És incert l’origen del ball de la Creu llorencenc; tal com veurem en la seva explicació particular, aquest ball no manté cap semblança en la melodia amb la Creu de l’Arboç, i això faria pensar que aquest ball és originari del 1896, de Mossèn Font, hipòtesi que contemplen Robert Rovira i Àngel Vallverdú al llibre "Les músiques del ball de bastons i el seu context" (2005). En aquest treball s'esmenta “sens dubte, aquest tema fou introduït pel fundador de la colla”, però al marge d'aquesta teoria, que no veiem ben contrastada, aquest ball es va perdre cap a l’any 1950 -va caure en desús-, i això faria pensar que en la recuperació feta l’any 1991 -amb quaranta-un anys de salt temporal-, aquesta melodia fós recordada vagament pels antics bastoners autors de la recuperació, i la féssin quadrar amb els passos coreogràfics tal i com la podem sentir actualment. D’aquesta manera es podria explicar l’origen arbocenc d’aquesta peça, que seria el procés més normal tenint en compte que els balls antics es van perdre per complet, tal com recorden els antics bastoners.

Contràriament a les dades exposades, segons el treball de camp fet l’any del Centenari per la colla de Llorenç, i publicat en el butlletí de l’any 1996, aquest ball és un dels que es va anar a aprendre a l’Arboç a principis dels anys vint del segle XX.

El ball de la Creu es va deixar de ballar a la dècada dels cinquanta per la seva dificultat d'execució, i es va recuperar l'any 1991, mercès a la col•laboració de vells bastoners veterans, que van recordar l’antiga melodia i els punts bàsics de la coreografia de manera molt fidedigne a com s’havia ballat, ja que hi ha fotos dels anys 30 en què surt retratat els bastoners ballant el ball de la Creu, i els passos fotografiats corresponen als que es ballen actualment (tal com es pot comprovar en les fotografies del costat). Aquest ball es correspon, no pas la melodia, al que altres colles del Penedès anomenen La Boja.

El nom del ball prové de la figura que es dibuixa en l'evolució coreogràfica del ball, amb la figura d'una creu, en què els balladors es divideixen segons la posició que ocupen, sent els de "dins" i els de "fora". Aquest ball manté una peculiaritat que es distingeix dels altres que té el ball de bastons de Llorenç, component que es caracteritza pel saltironeig que de forma sistemàtica i coordinada segueixen els bastoners, de manera que quan aquests piquen a dalt es recolzen amb el peu dret a terra (el peu esquerra aixecat, com a peu coix), i quan aquests piquen a baix viceversa (el peu dret aixecat). Aquest pas pròpiament de dansa no el trobem en la resta dels nostres balls.

A l'última ronda del ball els bastoners realitzen els cops en "sotacama", característica també d'aquest ball, ja que la cama que aixequen els bastoners és la dreta, a diferència dels altres balls, que s'aixeca únicament l'esquerra.