Aquest ball el van aprendre l'any 1926 dels bastoners de l'Arboç, tot i que amb el temps la melodia i la coreografia han evolucionat de forma diferent a la nostra colla.
Com molt bé indica el seu nom era destinat a les processons, i per aquest motiu és l'únic ball que es fa caminant, on la formació de bastoners es desplaça lateralment en la direcció de la processó o cercavila, picant a dalt a banda i banda. S’ha de dir que actualment la majoria de vegades es balla de forma estàtica. Majoritàriament tots els balls de bastons de Llorenç es ballen sense desplaçar-se en forma de processó, llevat d'aquest ball que en un moment del ball els bastoners es desplacen en el sentit de la cercavila, tot i que en molt poques ocasions s'opta per aquesta modalitat del ball.
De fet, hem de tenir present que fins a les primeres dècades del nostre segle hi havia uns balls de bastons que només es feien al matí i uns altres que només es ballaven a la tarda.
La coreografia d'aquest ball es divideix bàsicament en el "canvi curt" i el "canvi llarg", parts que s'integren en tres voltes o rondes, cada una d'elles formada per un canvi curt i un canvi llarg. Tal com el seu nom indica, el "canvi curt" es realitza entre els bastoners que s'enquadren en un quadrant (els quatre d'una banda, i els quatre de l'altre), a diferència del "canvi llarg" que aquest es realitza entre els bastoners d'ambdós quadres, de forma intercalada entre ells. Aquests dos passos es caracteritzen per una sèrie de "jocs" i "sotacames" propiciats entre els bastoners, finalitzant aquests passos amb tres tongades de 3 cops a dalt i als costats entre ells.

La seva tonada té girs melòdics que recorden la melodia de La Boja de Vilanova i la Geltrú, de Vilafranca del Penedès o de Sitges, i de Les Creus de Sant Pere de Ribes. La melodia de la cançó que toquem a Llorenç, amb el temps s'ha diferenciat de la inicial, i actualment es diferencia amb matisos de la que toquen a l'Arboç.