Aquesta peça és pròpia del Ball de Bastons de l'Arboç, tot i que a Llorenç va arribar a través del Ball de Bastons del Vendrell, on se la coneix com a Rossana.

Al Vendrell la van començar a utilitzar l'any 1932 després que Josep Urpí i Domingo (antic "abanderado" de l'Arboç) li va cantar a l'Anton Mañé i Mercader "Ton de la Gralla", essent una variant melòdica de la cançó "El Gegant del pi". Aquesta peça musical és tradicional de l'Arboç, i allà se la identifica com una cançó infantil, amb el nom de "El serà ací" o "Sotacama", sent un dels balls més antics dels bastoners d'aquesta població, i el fet que aquesta melodia es balli a les colles de bastoners d'aquestes tres poblacions penedesenques veïnes és un dels diversos casos en què una melodia s'ha transvassat de veu en veu o bé per la solidaritat entre les colles (en aquest cas de la colla del Vendrell a la de Llorenç).

La música va ser introduida a Llorenç gràcies al graller Jordi Inglès "Bero" del Vendrell, ball que els Bastoners del Vendrell anomenen "La Rossana".

Els bastoners de Llorenç la van incorporar al repertori l'any 1994, supeditant-li una nova coreografia, a través de la imaginació i el saber fer de la colla de joves d'aleshores, sota les ordres del cap de colla Josep Maria Viñas, en què es va intentar coreografiar la música utilitzant els passos i els cops tradicionals de Llorenç, fent una barreja entre diversos balls ja existents. Els balladors a l'inici del ball es distribueixen entre els de "dalt" (4 bastoners) i els de baix (els altres 4), intercalant les posicions entre ells, de manera que a l'arribada del pas en què hi ha un encreuament de cops de bastó, uns comencen a picar per dalt i els altres per baix. En aquest ball també s'hi pot veure el cop que es realitza entre cames anomenat "sotacama".

Escolteu pista nº 32 del CD "El ball de bastons" Sèrie 2, Volum 2. Publicat per Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Fonoteca de Música Tradicional Catalana.