Aquesta melodia és una de les múltiples variants de la cançó "El Gegant del pi" que trobem arreu del Principat. A Llorenç també se l'havia conegut com "El Sotacama", segons recorda Josep Rafecas, cap de colla de l'any 1936, en què es feia un tomb amb sotacama i un tomb sense, i era l'únic ball en què es rodava en direcció contrària. Degut a la mutació coreogràfica del ball es va deixar de ballar amb sotacama, possiblement per la seva complexitat.

Aquesta tonada la localitzem com a acompanyament dels balls de bastons penedesencs a partir dels anys vint del nostre segle. Actualment es balla a un ritme més aviat lent, a diferència dels altres balls llorencencs, de tendència accelerada en el ritme, ja que la coreografia del Pastoret resulta complicada en l'execució dels bastoners, i per aconseguir una millor vistositat del ball. Els passos del ball es divideixen en les posicions de "dins" i "fora" a l'inici del ball, i en el desenvolupament de la coreografia els balladors evolucionen de tal manera que passen per ambdós posicions, acabant on havien començat.

Com anècdota, durant la dècada dels cinquanta, època marcada per una continuïtat en les actuacions i sortides dels bastoners de Llorenç, el 1950 es participa en el Concurs de Ball de Bastons d'Albinyana, on es recull el primer premi amb el ball del Pastoret. La presència de la colla en actes com aquest es repeteix en la participació al Concurs de Ball de Bastons a Vilafranca del Penedès, l’any 1946, emmarcat en una jornada comarcal de les parròquies del Penedès, que es va celebrar al Molí d’en Rovira, en què el nostre grup de ball de bastons va obtenir el primer premi i donà els diners obtinguts a l’Hospital de Vilafranca.