EL VESTUARI:

El nostre vestuari és pràcticament el mateix que als inicis del ball, el 1896, i per suposicions històriques i geogràfiques mossèn Font hauria vestit els bastoners llorencencs de la forma típica del ball de la localitat que ell coneixia i de la zona d'on provenia, i es dedueix que seria d'alguna població del Bages o de proximitat, ja que diverses colles d'aquelles contrades porten les franges en forma de ziga-zaga a la faldilleta (com ara Balsareny, Artés, etc). La indumentària es fonamenta per la camisa, pantalons i mitjons blancs; i les espardenyes blanques amb vetes blanques. En segon terme i posat per sobre de la roba blanca, duem la faldilla vermella amb franges grogues en forma de ziga-zaga, camalls vermells amb la vora groga amb 6 picarols o cascavells a cada un, faixa vermella i banda vermella amb l'escut del grup que creua d'esquerra a dreta el cos per sobre l'espatlla.
  El cap de colla porta el banderí, que és el màxim distintiu de la nostra colla. Actualment per una banda s'hi dibuixa la senyera catalana, i per l'altra hi tenim el nom de la colla amb les lletres en color groc i el fons vermell. El banderí s’ha conservat dels inicis, però aquest, amb el temps, ha patit canvis, per exemple, durant el règim s’havia portat amb la bandera espanyola, canviant-lo a la democràcia pels actuals símbols identitaris, que ja es portaven abans de la guerra.
Cal recordar que del vestuari que s'utilitzava durant els anys 1896 al 1921 s'han perdut uns trets indumentaris, tals com el capell que duien al cap, la banda portava la senyera catalana dibuixada, la faldilla era una mica més llarga i els camalls eren més llargs (quasi bé fins al genoll) i anaven més carregats de picarols.  El vestuari d'aquella època el descrivia en Pere Figueres Benach (Pere de la Caixa) en un llibre de notes anomenat Llibreta Vermella de la següent manera:
"Llavors portaven la mateixa classe d'indumentària en què els veiem abillats actualment, tan sols que es cobrien el cap amb uns barrets o capells molt amples ornats amb flocs de cintes de tots colors, les quals al compàs animat del ball voleiaven al vent i donaven una nota alegre d'elegància i color. Quan prenien part en actes religiosos es descobrien i deixaven caure els seus capells cap enrere. Llavors les cintes se'ls escorrien esquena avall com penjarolls de flors."

 

ELS BASTONS:

Els bastons que sempre s'han utilitzat a Llorenç han estat de fusta d'alzina, tot i que en èpoques que no hi havia aquesta fusta també s'havia utilitzat fusta de vimetera (vímet) o roure. Les mides són d'uns 48 centímetres de llargada, 4 centímetres de diàmetre i de 400-600 grams de pes.

Per les característiques dels nostres bastons, podem dir que utilitzem el bastó de tipus gruixut, com és el cas de la majoria de grups avui existents a la nostra contrada del Penedès, en què cada ballador porta dos bastons, menys el banderer que en porta un a la mà dreta, mentre a la mà esquerra aguanta la senyera o banderí de la colla.

Les dues últimes fornades de bastons que hem adquirit les ha produit amb la seva destresa i saber fer el constructor de timbals, tamborins i bastons de Torrelles de Foix, Enric Martí. La penúltima fornada de bastons la vam encarregar cap al 20 de de gener de 2003, la mida dels bastons va ser de 470x41x32. 

L'última fornada ha estat el dia 3 de juny de 2005, també encomanada a l'artesà Enric Martí. Ens ha confeccionat 63 bastons dels grans i 97 dels petits.