A principis del segle vint moltes colles de les nostres contrades executaven evolucions sota aquesta denominació (Sant Pere de Riudebitlles, l'Arboç...) i algunes encara ho fan avui (Gelida, Sant Quintí de Mediona o Masquefa). Paraula derivada del gènere musical de ball de saló "schottish", músiques que van ser introduides entre el segle XIX i el XX, quan aquest tipus de ball va prendre un gran renom a les nostres terres.
És un ball a dos temps de moviment moderat, que es coneix també sota el nom de "vals escocès", en els seus primers temps, cap al 1830.
El Xotis de Llorenç és l'equivalent a La Boja de la major part de colles de bastons, ja que és la melodia que de mica en mica es va envelant i, per tant, on els balladors han de demostrar la seva habilitat de manera fefaent, així com també veiem l'habilitat del graller que ha d'accelerar el temps de la melodia progressivament fins arribar a l'última volta del ball, tocant-la el més ràpid possible, fent ballar els bastoners a un ritme inusual, i esdevenint d'aquesta manera un ball molt enèrgic i de difícil coordinació entre els balladors. En la coreografia del ball llorencenc es diferencien dos moments: el “canvi curt” i el “canvi llarg”.
Concretament en els balls de bastons del Penedès hi veiem un important arrelament del ball del Xotis, fruit de l’adaptació dels balls de saló de moda de l’època, ball que no es palesa en d’altres colles de l’àmbit català. Aquest esdevé modificat en adaptar-lo als balls de bastons, ja que s’acostuma a tocar a un ritme 2/4, en un exemple del que avui dia es coneix com el fenomen del mestissatge o fusió.
El Xotis de l’Arboç és sens dubte el ball més espectacular del repertori arbocenc, i que tradicionalment únicament es representa una vegada l’any, a la cercavila de la tarda de la festa major, i només el ballen la colla d’homes. És molt dinàmic gràcies a la velocitat progressiva que adquireix el ball durant el seu transcurs, i cal remarcar la seva bellesa rítmica i melòdica. Aquesta melodia es recull en el Quadern d’Organista que l’any 1923 va copiar el mestre Francesc Pujol per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, on Ricard Domingo havia anat recopilant les melodies tradicionals de l’Arboç, però en una versió antiga respecte la que es balla a l’actualitat.
L’origen d’El Xotis de Llorenç, segons la memòria d’antics bastoners (sobretot d’en Fernando Cunillera), es va anar a aprendre del Xotis de l’Arboç, als anys 20, quan la colla necessitava aprendre nous balls ja que els antics havien caigut en l’oblit i es va preferir anar a aprendre’n a l’Arboç, tot i que actualment la melodia del Xotis de Llorenç i la de l’Arboç manté moltes diferències melòdiques i coreogràfiques, pel pas del temps i l’evolució de les melodies. El fet que ambdós balls homòlegs actualment no s’assemblin en res, s’explicaria de la mateixa manera que el ball de la Creu, pel fet que aquest ball es deuria perdre en algun període de temps a Llorenç, i a l’intentar recuperar-lo, no s’hagués fet d’una forma acurada i fidedigne a la que es ballava, i així la melodia i coreografies resultarien distorcionades de l’original Xotis. Una altra hipòtesi seria que aquest ball hagués arribat als bastoners llorencencs gràcies a les melodies que podien proporcionar-los els temporals grallers de la colla, significant una incorporació del ball al repertori, en el que podria ser un ball de moda de l’època; malgrat que aquestes són simples suposicions, i no en tenim ara per ara documents que ho demostrin.

Així doncs, el ball de Llorenç té un caràcter molt particular i desenvolupa una línia melòdica interessant (durant força anys només s’interpretaven els dos darrers compassos de la introducció de la melodia que avui es reprodueix, i ja fa un cert temps que la melodia es tornà a tocar tota sencera). Segons ens enuncien Àngel Vallverdú i Robert Rovira en el seu llibre"Les músiques del ball de bastons i el seu context" (2005), parlant d’el Xotis llorencenc:

“Resulta curiós que sigui interpretada la melodia en la tessitura pròpia d’una tonalitat, el fa major, però sense el si díesi (sostingut), cosa que fa pensar que en temps pretèrits la gralla que l’executava devia estar afinada en aquest mateix to, mentre que actualment és més complicat d’afinar aquesta nota, motiu pel qual la peça queda d’aquesta manera”.


Sabem que els bastoners dels anys 1920 ja ballaven el Xotis ja que el cap de colla d’aleshores, el Fernando Cunillera de “Cal Rítul”, havia taral•lejat la melodia i gesticulat els jocs i picades del ball que ells ja ballaven al graller vilanoví Xavier Orriols, recordant aquells moments del ball. En la interpretació, a mesura que avança la melodia, el graller ha d’accelerar el ritme de mica en mica, i els balladors han de demostrar la seva habilitat de forma fefaent, d’una forma àgil i ràpida, sobretot al final, en què el graller i els bastoners han d’estar compenetrats per coincidir la melodia amb els cops dels bastons en aquest ritme inusual, esdevenint un ball molt enèrgic i de difícil coordinació entre els balladors. En el repertori llorencenc també trobem una segona evolució amb l’estructura musical del xotis, el Ball del 10 d’Agost, peça composada pel graller Joan Cuscó, de Vilafranca, que suposa afegir el novè ball al repertori, en una iniciativa d’un ball de nova creació.


Concretament en els balls de bastons del Penedès hi veiem un important arrelament d'aquest ballable, fruit de l’adaptació dels balls de saló de moda de finals del segle XIX als balls de bastons, ball que no es troba tant incorporat en d'altres zones de l’àmbit bastoner català, tal com es descriu seguidament:

- Bastoners de l'Arboç: El Xotis de l’Arboç és sens dubte el ball més espectacular del repertori arbocenc, i que tradicionalment únicament es representa una vegada l’any, a la cercavila de la tarda de la festa major, i només el ballen la colla d’homes. És molt dinàmic gràcies a la velocitat progressiva que adquireix el ball durant el seu transcurs, i cal remarcar la seva bellesa rítmica i melòdica. Aquesta melodia es recull en el Quadern d’Organista que l’any 1923 va copiar el mestre Francesc Pujol per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, on Ricard Domingo havia anat recopilant les melodies tradicionals de l’Arboç, però en una versió antiga respecte la que es balla a l’actualitat.

- Bastoners de Sant Quintí de Mediona: En els components melòdics i rítmics del Xotis de Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès) s’acompleixen totes les característiques musicals d’aquest ballable. També és provable que es tracti d’una melodia incorporada a finals del segle XIX o principis del XX.

- Bastoners de Vilafranca: Amb la recuperació del ball de bastons de Vilafranca del Penedès, l’any 1942, un dels nous balls va ser el Xotis, una creació de Josep Torres i Pons (Centre d’Acció Catòlica) a partir de la melodia del Xotis del Ball de Gitanes del Vallès, però actualment aquesta peça ha caigut en desús en aquesta població.

- Bastoners de Gelida: A la colla bastonera de Gelida (Alt Penedès) trobem tres peces en forma de xotis: el Petit Xotis, el Xotis de Cares i el Xotis de Punts, aquesta última música composta per A. Orpí Gili, el que fou flabiolaire de la colla, i efectivament manté totes les característiques musicals del xotis, interpretat amb flabiol.

- Bastoners de Masquefa: El Xotis de Masquefa també té origen gràcies a la moda d’aquest ball de saló, i la seva estructura rítmica així ho demostra. Actualment s’interpreta amb gralla, però antigament s’havia tocat amb flabiol, en aquesta població de l’Anoia.