Durant el mes de novembre de 1896 es va dur a terme a l'església de Llorenç el "Novenari de les Ànimes", que consistia en una reflexió sobre temes com: la mort, l'ànima, el judici final, l'infern i la glòria. Durant nou dies es feia un ofici cantat per als difunts cada matí, i després al vespre es resava el rosari i en acabar el mossèn feia el sermó o novena. Sembla que es portava un mossèn o un vicari de fora per donar més importància a l'acte, i en aquesta ocasió va venir un vicari anomenat Font, que va ser l'encarregat de fer el Novenari. El vicari Font exercia el seu ministeri sagrat a Vic, militava a les files carlistes i durant la guerra havia recorregut moltes contrades, i en una d'elles va conèixer el ball de bastons. Li va agradar tant que prengué nota de les seves evolucions i en va ésser un gran entusiasta i propagandista. Llavors aprofità aquests nou dies d'estada a Llorenç per ensenyar-ne a un grup de joves del Centre que en aquells moments estava necessitat d'activitats noves. D'aquesta manera al Centre s'hi incorporava una nova activitat cultural que ha perdurat fins als nostres dies, i que ha esdevingut un dels símbols que més l'identifiquen.

Aquesta versió històrica es pot contrastar amb la que s'ha rescatat aquest any 2005, d'una llibreta de memòries i anotacions del Pere Figueres Benach, Pere de La Caixa, nascut l’any 1910, i graller del ball de bastons de la colla dels anys 1922 fins el 1936.

Dels components d'aquell primer grup de ball de bastons només es té coneixement dels següents:


- JOSEP MITJANS BOSCH, "Jepet de la Pepa"; (1875-1931)

- ANTON MIQUEL MITJANS, "Ton dels Arcs"; (1887-1971)

- LLUÍS FIGUERES BOLDÚ, "Cal Magí Figueres"; (1887-1904)

 

El graller d'aquella època era en JOSEP CAÑAS PROS, "Jepet del Ginató" (1885-1975). Ell formava part de l'orquestra La Constància i en els seus començaments tocava al Ball de Bastons amb el clarinet, encara que més tard es va comprar una gralla de claus.

El Ball de Bastons constituïa un element festiu més en aquella època (tals com l'Orquestra del Centre La Constància, l'elenc teatral, o bé el Cor del Centre), que moltes vegades s'incorporava a les celebracions religioses.
El vestuari que s'utilitzava en aquella època el descrivia en Pere Figueres Benach (Pere de la Caixa) en un llibre de notes anomenat Llibreta Vermella de la següent manera:

"Llavors portaven la mateixa classe d'indumentària en què els veiem abillats actualment, tan sols que es cobrien el cap amb uns barrets o capells molt amples ornats amb flocs de cintes de tots colors, les quals al compàs animat del ball voleiaven al vent i donaven una nota alegre d'elegància i color. Quan prenien part en actes religiosos es descobrien i deixaven caure els seus capells cap enrera. Llavors les cintes se'ls escorrien esquena avall com penjarolls de flors."

D'altra banda, observem que a la colla de bastoners del Centre únicament hi participaven homes.
De les sortides i actuacions se sap que només es sortia per la Festa Major i en algun acte religiós. L'única sortida documentada d'aquella època data de l'any 1900 en un exemplar de La Vanguardia del dia 9 d'agost de 1900, on parla de la Festa Major de Llorenç de la següent manera:

"El dia 12 del actual celebrará su fiesta mayor el pueblo de Llorens, con arreglo al siguiente programa: Por la mañana las dos collas de grallas recorrerán la población tocando las alegres i típicas "matinadas". A las ocho, los jóvenes en dos bandos, empezaron a levantar los atrevidos "castells de costum"; las campanas de la parroquia enseguida darán aviso a los fieles para asistir a los Divinos Oficios. A la salida entre la algazara del gentío i el repique de campanas, recorrerán las calles del pueblo, siguiendo el curso acostumbrado, la procesión a la que concurrirán el tradicional "Ball de Bastons", castells y demás comitiva..."

A partir de l'any 1909 no es té cap més informació fins a l'any 1922. Així doncs, sembla que hi va haver un període d'inactivitat que podríem justificar de la següent manera:

- L'any 1909 no es va celebrar Festa Major per haver estat suprimides les garanties constitucionals a causa dels fets de la Setmana Tràgica.

- A partir d'aquest any 1909 hi va haver una confrontació entre les entitats del poble sobre quin dia se celebraria la Festa Major. Fins llavors se celebrava el diumenge després de Sant Llorenç. Així doncs, a partir de l'any 1910 a Cal Marçal i a la Sala de Baix a partir de l'any 1915, la celebrarien el mateix dia 10 d'agost i al Centre el diumenge següent. Això no contribuïa pas al lluïment de la festa, sinó qe més aviat era un espectacle insòlit i llastimós, i feia que els actes que organitzava el Centre fossin poc concorreguts i, a vegades, boicotejats. Això va durar fins a l'any 1917 en què se signava a l'Ajuntament l'acord pel qual s'establia definitivament i oficialment el 10 d'agost dia festiu per celebrar la Festa Major.

- L'any 1910 al Centre s'hi començaven a puntejar les primeres sardanes. Això va provocar un canvi en el comportament social del jovent, ja que va propiciar una relació més freqüent entre nois i noies.

- Entre els anys 1918 i 1921 hi va haver una davallada de l'activitat al Centre. Els problemes de la qüestió rabassaire van portar una crisi al Sindicat del Centre que va provocar l'abandó d'un nombre important de socis joves cap a la Cooperativa, on el moviment rabassaire en formació havia pres més força. Totes les activitats d'aquella època van perdre impuls i, com no també el Ball de Bastons.

Després del suposat període d'inactivitat dels anys 1909-1921, comença una altra època del Ball de Bastons. S'ha de suposar que els balls que es ballaven en els inicis no hi havia ningú que els recordés, o bé no eren del gust dels balladors, i per això es dirigiren al grup de ball de bastons de l'Arboç per tal d'aprendre els balls d'aquest poble. S'ha d'indicar que el grup de l'Arboç era el grup amb més "fama" de l'època i el que picava més fort, a més de ser l'únic poble del Bax Penedès per poder anar a assajar. Així doncs, a partir de l'any 1921 i durant dos o tres anys, un grup de joves del Centre es desplaçaren a l'Arboç per aprendre nous balls de bastons. Hi anaven a la nit entre setmana amb bicicleta amb llums de carbur, i després d'una dura jornada de treball. Assajaven al local del casino Arbosense i, ensinistrats pels balladors locals (Joan Andreu Canyelles "el Sinembargu", Julià Suau Rovirosa "el Pallasso" i Jaume Carbó Escardó "El divino"), varen aprendre els següents balls: La Creu, el Xotis, La Processó, La Marxa Reial o La Roda, El Pastoret i el de Terra. Aquests balls són els mateixos que es ballen a l'actualitat encara que amb el temps han sofert petites modificacions. També el graller, que en aquesta època era el Sebastià Sendrós (Titot o Ros de les Cabanyes), va haver d'anar a aprendre les músiques dels balls. Una vegada que ja havien après tots els balls, i com a gratificació pels esforços dels bastoners arbocencs, se'ls va convidar a efectuar una exhibició conjunta al Centre. Va ser un diumenge al matí i al final de l'actuació se'ls va convidar amb galetes, vi ranci i moscatell.
El vestuari d'aquella època era igual que el d'ara, amb variants de la banda, que portava una senyera catalana, i els camalls, que eren més llargs que els actuals i portaven més picarols. Cal remarcar que així com els balls es varen perdre, el vestuari va continuar igual, tret del barret al cap, que va desaparèixer.
Els bastons que empraven eren dels raigs de les rodes de carro, als quals el fuster carreter s'encarregava de donar-los la forma més arrodonida.
A les actuacions sempre anaven 10 bastoners i un graller. Vuit bastoners ballaven i dos passaven el plateret. Sempre hi havia qui hi tenia més traça amb el plateret que d'altres, i cal remarcar la importància que tenia el fet econòmic en les sortides dels bastoners, perquè sembla ser que s'hi feien el jornalet.
El cap de colla era qui organitzava els assajos i llogava el graller. Hi havia compromís entre el cap de colla i el graller per assegurar-li la plaça. S'assajava molt poc, només quan s'acostava alguna actuació.
La primera festa major documentada amb presència dels nostres bastoners data de l'any 1922, i se sap qe l'any 1924 varen cobrar 10 pessetes de l'Ajuntament de Llorenç per la seva participació a la festa major d'aquell any. També cal destacar la presència dels nostres bastoners a la Festa Major Penedesenca que durant dos anys s'organitzava al Poble Espanyol de Barcelona, concretament els dies 16 de juny de 1935 i al 14 de juny de 1936, i on es celebrava un Concurs de Colles de Ball de Bastons de tot el Penedès (Anoia, Garraf, Alt i Baix Penedès). Al concurs de l'any 1935 el Ball de Bastons de Llorenç va quedar en últim lloc perquè portaven l'escut fejocista (Federació de Joves Cristians) a la bandera i al jurat no li va agradar.
A la Festa Major de Llorenç era costum el dia de la vigília que el ball de bastons, les gralles i els castells acompanyessin les autoritats de la Casa de la Vila a la rectoria a buscar el mossèn, i d'allí tots junts en processó anaven cap a l'església on se celebrarien les Completes. L'endemà de bon matí, els bastoners i els castells feien una cercavila pel poble que s'acabava davant la Casa de la Vila, on es feia el mateix recorregut que el dia anterior per assistir al final a l'ofici de l'església.


Extret del Butlletí redactat i publicat amb motiu del centenari al 1996, "Ball de bastons de Llorenç, 1896/1996"