L'1 d'abril de 1939 va finalitzar la Guerra Civil, i amb ella es va acabar un lapse de tres anys durant els quals es van paralitzar les activitats festives i culturals, i a Llorenç, igual que a la resta de pobles del país, s'inicia un període de postguerra, de malestar i preocupació general.
Malgrat això, sembla que existeixi una certa voluntat de normalització, i en aquells primers mesos de postguerra es comença un temps d'activitat continuada dels balls de bastons que arribarà fins els nostres dies. Unes setmanes abans d'arribar la Festa Major, una colla de joves es proposen organitzar una colla que actuï per la Festa Major, i així en aquella festa van sortir a ballar pels carrers de Llorenç.
En aquella època la participació en el Ball de Bastons oferia als joves l'oportunitat de sortir del poble sense que això signifiqués la pèrdua del jornal, fins i tot el contrari, moltes vegades el repartiment de les gratificacions rebudes era superior al jornal habitual d'aquells temps. De totes maneres, que ningú es faci una idea equivocada, sortir a fer ball de bastons a Igualada o Valls, quan els mitjans de comunicació eren escassos, era tota una odissea i equivalia sobradament a una jornada de treball.
En cada sortida dels bastoners s'actuava sempre pel recorregut que marcava l'organització, però tot just després de dinar, sempre que les autoritats ho permetéssin, s'organitzava un recorregut alternatiu anomenat el "llevant de taula", que no era altra cosa que l'actuació espontània dels bastoners pels carrers, trucant a cada porta i demanant la voluntat amb l'objectiu de recollir més diners.
Ja en aquella època, els components del Ball de Bastons van col·laborar en la divulgació dels balls per terres catalanes, i el 1942 en Josep Rafecas es va desplaçar a Vilafranca per ensenyar nocions bàsiques dels balls als vilafranquins. Així, avui dia es poden trobar certes similituds entre els balls actuals de Vilafranca i el ball de La Creu de Llorenç. Aquesta voluntat de divulgació es repeteix al voltant de l'any cinquanta, quan el Perfecte Rovira se'n va a Papiolet a ensenyar tres balls a una colla.
El 1946, en un concurs de ball de bastons, emmarcat en una jornada comarcal de les parròquies del Penedès, el grup de Ball de Bastons de Llorenç obtingué el primer premi i donà els diners obtinguts a l'Hospital de Vilafranca.
Els anys cinquanta es caracteritzen per una continuïtat en les actuacions i sortides dels bastoners, encara que cal destacar dos fets d'aquella dècada: un de positiu, com és la participació a l'any 1950 en el Concurs de Ball de Bastons d'Albinyana, on es recull el primer premi amb el ball del Pastoret; i un de negatiu, com és el de deixar de ballar el ball de La Creu per la seva dificultat. Com a sortida destacada, s'ha d'assenyalar la participació en la reposició de l'àngel Tobies al campanar del Vendrell (30-11-1958), festa molt remarcada a tota la comarca per l'espectacularitat de l'acció, duta a terme amb helicòpter.
Els temps segueixen corrent entre balls i sortides, i arriba l'any 1964, en què es celebra el 75è aniversari del Centre i durant el qual es va fer un homenatge al Ton dels Arcs, com a representant d'aquells primers bastoners que van començar a ballar el 1896.
Cal destacar, en la dècada dels 60, la sortida del 18 de desembre de 1966 a Santes Creus, amb la participació del ball de bastons en un enregistrament de TVE, amb motiu de la inauguració del segon canal (TV-2).
El precedent de la colla infantil actual del Ball de Bastons el trobem a finals dels anys seixanta, en una visita del Bisbe de Tarragona a Llorenç, en la qual per primera vegada i sense cap continuïtat, es forma una colla de bastoners infantils que actua únicament en aquella ocasió.
Fins a meitat dels anys seixanta els vestits dels bastoners són pantalons blancs, camisa blanca, mitjons blancs, una faldilleta vermella amb ziga-zaga de color groc amb fons vermell, una faixa vermella, un mocador estampat, camalls i espardenyes. Llavors s'introdueix la primera modificació al vestuari després de la Guerra, i es canvia el mocador per una banda groga i vermella que incorpora l'escut de la parròquia.
Als inicis dels anys 70 es deixa de ballar El Pastoret i de nou es repeteix la mateixa excusa per perdre el ball, la dificultat. Sortosament, però, la major part de components que van deixar de ballar-lo es proposaven de recuperar-lo l'any 1978, i ja per la Festa Major d'aquell any es va ballar pels carrers de Llorenç.
Els bastoners s'adonaren que ja eren a l'últim quart de segle, i que les organitzacions, per petites que siguin, necessiten un cert ordre en els comptes. Així comencen l'any 1975 a dur un registre dels comptes, en el qual es recullen tots els ingressos i despeses del grup. Aquest registre se segueix portant en l'any del Centenari i és bàsic per identificar totes les sortides i diferents activitats del grup des d'aquell any.
Arribà la democràcia el 1976 i arreu de tot Catalunya s'inicien tota una sèrie d'activitats encaminades a aconseguir la normalització democràtica del país. El Ball de Bastons no podia ser menys, i es realitzen una sèrie de canvis com són la incorporació de les quatre barres catalanes a la bandera i la modificació de la música de la "Marxa Reial", per tal de treure similitud amb l'himne espanyol. Tot i així, com a anècdota, cal ressenyar que els bastoners no s'acabaven de creure la normalització democràtica, i en les seves actuacions al quarter de la Guàrdia Civil de Llorenç ballaven la Marxa Reial sense modificació musical.
El 1981 un grup de noies, en una mostra d'iniciativa cultural, va proposar-se ballar amb bastons, malgrat les reticències dels nois, que segons sembla els negaren la seva col·laboració. Així les noies s'han de desplaçar a l'escola d'estiu de Sant Pere de Ribes a aprendre uns balls diferents als de Llorenç, i els estrenen públicament a la Festa Major d'aquell any amb flautes i sense gralles. Els tres balls amb es quals van debutar s'anomenen "Plega fems", "Passar i rebatre", i "La Cirereta".
L'any següent, els nois canvien d'actitud i els ensenyen tots els balls que es feien a Llorenç i surten junts per la Festa Major.
Curiosament, mentre les noies anaven a l'escola d'estiu de Sant Pere de Ribes, aquell mateix estiu els bastoners de Llorenç continuaven la divulgació exterior dels balls de bastons, concretament a una altra escola d'estiu, a Saifores.
En una actuació a Montblanc (1980) es rep la invitació d'entrar a formar part de la Coordinadora Nacional de Balls de Bastons de Catalunya, i ja a l'any següent, s'inicia la participació de LLorenç a la Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya que es celebra anualment sota supervisió de la Coordinadora. Aquell any va tenir lloc a Gelida.
Fins a la dècada dels vuitanta, mai s'havia produït una participació d'un bastoner tant singular com és la del Josep Antoni Mampel, que tot i ser sordmut, tenia una eficàcia excel·lent en l'execució dels balls.
La primera vegada que el Ball de Bastons va sortir de les nostres fronteres va ser a Bollène (França) en un intercanvi cultural en el qual van participar diferents grups folklòrics de Llorenç (1984).
En el començament dels vuitanta es va aconseguir la introducció dels balls de bastons en el programa cultural que la Caixa de Pensions duia a terme a la província de Lleida, cosa que va motivar les sortides freqüents a aquella província (Mollerussa, Bellpuig, Aitona, Alpicat, Coll de Nargó, Almacelles, etc.).
La recuperació del ball de La Creu es fa realitat l'any 1991, gràcies a la memòria d'alguns bastoners veterans, i la gamma de balls queda conformada per sis balls: La Processó, La Marxa, El de Terra, El Xotis, El Pastoret i La Creu.
La falta de grallers ha estat un dels problemes més greus que han patit els balls de bastons al llarg dels anys 90, i per tal de pal·liar-ho s'han organitzat diversos cursos de gralles (anys 90 i 92) per facilitar l'accés a aquest instrument al jovent de Llorenç. Més endavant, l'any 1995 es fa un nou curset de gralles, en què hi participen 13 nens i nenes de 9 a 11 anys, que formen part actualment del grup infantil de grallers.
L'any 1992 va ser un any de canvis per al Ball de Bastons, i un dels primers és el canvi de banda groga i vermella per una banda totalment vermella i amb un nou escut (sembla qe l'antiga banda recordava massa la bandera espanyola).
Per últim, per iniciativa d'alguns pares i mares es va incorporar una colla de ball de bastons infantil (els més petits tenen 4 anys), que van actuar per primera vegada a la Festa Major d'aquell any. Van començar aprenent El de Terra, i aquest any 1996 han après La Marxa, naturalment amb versions coreogràfiques adaptades a les seves possibilitats.
Una de les actuacions que tots els bastoners que van tenir ocasió de participar més recorden, és l'actuació en la inauguració dels Jocs Paralímpcs de Barcelona 92 a l'Estadi Olímpc de Montjuïc, davant de 70.000 espectadors. L'actuació va tenir lloc amb altres colles de bastoners i altres grups folklòrics, actuant tots a la vegada partint d'una música conjunta i amb una coreografia diferenciada per cada grup en funció de les seves particularitats dansaires. Segurament és una de les vegades que més gent va poder gaudir dels nostres balls, ja que va ser retransmès per TV en directe arreu del món.
L'any 1994 s'incorpora un ball nou per tal de fer més atractius els assajos per als bastoners, i que perdin la monotonia que a vegades es creava. Es va fer una barreja dels nostres balls i se li va posar el nom de Ball Nou. Així doncs, el repertori de balls quedava format per La Processó, El de Terra, La Marxa, El Xotis, El Pastoret, La Creu, i El Ball Nou. Després s'hi afegiria el Ball de Sant Llorenç creat expressament per a l'any del nostre centenari, el 1996.
En aquest mateix any, de nou es repeteix la divulgació dels nostres balls, i en Josep Maria Víñas se'n va als Monjos a transmetre la nostra tradició a una colla de nova creació.
A mitjans de l'any 1995 es comencen una sèrie de trobades amb diferents bastoners de totes les edats, per tal de recollir la màxima informació del Ball de Bastons que permetés escriure aquesta petita ressenya del nostre grup, i amb l'objectiu de cercar idees per la celebració del centenari.


Extret del Butlletí redactat i publicat amb motiu del centenari al 1996, "Ball de bastons de Llorenç, 1896/1996"