Al llarg de la seva història el Ball de Bastons de Llorenç del Penedès s’ha mostrat obert a noves experiències, i actualment es caracteritza per la seva activitat constant, dinàmica i innovadora. Una activitat que demostra aquesta actitud de la colla bastonera penedesenca al llarg dels anys és la que havien participat activament: els concursos bastoners.   El concurs bastoner va ser un tipus d'event que va desaparèixer a Catalunya l'any 1952. Així doncs, el que avui en dia seria realment trencador en el món bastoner, a Catalunya es va empendre per primera vegada l’any 1929, i tindrà aparicions irregulars en el temps.  Els concursos bastoners eren certàmens en els quals es produia una competició entre colles bastoneres, amb un jurat de reconeguda vàlua i trajectòria en el món del folklore i el seu estudi, en què les colles responien a l’incentiu d’un premi econòmic, a banda de l’assoliment d’una especial reputació. Per tant, existirà una funció econòmica en aquests actes, i s’ha de tenir en compte que en aquells temps, i de forma més notable al període de postguerra, l’activitat bastonera permetia als seus balladors d’afegir uns ingressos a les mitigades economies familiars. Els concursos bastoners, però, tenien principalment una vessant cultural, de lluïment i exhibició, i feien possible reunir en un mateix escenari les principals colles bastoneres del país. Veurem com aquests s’emmarquen en actes d’interès popular i organitzats des d’institucions públiques. És per aquests motius que el nivell de dificultat i de qualitat dels balls era màxim, i es parla de colles que havien tingut un fort reconeixement públic, com la de Gelida. Una última particularitat d’aquests certàmens és que la majoria de les colles que hi participaren eren procedents de l’àrea geogràfica del Penedès històric, entre les que es mantenen unes caractarístiques comunes en l’execució del ball. Gran part d’elles gaudien d’una forta activitat i dinamisme, acostumaven a actuar fora del seu poble, i també veurem com la majoria d’elles han perdurat fins a l’actualitat, i per tant, podríem dir que eren colles amb una vitalitat important. Com a dada interessant, dir que la colla de bastoners que recollirà els premis més valuosos serà la de Gelida. El primer concurs bastoner del qual se’n té constància és el Concurs de l’Exposició Internacional de Barcelona, en el que no hi participaran els bastoners llorencencs. Aquest va tenir lloc el 21 de setembre de l’any 1929, i serà finançat per l’Ajuntament de Barcelona. El concurs li atorgarà al món bastoner un important aparador, i s’organitzà com un més dels actes culturals de l’Exposició, realitzat al recinte de la mostra, a Montjuïc. Les colles bastoneres convidades per l’organització seran Gelida, Vilanova i la Geltrú, Sitges i Masquefa. El primer premi se l’endurà Gelida (segons el folklorista Aureli Capmany). El segon concurs s’organitzarà al cap de sis anys del primer, durant la IIª República, i sota l’empara d’institucions de caire catalanista. Així doncs, el 16 de juny de 1935, la Casa del Penedès de Barcelona va organitzar al recinte del Poble Espanyol de Montjuïc, sota el patronatge artístic de la Junta de Museus de Catalunya, la Primera Festa Major del Penedès. L’esdeveniment aplegaria una mostra representativa i variada de la cultura popular activa a les comarques penedesenques: bestiari popular, gegants, diables, ball de gitanes, moixiganga, castells i sis colles bastoneres. Les colles participants seran Gelida, Llorenç del Penedès, Sant Pere de Ribes, Sitges, Sant Pere de Riudebitlles i Masquefa. Amb la concurrència d’aquestes colles i la de Montblanc (com a colla convidada no penedesenca), es va celebrar un “gran concurs de balls de bastons”, segons detalla la premsa del moment, el Concurs Campionat del Penedès, “per disputar-se valuosos premis i el títol de Campió del Penedès”. Aquella tarda les colles anirien actuant al centre de la Plaça Major, amb una multitud que espectava i amb el jurat que determinaria el resultat final. Per fer-nos una idea de com es disposava la jornada, podem veure la fotografia on apareix la cercavila bastonera, i els nostres bastoners ballen una Marxa al seu centre (es pot veure el cap de colla Fernando Cunillera de Cal Rítul, amb el banderí). Podem suposar que pels bastoners llorencencs aquella seria una experiència excitant, amb una gran quantitat de gent que els observava, i en què per a molts d’ells podria ser la seva primera vegada que visitaven Barcelona. La classificació d’aquesta competició, segons detalla la premsa barcelonina, fou la següent: "el primer premi de Campió del Penedès per a la colla de Gelida, el segon per a la de Sitges i el tercer per a la colla de Montblanc". La colla de Llorenç es va queixar de quedar en últim lloc, i segons els bastoners va ser perquè portaven estampat al banderí l’escut fejocista (de la Federació de Joves Cristians), i al jurat no li va agradar. Aquí es demostra que la imparcialitat en un certamen com aquest no sempre queda palesa, i en una manifestació com el ball de bastons és difícil determinar quina colla té més qualitats que una altra.  Malgrat aquesta primera experiència poc gratificant pels de Llorenç, i gràcies al seu afany de superació, es tornaran a presentar l’any següent al Concurs de la Generalitat de Catalunya. El diumenge dia 14 de juny de 1936 tenia lloc la Segona Festa Major del Penedès, organitzada per les mateixes entitats que l’anterior festa, juntament amb la Federació Comarcal de Catalunya,. L’espai fou novament el Poble Espanyol, i aquesta vegada, a més de la cercavila i exhibició dels grups i colles de cultura popular penedesencs, es convocaven tres concursos: un de castellers convocat per la Casa del Penedès, un de colles de grallers i un de balls de bastons, aquest convocat per la Generalitat de Catalunya. Així doncs, a les sis de la tarda començaria l’esperat concurs, en el qual cada colla havia de fer dues danses a lliure elecció, en l’ordre d’actuació prèviament sortejat. El jurat que presidia l’acte estava format per nou membres, tots ells reconeguts músics i folkloristes, entre ells Enric Morera, Eduard Toldrà i Joan Amades. En el concurs de ball de bastons de la Generalitat de Catalunya hi varen concórrer nou colles, segons detalla el programa de la diada: Gelida, Colla Vella de Sitges, Colla Nova de Sitges, Sant Pere de Riudebitlles, Masquefa, Llorenç del Penedès, Sant Pere de Ribes, Vilanova i la Geltrú i l’Arboç. El jurat va atorgar quatre premis: el primer, als Bastoners Nous de Sitges, el segon als Bastoners de Gelida, el tercer, a la colla de Sant Pere de Riudebitlles, i el quart premi, a la Colla Vella de Sitges.  
  No serà fins l’any 1946 que es tornarà a organitzar un altre concurs, aquesta vegada a Vilafranca, i segurament inspirat en els dos anteriors de l’època republicana, però aquesta vegada sota l’empara de l’església i el règim. El diumenge dia 24 de març de 1946 va tenir lloc al Molí d’en Rovira de Vilafranca la “Jornada Comarcal de les Parròquies del Penedès”, que entre els seus actes festius acollí el Concurs Comarcal de Balls de Bastons. Les colles inscrites seran Llorenç Sitges, Vilafranca i Vilanova. Aquesta vegada seran els bastoners de Llorenç els que guanyaran el primer premi. La premsa vilafranquina anuncia el següent: “Por la tarde hubo un concurso de cuyo grupo ganador, el de Llorenç, cedió parte del premio para el Hospital” (Panadés, 30-03-1946), per tant, destacar aquest gest solidari dels llorencencs.
El següent concurs bastoner que es realitzarà a Catalunya serà el Concurs d’Albinyana, el 16 de juliol de 1950, en la Festa Major petita d’Albinyana. El concurs va ser organitzat per l’ajuntament, i aplegà colles bastoneres de les tres comarques del Gran Penedès: la Colla Nova de Gelida representava l’Alt Penedès; els Bastoners Sitgetans i la Colla de Vilanova i la Geltrú hi concorregueren per a la comarca del Garraf; el Baix Penedès disposava en aquella època de sis colles bastoneres, tal i com esmenta Salvador Arroyo, de les quals tan sols tres varen participar en el certamen, els de Llorenç, Vendrell i Albinyana. Les altres tres colles de la comarca que no es van inscriure eren la de Bonastre, la de l’Arboç i la de Papiolet.  La concentració va ser al matí, i després d’una cercavila pels carrers d’Albinyana s’aplegaren a la sala de la societat Unió Albinyanenca, on es va celebrar la competició. El jurat estava integrat per l’alcalde del poble, el mossèn local Llorenç Boloix Badosa, el jutge municipal Josep Rossell, en Ramon Robert de ca l’Americano (padrí i mecenes del ball local), el secretari municipal Frederic Porta Pino (que actuà de secretari del jurat), i en Ramon N. Pareta i Rovira, ex-cap de colla dels bastoners d’Acció Catòlica de Vilafranca, que va actuar d’assessor i col•laborador en l’organització del concurs. La capacitat crítica del jurat potser no quedava massa garantida, pel fet que només existia una persona amb reconeguda experiència en el món bastoner. Enric Carafí, en el seu estudi sobre el ball de Gelida, diu que “el 16 de juliol de 1950, la Colla Nova assolí el primer premi del concurs de ball de bastons celebrat a Albinyana”. El mateix autor recull també altres dades a l’entorn de la classificació: “els segons d’aquest concurs, els Bastoners de Sitges, protestaven perquè Gelida havia ballat al so de l’acordió”. Per altra banda, tal com esmenta el butlletí del Ball de Bastons de Llorenç, treball editat per la colla amb motiu del Centenari, s’explica que en aquest concurs els bastoners llorencencs van recollir també un premi, pel ball del Pastoret.  L’últim concurs del qual se’n té constància és el que es convocava el 27 d’abril de 1952 a la població de Balsareny, al Bages, en el que no hi participaran els de Llorenç.   Els concursos aportaran un toc interessant a les actuacions de les colles. Això no obstant, el fet d’atribuir uns premis, posant de manifest una sèrie de qualitats de cada colla, uns punts forts i febles, sembla que no lliga amb la concepció de la cultura popular  actual, com una pràctica no competitiva. Aquests events s’expliquen per un afany de superació entre les colles bastoneres,  que actualment ha desaparegut i és una pràctica en desús al món bastoner.