuals, l'Esther i la Txell ensenyen el nou carro dels bastons...es molt...fashion? De mica en mica tothom va arribant. Uf! en Joan i la Gemma arriben tard, i la Dolors fa un comentari sarcàstic… “abans eren puntuals, ara s’han casat i…”; en Joan ensenya la farmaciola que la Cinta l'hi ha omplert. Ja hi som tots... Bé ara sí, ja podem marxar. No! en Josep Mª és al caixer; ara, ara sí, marxem!!! nosaltres ja comencem la cercavila, aquesta de vehicles, avui anem a Llorenç perquè és la XXXVI Trobada Nacional (Retrobada).

Mentre un condueix, el company del costat va obrint el facebook, anuncia que l’Aleixar ja és de camí a Llorenç. Sortim al Vendrell, ens hem equivocat i aprofitem per fer una visita turística per la bonica capital penedesenca. Després del darrer semàfor, drecera a la dreta i carretera a Llorenç. Caprabo a la dreta, més amunt Santa Oliva, abans Saifores on un cartell diu que és festa major; ja hi som! Estem entrant a Llorenç, bona indicació, sense pèrdua anem trobant indicadors que ens diuen on hem d’aparcar. Un “control” de voluntaris que ens dóna la benvinguda i pregunta d’on i qui som i ens adrecen a l’esplanada de l’aparcament. Ja hem arribat, hi som tots? Un cotxe s’ha perdut en un peatge però no cal patir perquè ens truca i diu que ja ens veu... Tots en comitiva cap a l’escola, improvisat vestidor per a l'ocasió. Abans comença el preceptiu de la Trobada: salutacions, abraçades, com va tot?, que tal? Que dius de nou!!. La trobada s’ha convertit en un retrobament per fer- la petar amb companys que fa temps que no veiem.

Tenim els tiquets del sopar, tot en ordre doncs, la colla ja va sortint. La Carme, la nostra guia, ens diu que hem d’anar tirant per fer la foto (per cert que cal fer per tenir-la?), als Jardinets, i enfilar la Rambla per situar-nos al nostre lloc; abans, però, en Vicenç recomana protecció al cap, el dia amenaça calor i escollim uns magnífics barrets de palla. Som a la Rambla, l'espera és feixuga, cal ser pacient perquè són seixanta colles que poc a poc van arribant i situant-se a les seves posicions. Aprofitem per fer “la trobada” de nou, saludant i xerrant amb els companys. Ei! Atenció tercer coet...endavant!!! Piquem l’Ermita, tot avançant en formació. Ara parem perquè la canalla pica un ball, arranquem de nou...ara el “Paupas”; tornem a parar, torn per la colla gran...som-hi...quina calor!! Bé, entre marxa, aturada i ball tornem a ser a la Rambla, tres quarts d’hora i ja em acabat el cercavila. Ha sigut curtet però hem picat tant com hem volgut. Un cop les dues cercaviles ja han arribat, una noia de la colla de Llorenç, que fa de mestre de cerimònies, ens enuncia tot allò que veurem i escoltarem: parlaments, crida a les colles per recollir el record i després els Skatacrac , per cert, no van venir al poble aquests nois, pregunta algú de la colla? Doncs sí però Sant Pere ens va ruixar i ens vàrem quedar sense concert.

Abans d’ells, però, la ballada conjunta. Aquest acte de tothom picant i ballant alhora, particularment, em produeix una sensació especial, de pujada d’adrenalina increïble; de ser el darrer alè després de la cercavila per tornar suat i cansat. però satisfet.

Tornem a l’escola i a sopar. La Carme ens acompanya a la cua per recollir-lo, allà ens acomiadem d’ella i del seu marit, petons i abraçades una bona guia i una promesa de veure’ns al nostre poble. A la taula un sopar justet, no podem repetir de pa!, tampoc hi a més oli... crec que per haver pagat el sopar... home unes llesques més... però be és el que hi ha... ah! hi a una paradeta de patates fregides que, abans del cafè que fem plegats, ens ajuda a completar l’àpat de la festa.

I això es tot, una altra Trobada i a patir per saber on serà l’altra població que l’organitzarà el proper any, o potser no. Però bé, una cosa veiem clara: per difondre el ball de bastons, és hora de canviar el concepte de Trobada. Avui el concepte trontolla i cal ajudar-lo i fer altres coses, les colles, les territorials, algunes, ja fan les diades. La Trobada Nacional té el deure de ser una altra cosa. La Trobada ha de prodigar-se en seminaris, tallers, xerrades, conferències, canvis d’impressions, jornades tècniques, ampliació del ventall de colles... el que vulguem i ens passi pel cap però... que faci divulgació del ball de bastons. Avui la Trobada no fa aquesta tasca; tot i ser una manifestació important, que ho és, la cercavila ha de ser la cirereta del pastís i no l’objectiu final. No anem bé si creiem que amb aquesta demostració de gent pels carrers n’hi a prou. Si hi a un protocol, doncs cal desenvolupar-lo i canviar el rumb, mentrestant la Trobada és el retrobament d'amics, companys i saludats.

AVUI TOCA PROCESS�: �S CORPUS

aleixar — , 01 2011 14:43:35 +0200

De camí a casa, molt de groc, groc de ginesta. Al poble els carrers tenen, avui, una olor especial, diferent, el carrer bull de frenètica activitat. Els veïns s’apleguen portant flors i tots aquells estris que es faran necessaris per la construcció d’efímeres obres d’art popular. Terra, pètals, flors, serradures, decolorants, plantes, catifes i tots allò que es farà imprescindible per aixecar improvisades i temporals capelles. Totes han d'estar llestes a la tarda i apuraran fins al darrer alè del temps, perquè a les vuit del vespre passi la Processó. Avui és Corpus. A l’Aleixar, de molt antic, els carrers i places es guarneixen amb catifes de flors. Antigament, les majorales i els dos majorals s'encarregaven "d'anar a fer verd" per la catifa de flors del davant de l'església i de tenir cura del pendons i de les panderetes amb flors que duien els xiquets i xiquetes que aquell any havien fet la primera comunió. També preparaven els clavells per posar a la custòdia, per enramar els ciris amb què els membres de l'Ajuntament acompanyarien la processó i també per als portadors del tàlem. Avui, no veiem membres del Consistori a la Processó. Sí que hi som la Colla Gegantera, el Ball de Bastons, al darrera hi ha el nens que han fet la primera comunió, estendards, pendons, l’Altíssim sota el tàlem, cantaires i el poble. Tots plegats hem recorregut les set capelles del poble: Plaça de la Vila, carrer Guardiola i plaça 11 de Setembre, carrer Marià Manent, placeta dels Alls (Cal Fernando), els quatre cantons, carrer Major i carrer del Forn.

A quarts de deu les campanes de l’Església toquen. Quin misteri!: com saben elles que tots ja estem enfilant el tram final? que ja hem arribat a plaça? Allà, al davant de la catifa de la plaça de la Vila, davant l’església, fem els darrers balls: un ball més dels bastoners, un altre dels gegants i un final amb les dues colles alhora. A dins l’església el mossèn, en Manuel, diu que li agradaria que tots els grups, que no són a la Processó, hi fossin el proper any... Seria bonic, però també cal que tots els implicats: parròquia, gegants, bastoners i resta de participants regulin la Processó. Hem de parlar i establir un protocol per regular els petits problemes i malentesos que any rere any es succeeixen a l’hora de començar la processó: quin ordre, quins balls, on es balla, quant es canta... De moment, però, gaudim de la ginesta, del seu groc espectacular i de tenir un mossèn de ment desperta, oberta a tothom i de ser un defensor de les tradicions i de la cultura popular.

SANT BLAI 2011: ANADA A L'ERMITA

aleixar — , 01 2011 14:23:05 +0200

Sant Blai és invocat per al mal de gola (un refrany popular diu "San Blai gloriós, lleva'm la tos", amb variants) i en aquest dia és costum la benedicció d'aliments (pans, pastissos, pomes, cristines, cócs i blaiets, etc.) destinats a guarir persones i animals. La seva santedat es va manifestar en nombrosos miracles: es diu que va salvar la vida d'un nen que s'havia escanyat amb una espina de peix i que la seva mare ja li va portar mort mentre conduïen Blai a la presó. Per això és considerat l'advocat del mal de coll.A l'Aleixar era costum fer una processó fins a l'Ermita. Un cop allà es feia, i es fa, la preceptiva missa, la benedicció dels blaiets i, posteriorment, els balls a l'esplanada.

L'Anada és la forma contemporània que pren el relleu de les antigues romeries el dia de Sant Blai. Hi participen la Regina, el Martí i en Blai, el gegant bastoner, tots ells els protagonistes principals de la Colla Gegantera acompanyats de Toc de Gralla i el Ball de Bastons de l'Aleixar. Diuen les cròniques que també es ballaven coques a la plaça de la Vila i, era per Sant Blai, que hi havia la Tronada, acte que l'any passat va recuperar la Societat Recreativa per la festa major de la Trinitat.

Avui es dissabte 5 de febrer, fa bon temps, fet molt estrany. Tots recordàvem que és tradicional el fred i el vent. Comença l'activitat a dos quarts d'onze del matí amb el repic de campanes de L'Església de Sant Martí. Després, callades les campanes, surt un toc de gralla, a continuació la resta de gralles, els timbals i comença l'ascensió des de la Pl. de la Vila fins a l'esplanada de l'Ermita. Cada any es convida una colla a fer amb nosaltres l'Anada. Enguany els Bastoners del Raval l'han fet amb nosaltres; sense vent ni fred Sant Blai ens ha guarit, un any més, dels refredats.

La música i els bastons no paren de sonar fins que tots els bastoners i els gegants, estan arrenglerats davant l'entrada de l'ermita. Això sol durar uns 40 minuts. Un cop allà, la colla petita primer, després els Bastoners del Raval, la colla gran i la colla gegantera, han fet els seus balls. Balls que donen per tancada l’ascensió a Sant Blai, però que també és la benvinguda a tots aquells que han pujat a l’ermita i ara es disposen a anar a la missa en honor del Sant i beneir els blaiets. Després encara hi haurà temps per a un ball dels gegants, un altre del ball de bastons i l’aplec de sardanes.

És llàstima que Sant Blai, o la festa major, o que l’Ermita es consagri al Sant, caigui al mes de febrer perquè ell lloc és apte per a fer un bon aplec i activitats de lleure. Ja deu fer quatre anys, a l’estiu, va tenir lloc una nit de jazz inoblidable que mai més s’ha repetit i que va redescobrir un lloc magnífic per fer actes lúdics i culturals. És una veritable llàstima que no sigui més aprofitable, de la mateixa manera que fora hora de poder arreglar i condicionar les habitacions de l’alberg.

I si parlem de l'estat d'altres llocs de culte, podríem parlar de Sant Antoni, o no és patrimoni del poble? Ningú ha fet res per ell ja es hora reivindicar-lo i demanar, com a mínim, procurar netejar-lo i dignificar l'entorn