Aquest ball va arribar a Llorenç a través dels bastoners de l’Arboç, l’any 1921, quan fruit d’un període d’inactivitat es va voler recuperar el ball a Llorenç, i un grup de bastoners van anar a l’Arboç a aprendre alguns dels seus balls, entre d’ells el Terra. S’ha de dir que tot i que la melodia guarda la mateixa evolució rítmic i melòdica, amb el pas del temps hi ha hagut modificacions, i actualment es poden trobar matisos entre ambdues poblacions.
Aquesta dansa és de les més antigues que executa el Ball de Bastons i habitualment la trobem sota la denominació de "Pavana" o "Ram-Ram" (a l'Arboç i Vendrell). La "pavana" entesa com una dansa majestuosa s'anomena així degut a que antigament els dansaires es movien lentament amb els cossos molt estirats, com si fossin pavons reals, sobrenom que també s'atribueix per la vestimenta que duien els dansaires, recarregada en l'estil.
Aquesta és una dansa cortesana apareguda a Europa pels volts del 1525, tot i que la seva presència al ball de bastons és borrosa en aquesta afirmació. El que queda pal·lès en ella és el seu sentit cortesà (concretament a través de la demostració d'urbanitat extrema en una salutació especial d'inclinació del cos cap a terra) i d'acatament a les autoritats (religioses i polítiques) al llarg de la història. D'aquesta manera, l'execució del nostre ball se centra en els tres cops a terra que realitzen els bastoners, inclinant el cos de cara a terra, en un senyal de cortesia i respecte a qui dediquen el ball (a la nostra Festa Major dedicada al Sant Patró).
Acústicament parlant cal destacar que els tres cops a terra que es realitzen quan els balladors s'inclinen simbòlicament per ofrenar al Sant, aquests comporten una variació notable del volum i la qualitat del so, sent els cops a terra més estridents i elevats en el volum de so. El Terra és l'única execució on els balladors piquen a terra amb els bastons, i això és així perquè antigament només es ballava al davant de les autoritats i dels sants patrons en senyal d'acatament i de respecte envers el seu poder. Com escriu Antoni Insenser a principis de segle:
"Un d'entre ells és reservat exclusivament al sant patró o a alguna distingida autoritat, és el titulat La Pavana, que és un ball d'honor... sostenint vertical el cos, en ser el temps més llarg, s'avancen pausadament donant alguns cops a terra amb els bastons, ajupint-se amb tota gravetat i saludant el sant o autoritat objecte de l'obsequi".
La música que l'acompanya ja la trobem present en diferents poblacions del Penedès com l'Arboç, al primer terç del segle XX, després d'haver quedat arraconades les antigues melodies que l'acompanyaven.
A principis dels anys 40, el cap de colla del Ball de Bastons, en Josep Rafecas i Ràfols, amb motiu de la represa de la colla bastonera de Vilafranca del Penedès, va ser el primer voluntari per anar a ensenyar alguns balls llorencencs a la recuperada colla, que va actuar per primera vegada l'any 1942.
Com a anècdota, a la població de Torredembarra, degut a la impossibilitat de recuperar els antics balls del segle XIX per la manca de dades, aquest grup va adaptar la melodia penedesenca del Terra (o Pavana), copiant part de la coreografia dels bastoners de Llorenç. D'aquest fet s'en deriva l'afinitat i amistat que antics bastoners llorencencs havien tingut amb aquesta vila, on en nombroses ocasions havien anat a ballar a la seva Festa Major.


- Escolteu Pista 31 del CD "El ball de bastons" Sèrie 2, Volum 2. Publicat per Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Fonoteca de Música Tradicional Catalana.