La denominació del ball està vinculada d'antic al ball de bastons d'àmbit català, i el ball es caracteritza per la identificació de corxera i cop de bastó, pas que s'assoleix en el ball d'una forma més elemental. 

La tonada que acompanyava aquest ball era la coneguda Marxa Reial present en múltiples balls de bastons de Catalunya, del País Valencià o de Castella, actualment en desús, i que simbolitzava l’himne de la monarquia, i actual himne espanyol.

Aquest ball va arribar a Llorenç als anys 20 arrel de l’aprenentatge dels bastoners de l’Arboç, ball que allà es denominava “la Roda”, i que posteriorment es va anomenar Marxa Reial. Aquest ball a l’Arboç es va deixar de ballar i es va substituir pel Rotllet, peça que va composar el graller vendrellenc Jaume Vidal i Vidal l’any 1946, però que fins l’any 1977 no es va incorporar.
Als anys trenta, durant la República, els bastoners van haver de modificar la melodia ja que la gent els tractava de feixistes (per ser la melodia de l'himne espanyol), segons l'entrevista mantinguda el 21 de novembre de 1992 amb Fernando Cunillera, Josep Figueres, Josep Rafecas i Anton Viñas; tal com s'aprecia a la partitura mostrada.

Com anècdota, els antics bastoners que ballaven entre els anys 1922 al 1936, recorden que aquest ball es ballava tradicionalment el dia de l’Ofici de la Festa Major, en què es col•locaven al replà de l’antiga església i s’hi ballava una Marxa Reial quan s’aixecava la figura de Nostre Senyor i les campanetes repicaven, mentre tothom que espectava el ball feia silenci, en un moment molt emotiu.

Amb el franquisme (1939-1975 aproximadament) es va tornar a emprar l'antiga melodia, fins que amb l'arribada de la Democràcia el graller de la colla i músic de professió Jordi Camell va canviar-li la línia melòdica respectant el desenvolupament rítmic.

Segons membres de la Coordinadora del Ball de Bastons, el fet que aquesta melodia es balli avui dia al nostre poble sorgeix de la hipòtesi que aquest ball ja es ballava a l'inici del ball de bastons a Llorenç, en la introducció d'aquest per mossèn Font l'any 1896, ja que el fet que aquest ball no sigui originari de les comarques del Penedès fa pensar que l'introductor de la dansa al poble, procedent de Vic, fós qui hagués portat la melodia a Llorenç, i que en aquest cas hipotètic, l'actual versió musical seria arrel d'una melodia originària de la Plana de Vic o bé de Calaf. Segons aquests estudiosos de músiques del ball de bastons, la primera part de "la Marxa" que es balla a Llorenç és una variació d'una melodia recollida en el Llibre d'Orgue de Calaf (situat entre el s.XVIII i principis del XX), amb el títol genèric de "ball de bastons". Aquesta teoria que s'aporta al llibret del Disc Compacte sobre el Ball de Bastons (editat per la Fonoteca de la Generalitat i per la Coordinadora de Ball de Bastons) és contrària a les memòries que van quedar gravades per antics bastoners en entrevistes realitzades el 1996, l'any del Centenari, que expressen clarament que aquest ball es va anar a aprendre dels bastoners de l'Arboç, tal com ja s’ha explicat.

La coreografia es desenvolupa a través d'una rotllana que es dibuixa a l'inici del ball, en què quatre balladors es posicionen per "dins" i els altres quatre per "fora", en un moviment circular en què es creuen els cops entre els de dins i els de fora. El ball es pot dividir en dues parts: les dues primeres voltes o rondes del ball en què els cops són realitzats amb la picada simple entre dos bastoners, anomenat "el joc" (cop a dalt i cop a baix); i una última ronda amb un aire més enèrgic en què els balladors creuen els seus cops a través de la picada anomenada "sotacama" (cop de bastó que es realitza entre les cames dels bastoners).



- Escolteu Pista nº 5 del CD "El ball de bastons" Sèrie 2, Volum 2. Publicat per Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Fonoteca de Música Tradicional Catalana.
Interpretada per Joan Cuscó Clarasó.