Aquesta música ha estat composta pel compositor i músic pianista Jordi Camell Ilari (Llorenç del Penedès, 1959), graller del ball de bastons a partir de la dècada dels setanta, i fill de Joan Camell Ràfols (1926-2000), antic graller dels bastoners dels anys 50 als 60.

Aquesta melodia va ser estrenada en una ballada conjunta de totes les colles bastoneres que varen participar a la XXI Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya que se celebrà a Llorenç, l'1 de juny de 1996. El ball va ser creat gràcies a l'esforç de la colla de 1996 liderada pel cap de colla Josep Maria Vinyes i també pel guiatge coreogràfic de Llorenç Rafecas.   Diferents colles l'han incorporat també al seu repertori habitual: els Bastoners de la Granada, els Bastoners de Sant Martí Sarroca, els Bastoners de Terrassa, els de Granollers, etc.
Aquesta tonada fou escrita per a quatre gralles i fonamenta part del seu discurs melòdic en la tonada dels Goigs de Sant Llorenç que va compondre Francesc Baldelló. A diferència de la resta de melodies no se cenyeix a un temps de vuit compassos que es va repetint, sinó que conté una estructura circular que es configura a partir de la introducció i de la coda desenvolupant enmig dues frases (de nou i de vuit compassos respectivament) que es repeteixen dues vegades.
  La peça requereix un important domini tècnic de l'instrument, desenrotlla la tessitura de la gralla i enfront la resta de repertori suposa una incorporació important, amb una interpretació virtuosística en l'instrument.
Es va estrenar l'1 de juny de l'any 1996, coincidint amb la XXI Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya celebrada a Llorenç, coincidint amb la celebració del Centenari de l'existència del ball a Llorenç.

La coreografia del ball va ser ideada per un exbastoner, el Llorenç Rafecas, i va suposar una gran quantitat d'assaigs per part del grup, donada la seva complexitat. En aquesta s'hi poden veure passos originals del ball, com quan els bastoners al saltar realitzen el cop al moment en què es troben enlairats, creuant els cops entre els bastoners del quadre, mentre uns salten i piquen els altres piquen acotats (vegeu Foto 3), moviment incorporat que no trobem en d'altres coreografies dels balls llorencencs. També hi trobem semblances amb d'altres balls ja existents, com el sota-cama (vegeu foto), picar a terra, etc, en una mescla molt ben acabada i vistosa en la seva coreografia.

   
- Escolteu pista nº 6 del CD "El ball de bastons" Sèrie 2, Volum 2. Publicat per Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Fonoteca de Música Tradicional Catalana. Interpretada per Joan Cuscó Clarasó.