23 Desembre, 2008 09:20
ANTICS BALLS PERDUTS
Publicat per llorenc, categories [Balls i músiques ]
La
totalitat dels balls originals que es van començar a ballar a Llorenç
l’any 1896 gràcies a l’ensenyança de Mossèn Font es van perdre l’any
1922, a conseqüència del període d’inactivitat que va patir el ball de
bastons, que va del 1909 al 1922. Això va fer que aquells balls
caiguessin en l’oblit, i que els primers bastoners que els havien
ballat no els transmetessin als joves bastoners que reprenien
l’activitat bastonera els primers anys de la segona dècada del segle.
Aquests balls primitius van ser apresos pels joves bastoners del Centre a través de l’ensinistrament que va proporcionar el vicari Font (que exercia el seu ministeri sagrat a Vic i que va venir a Llorenç amb motiu d'uns actes religiosos), ja que aquest n’era un gran entusiasta i propagandista.
El vicari Font aprofità aquests nou dies d'estada a Llorenç per ensenyar-ne a un grup de joves del Centre que en aquells moments estava necessitat d'activitats noves, i d'aquesta manera al Centre s'hi incorporava una nova activitat cultural. És de suposar que aquests balls de Mossèn Font (que residia a Vic) fossin originals d’alguna colla bastonera del centre de Catalunya, en concret de la zona del Bages o l’Osona, amb una activitat bastonera molt arrelada i centenària.
A partir de l'any 1909 no es té cap més informació fins a l'any 1922, fet que fa pensar que l’activitat bastonera va desaparèixer. Així doncs, sembla que hi va haver un període d'inactivitat que es justifica pels fets de l'any 1909 en què es van suprimir les garanties constitucionals a causa dels fets de la Setmana Tràgica. També és a partir d'aquest any 1909 que hi ha una confrontació entre les entitats del poble (El Centre, La Cumprativa i Cal Marçal) sobre quin dia se celebraria la Festa Major. Això va durar fins a l'any 1917 en què se signava a l'Ajuntament l'acord pel qual s'establia definitivament i oficialment el 10 d'agost dia festiu per celebrar la Festa Major.
Entre els anys 1918 i 1921 hi va haver una davallada de l'activitat al Centre. Els problemes de la qüestió rabassaire van portar una crisi al Sindicat del Centre que va provocar l'abandó d'un nombre important de socis joves cap a la Cooperativa, on el moviment rabassaire en formació havia pres més força. Totes les activitats d'aquella època van perdre impuls i, com no també el Ball de Bastons.
Així, se suposa que del període de 1909 fins el 1921 hi va haver inactivitat del ball de bastons. També se suposa que els balls que es ballaven en els inicis no hi havia ningú que els recordés, o bé no eren del gust dels balladors, i per això es dirigiren al grup de ball de bastons de l'Arboç per tal d'aprendre els balls d'aquest poble. Així doncs, a partir de l'any 1921 i durant dos o tres anys, un grup de joves del Centre es desplaçaren a la Societat Arbocense per aprendre nous balls de bastons d’aquella colla bastonera, que era considerada de les millors colles del país.
Pel que fa als antics balls llorencencs es pot dir que ja es poden donar per desaparegudes les coreografies d’aquestos, ja que malauradament ja no queda ningun d’aquells bastoners que els ballaven, però pel que fa a les antigues peces musicals quedaria la possibilitat que algun músic de l’època les hagués transcrit, i en aquest cas caldria fer un treball de recerca d’aquestes.
Aquests balls primitius van ser apresos pels joves bastoners del Centre a través de l’ensinistrament que va proporcionar el vicari Font (que exercia el seu ministeri sagrat a Vic i que va venir a Llorenç amb motiu d'uns actes religiosos), ja que aquest n’era un gran entusiasta i propagandista.
El vicari Font aprofità aquests nou dies d'estada a Llorenç per ensenyar-ne a un grup de joves del Centre que en aquells moments estava necessitat d'activitats noves, i d'aquesta manera al Centre s'hi incorporava una nova activitat cultural. És de suposar que aquests balls de Mossèn Font (que residia a Vic) fossin originals d’alguna colla bastonera del centre de Catalunya, en concret de la zona del Bages o l’Osona, amb una activitat bastonera molt arrelada i centenària.
A partir de l'any 1909 no es té cap més informació fins a l'any 1922, fet que fa pensar que l’activitat bastonera va desaparèixer. Així doncs, sembla que hi va haver un període d'inactivitat que es justifica pels fets de l'any 1909 en què es van suprimir les garanties constitucionals a causa dels fets de la Setmana Tràgica. També és a partir d'aquest any 1909 que hi ha una confrontació entre les entitats del poble (El Centre, La Cumprativa i Cal Marçal) sobre quin dia se celebraria la Festa Major. Això va durar fins a l'any 1917 en què se signava a l'Ajuntament l'acord pel qual s'establia definitivament i oficialment el 10 d'agost dia festiu per celebrar la Festa Major.
Entre els anys 1918 i 1921 hi va haver una davallada de l'activitat al Centre. Els problemes de la qüestió rabassaire van portar una crisi al Sindicat del Centre que va provocar l'abandó d'un nombre important de socis joves cap a la Cooperativa, on el moviment rabassaire en formació havia pres més força. Totes les activitats d'aquella època van perdre impuls i, com no també el Ball de Bastons.
Així, se suposa que del període de 1909 fins el 1921 hi va haver inactivitat del ball de bastons. També se suposa que els balls que es ballaven en els inicis no hi havia ningú que els recordés, o bé no eren del gust dels balladors, i per això es dirigiren al grup de ball de bastons de l'Arboç per tal d'aprendre els balls d'aquest poble. Així doncs, a partir de l'any 1921 i durant dos o tres anys, un grup de joves del Centre es desplaçaren a la Societat Arbocense per aprendre nous balls de bastons d’aquella colla bastonera, que era considerada de les millors colles del país.
Pel que fa als antics balls llorencencs es pot dir que ja es poden donar per desaparegudes les coreografies d’aquestos, ja que malauradament ja no queda ningun d’aquells bastoners que els ballaven, però pel que fa a les antigues peces musicals quedaria la possibilitat que algun músic de l’època les hagués transcrit, i en aquest cas caldria fer un treball de recerca d’aquestes.



