Ball de Bastons de Llorenç del Penedès

Al llarg de la seva història el Ball de Bastons de Llorenç del Penedès s’ha mostrat obert a noves experiències, i actualment es caracteritza per la seva activitat constant, dinàmica i innovadora. Una activitat que demostra aquesta actitud de la colla bastonera penedesenca al llarg dels anys és la que havien participat activament: els concursos bastoners.   El concurs bastoner va ser un tipus d'event que va desaparèixer a Catalunya l'any 1952. Així doncs, el que avui en dia seria realment trencador en el món bastoner, a Catalunya es va empendre per primera vegada l’any 1929, i tindrà aparicions irregulars en el temps.  Els concursos bastoners eren certàmens en els quals es produia una competició entre colles bastoneres, amb un jurat de reconeguda vàlua i trajectòria en el món del folklore i el seu estudi, en què les colles responien a l’incentiu d’un premi econòmic, a banda de l’assoliment d’una especial reputació. Per tant, existirà una funció econòmica en aquests actes, i s’ha de tenir en compte que en aquells temps, i de forma més notable al període de postguerra, l’activitat bastonera permetia als seus balladors d’afegir uns ingressos a les mitigades economies familiars. Els concursos bastoners, però, tenien principalment una vessant cultural, de lluïment i exhibició, i feien possible reunir en un mateix escenari les principals colles bastoneres del país. Veurem com aquests s’emmarquen en actes d’interès popular i organitzats des d’institucions públiques. És per aquests motius que el nivell de dificultat i de qualitat dels balls era màxim, i es parla de colles que havien tingut un fort reconeixement públic, com la de Gelida. Una última particularitat d’aquests certàmens és que la majoria de les colles que hi participaren eren procedents de l’àrea geogràfica del Penedès històric, entre les que es mantenen unes caractarístiques comunes en l’execució del ball. Gran part d’elles gaudien d’una forta activitat i dinamisme, acostumaven a actuar fora del seu poble, i també veurem com la majoria d’elles han perdurat fins a l’actualitat, i per tant, podríem dir que eren colles amb una vitalitat important. Com a dada interessant, dir que la colla de bastoners que recollirà els premis més valuosos serà la de Gelida. El primer concurs bastoner del qual se’n té constància és el Concurs de l’Exposició Internacional de Barcelona, en el que no hi participaran els bastoners llorencencs. Aquest va tenir lloc el 21 de setembre de l’any 1929, i serà finançat per l’Ajuntament de Barcelona. El concurs li atorgarà al món bastoner un important aparador, i s’organitzà com un més dels actes culturals de l’Exposició, realitzat al recinte de la mostra, a Montjuïc. Les colles bastoneres convidades per l’organització seran Gelida, Vilanova i la Geltrú, Sitges i Masquefa. El primer premi se l’endurà Gelida (segons el folklorista Aureli Capmany). El segon concurs s’organitzarà al cap de sis anys del primer, durant la IIª República, i sota l’empara d’institucions de caire catalanista. Així doncs, el 16 de juny de 1935, la Casa del Penedès de Barcelona va organitzar al recinte del Poble Espanyol de Montjuïc, sota el patronatge artístic de la Junta de Museus de Catalunya, la Primera Festa Major del Penedès. L’esdeveniment aplegaria una mostra representativa i variada de la cultura popular activa a les comarques penedesenques: bestiari popular, gegants, diables, ball de gitanes, moixiganga, castells i sis colles bastoneres. Les colles participants seran Gelida, Llorenç del Penedès, Sant Pere de Ribes, Sitges, Sant Pere de Riudebitlles i Masquefa. Amb la concurrència d’aquestes colles i la de Montblanc (com a colla convidada no penedesenca), es va celebrar un “gran concurs de balls de bastons”, segons detalla la premsa del moment, el Concurs Campionat del Penedès, “per disputar-se valuosos premis i el títol de Campió del Penedès”. Aquella tarda les colles anirien actuant al centre de la Plaça Major, amb una multitud que espectava i amb el jurat que determinaria el resultat final. Per fer-nos una idea de com es disposava la jornada, podem veure la fotografia on apareix la cercavila bastonera, i els nostres bastoners ballen una Marxa al seu centre (es pot veure el cap de colla Fernando Cunillera de Cal Rítul, amb el banderí). Podem suposar que pels bastoners llorencencs aquella seria una experiència excitant, amb una gran quantitat de gent que els observava, i en què per a molts d’ells podria ser la seva primera vegada que visitaven Barcelona. La classificació d’aquesta competició, segons detalla la premsa barcelonina, fou la següent: "el primer premi de Campió del Penedès per a la colla de Gelida, el segon per a la de Sitges i el tercer per a la colla de Montblanc". La colla de Llorenç es va queixar de quedar en últim lloc, i segons els bastoners va ser perquè portaven estampat al banderí l’escut fejocista (de la Federació de Joves Cristians), i al jurat no li va agradar. Aquí es demostra que la imparcialitat en un certamen com aquest no sempre queda palesa, i en una manifestació com el ball de bastons és difícil determinar quina colla té més qualitats que una altra.  Malgrat aquesta primera experiència poc gratificant pels de Llorenç, i gràcies al seu afany de superació, es tornaran a presentar l’any següent al Concurs de la Generalitat de Catalunya. El diumenge dia 14 de juny de 1936 tenia lloc la Segona Festa Major del Penedès, organitzada per les mateixes entitats que l’anterior festa, juntament amb la Federació Comarcal de Catalunya,. L’espai fou novament el Poble Espanyol, i aquesta vegada, a més de la cercavila i exhibició dels grups i colles de cultura popular penedesencs, es convocaven tres concursos: un de castellers convocat per la Casa del Penedès, un de colles de grallers i un de balls de bastons, aquest convocat per la Generalitat de Catalunya. Així doncs, a les sis de la tarda començaria l’esperat concurs, en el qual cada colla havia de fer dues danses a lliure elecció, en l’ordre d’actuació prèviament sortejat. El jurat que presidia l’acte estava format per nou membres, tots ells reconeguts músics i folkloristes, entre ells Enric Morera, Eduard Toldrà i Joan Amades. En el concurs de ball de bastons de la Generalitat de Catalunya hi varen concórrer nou colles, segons detalla el programa de la diada: Gelida, Colla Vella de Sitges, Colla Nova de Sitges, Sant Pere de Riudebitlles, Masquefa, Llorenç del Penedès, Sant Pere de Ribes, Vilanova i la Geltrú i l’Arboç. El jurat va atorgar quatre premis: el primer, als Bastoners Nous de Sitges, el segon als Bastoners de Gelida, el tercer, a la colla de Sant Pere de Riudebitlles, i el quart premi, a la Colla Vella de Sitges.  
  No serà fins l’any 1946 que es tornarà a organitzar un altre concurs, aquesta vegada a Vilafranca, i segurament inspirat en els dos anteriors de l’època republicana, però aquesta vegada sota l’empara de l’església i el règim. El diumenge dia 24 de març de 1946 va tenir lloc al Molí d’en Rovira de Vilafranca la “Jornada Comarcal de les Parròquies del Penedès”, que entre els seus actes festius acollí el Concurs Comarcal de Balls de Bastons. Les colles inscrites seran Llorenç Sitges, Vilafranca i Vilanova. Aquesta vegada seran els bastoners de Llorenç els que guanyaran el primer premi. La premsa vilafranquina anuncia el següent: “Por la tarde hubo un concurso de cuyo grupo ganador, el de Llorenç, cedió parte del premio para el Hospital” (Panadés, 30-03-1946), per tant, destacar aquest gest solidari dels llorencencs.
El següent concurs bastoner que es realitzarà a Catalunya serà el Concurs d’Albinyana, el 16 de juliol de 1950, en la Festa Major petita d’Albinyana. El concurs va ser organitzat per l’ajuntament, i aplegà colles bastoneres de les tres comarques del Gran Penedès: la Colla Nova de Gelida representava l’Alt Penedès; els Bastoners Sitgetans i la Colla de Vilanova i la Geltrú hi concorregueren per a la comarca del Garraf; el Baix Penedès disposava en aquella època de sis colles bastoneres, tal i com esmenta Salvador Arroyo, de les quals tan sols tres varen participar en el certamen, els de Llorenç, Vendrell i Albinyana. Les altres tres colles de la comarca que no es van inscriure eren la de Bonastre, la de l’Arboç i la de Papiolet.  La concentració va ser al matí, i després d’una cercavila pels carrers d’Albinyana s’aplegaren a la sala de la societat Unió Albinyanenca, on es va celebrar la competició. El jurat estava integrat per l’alcalde del poble, el mossèn local Llorenç Boloix Badosa, el jutge municipal Josep Rossell, en Ramon Robert de ca l’Americano (padrí i mecenes del ball local), el secretari municipal Frederic Porta Pino (que actuà de secretari del jurat), i en Ramon N. Pareta i Rovira, ex-cap de colla dels bastoners d’Acció Catòlica de Vilafranca, que va actuar d’assessor i col•laborador en l’organització del concurs. La capacitat crítica del jurat potser no quedava massa garantida, pel fet que només existia una persona amb reconeguda experiència en el món bastoner. Enric Carafí, en el seu estudi sobre el ball de Gelida, diu que “el 16 de juliol de 1950, la Colla Nova assolí el primer premi del concurs de ball de bastons celebrat a Albinyana”. El mateix autor recull també altres dades a l’entorn de la classificació: “els segons d’aquest concurs, els Bastoners de Sitges, protestaven perquè Gelida havia ballat al so de l’acordió”. Per altra banda, tal com esmenta el butlletí del Ball de Bastons de Llorenç, treball editat per la colla amb motiu del Centenari, s’explica que en aquest concurs els bastoners llorencencs van recollir també un premi, pel ball del Pastoret.  L’últim concurs del qual se’n té constància és el que es convocava el 27 d’abril de 1952 a la població de Balsareny, al Bages, en el que no hi participaran els de Llorenç.   Els concursos aportaran un toc interessant a les actuacions de les colles. Això no obstant, el fet d’atribuir uns premis, posant de manifest una sèrie de qualitats de cada colla, uns punts forts i febles, sembla que no lliga amb la concepció de la cultura popular  actual, com una pràctica no competitiva. Aquests events s’expliquen per un afany de superació entre les colles bastoneres,  que actualment ha desaparegut i és una pràctica en desús al món bastoner.

El Ball de Bastons de Llorenç del Penedès ha guanyat el Premi a la Creativitat en Cultura Popular i Tradicional, dels PREMIS ATENEUS 2006 que edita la Federació d'Ateneus de Catalunya. Una delegació de bastoners i representants de l'entitat d'El Centre va assistir el 19 de desembre a les 8 de la tarda al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona per saber el veredicte final. La candidatura del Ball de Bastons de Llorenç s'ha imposat a la dels Geganters de Vallgorguina (Vallès Oriental) i de La Vella de Gràcia de Barcelona (Barcelonès).

Com a guanyadors ens hem emportat un guardó i una gratificació econòmica que de ben segur ens ajudarà a tapar alguns forats econòmics de la celebració del 110è Aniversari i començar a idear noves propostes per revitalitzar encara més el món bastoner durant la pròxima temporada.

Felicitats a tots els bastoners de Llorenç! El premi és de tots!

El Ball de Bastons de Llorenç participa de forma molt activa i amb un paper festiu a la Festa Major de Llorenç. La Festa Major documentada més antiga data del 12 d'agost de 1900 en què varen actuar per la Festa Major de Llorenç. Aquesta actuació queda pal·lesa en l'exemplar de La Vanguardia del dia 9 d'agost de 1900, on parla de la Festa Major de Llorenç de la següent manera:

"El día 12 del actual celebrará su fiesta mayor el pueblo de Llorens, con arreglo al siguiente programa: Por la mañana las dos collas de grallas recorrerán la población tocando las alegres i típicas "matinadas". A las ocho, los jóvenes en dos bandos, empezaron a levantar los atrevidos "castells de costum"; las campanas de la parroquia enseguida darán aviso a los fieles para asistir a los Divinos Oficios. A la salida entre la algazara del gentío i el repique de campanas, recorrerán las calles del pueblo, siguiendo el curso acostumbrado, la procesión a la que concurrirán el tradicional "Ball de Bastons", castells y demás comitiva..."

El fet que s'anomeni el "Ball de Bastons" com a "el tradicional", explica el fet que ja feia uns anys que es ballava a Llorenç.
La Festa Major de Llorenç ha tingut variacions al llarg dels anys pel que fa a les seves funcions i estructura festiva. Podem veure un fet peculiar que els antics bastoners que ballaven dels anys 1922 al 1936 recorden que ballaven una Marxa Reial el dia de l’Ofici de la Festa Major, en què es col•locaven al replà de l’antiga església i s’hi ballava quan s’aixecava la figura de Nostre Senyor i les campanetes repicaven, mentre tothom que espectava el ball feia silenci, en un moment molt emotiu.

Avui en dia la nostra Festa Major s'inicia públicament, al carrer, davant de l'església. El dia senyalat és la vigília de Sant Llorenç, el 9 d'agost, que es dóna quan, al finalitzar les "completes" (amb la veneració de les relíquies de Sant Llorenç i el cant dels Goigs), quan repiquen les campanes és quan hi ha la sortida de la figura de Sant Llorenç, i comença la cercavila popular dels grups folklòrics. La diferència amb abans és que actualment el públic no manté un silenci sepulcral com abans, fet que propiciava un moment molt emotiu i particular; també es diferencia pel fet que ja no es balla la Marxa com a ball destinat a aquest acte. No obstant això, els moments inicials de la cercavila al nostre poble són moments que únicament es viuen en aquesta data i en aquell instant, i són també molt emotius per la gran quantitat de bastoners que s'apleguen (al voltant d'un centenar).

Ara bé, podem notar com amb el pas del temps la festa major ha vist com es truncava un motiu bastant ferm antigament, que és el fet religiós de la festa. Actualment el contingut religiós de la nostra Festa Major és bastant ambigu, donat el decreixent paper que juga l'església en la nostra societat, i el fet que la Festa Major s'ha convertit en una festa pròpiament dita, si bé hi caben tot tipus d'emocions i sentiments de tipus religiós o més costumista, ja que és una festa popular molt oberta i gens excloent.
Cal dir que fa uns anys, des de la parròquia es va decidir de no treure el Sant durant la processó o cercavila de la Festa Major, ja que es considerava que la cercavila era un acte no religiós, i per això la figura del sant es va retirar, mentre aquesta tradició era ja antiga.
Actualment, els llorencencs nouvinguts troben en la Festa Major un lloc d'acollida i d'integració com a persones del poble.
La Festa Major de Llorenç comença el dia 9, la vigília de Sant Llorenç, en què se celebra la tradicional cercavila, amb una gran expectació. A l'església es canten els Goigs de Sant Llorenç i s'adoren les relíquies del Sant, i en acabat els actes religiosos  els diferents balls i grups folklòrics actuen davant de l'església que és on comença la cercavila. El Ball de Bastons normalment balla el Terra, com a ball d'ofrena, juntament amb el ball de Sant Llorenç. En acabat el recorregut de la cercavila s'arriba a la Plaça de la Vila i es fan uns balls finals amb també molta expectació, tal com podem veure en el següent vídeo, de la Festa Major 2006:
L'endemà de bon matí, els bastoners i bastoneres (havent passat la nit de festa) ens trobem a les 8 del matí a les escales de l'església per començar les matinades, en què es desperta al poble senyalant la data de Sant Llorenç, en el que s'anomena la Bastonada i Tronada, on també hi participen els grallers tocant el toc tradicional de Matinades i els diables amb les seves carretilles.

El Ball de Bastons participa en nombroses Festes Majors de pobles on no hi ha aquest ball (ja sigui perquè s'ha perdut, o senzillament perquè no en tenen i volen gaudir del nostre ball).
Així doncs, en d'altres períodes de la història del Ball de Bastons, trobem que els bastoners de Llorenç acostumaven a participar en alguns pobles de la contornada, de forma més o menys regular. Els anys 1943, 1944 i 1946, i de l'any 1960 al 1967, els bastoners de Llorenç van anar a la Festa Major de l'Arboç a ballar, ja que en aquella població s'havia perdut en aquests dos períodes. També veiem que això passa en la Festa Major d'El Vendrell, en què l'any 1929, 1950, 1953, 1958, 1959, 1964, 1971, 1972, 1973, 1974, 1976, 1977 i 1978, s'actua a la Festa Major de la capital de comarca, també pel mateix fet que a l'Arboç, per la manca de bastoners malgrat la seva temporal desaparició.
És curiós veure que aquesta regularitat en la contractació dels bastoners de Llorenç al llarg de la història, és en aquestes dues poblacions baix-penedesenques, on antigament hi ha hagut una forta tradició bastonera, i se sap que el públic aclamava i esperava l'actuació dels bastoners, per tradició o costum.
A la Festa Major d'Igualada hi estaven acostumats a anar els bastoners de Llorenç, després de la Guerra Civil. Era una sortida que esperaven amb anhel, ja que normalment s'hi quedaven a dormir un parell o tres de dies, i significava escapar-se de la rutina diària del treball, a banda de guanyar-se alguns cèntims que ajudaven a l'economia familiar tant empobrida. Segons les dades que s'han pogut recollir, els bastoners de Llorenç es desplaçaren a la Festa Major d'Igualada durant els anys 1944, 1945, 1946, 1947, 1952, 1961 i 1975.

Al llarg de la Festa Major de 2006, i per commemorar el 110 Aniversari de la colla, vam poder gaudir del ball d'antics bastoners,entre d'altres actes públics per festejar la data. Aquí podeu veure un vídeo amb les belles glòries fent un ball:

 

- JOSEP MITJANS BOSCH "Jepet de la Pepa" (1875-1931): Bastoners 1896-1909.

- ANTON MIQUEL MITJANS "Ton dels Arcs" (1887-1971): Bastoners 1896-1909.

- JOSEP MITJANS GUASCH "Cal Jep Mitjans": Bastoners 1922-1936.

- ANTON PALAU MIRÓ "Ca l'Estudiant": Bastoners 1922-1936.

- FERNANDO CUNILLERA PALAU "Cal Rítul": Bastoners 1922-1936 -foto dreta-.

- CARLES BENACH ROSSELL: Bastoners 1939-1950.

- JOSEP RAFECAS RÀFOLS: Bastoners 1939-1950.

- JOSEP MARIA ROVIRA MAÑÉ: Bastoners 1950-1960.

- JOAN SOLER RAFECAS: Bastoners 1950-1960.

- JOSEP VIÑAS PASCUAL, JOSEP MARIA MIQUEL MONTSERRAT, PAU RÀFOLS BADIA: Bastoners 1960-1970.

- JOSEP RAFECAS JANÉ, JOAN MITJANS FIGUERES: Bastoners 1970-1980.

- LLORENÇ RAFECAS JANÉ: Bastoners 1970-1980.

- MANEL VIÑAS MAÑÉ: Bastoners 1980-1990.

- VICTÒRIA COLET TEIXIDÓ: Bastoneres 1981-1990

- MONTSE VENTOSA SONET, DOLORS VIÑAS MAÑÉ: Bastoneres 1981-1990

- JOSEP MARIA VINYES MANYER, MANEL RÀMIA GINER: 1980-1997

- CARLES MITJANS GATELL: Temporades 1998 i 1999

- PAU MITJANS RÀFOLS, MARIA RÀFOLS JANÉ: Temporades 2000 i 2001

- MARINA CATÀ BOADA: Temporada 2002

- JOSEP MARIA COLL MARLÈS: Temporada 2003

- JOSEP GUILLÉN VIÑAS: Temporada 2004

- ALEIX BORRELL FERNÀNDEZ: Temporada 2005

- MARINA RÀFOLS RIBAS: Temporada 2006 i 2007

- MERITXELL SOLER IBÁÑEZ i JOSEP GUILLÉN VIÑAS: Temporada 2008

Ressenya històrica:

Actualment el Grup de Grans està format per 66 bastoners, d'edats de més de 15 anys. Està conduït per una Junta Bastonera que s'actualitza a l'inici de temporada. La Junta Bastonera actual es reparteix els càrrecs de la següent manera:

- Cap de colla: Meritxell Soler i Josep Guillén (adjunt)

- Transport: Roser Esteban

- Coordinació amb petits: Quico Murillo

- Arxiu: Montse Cunillera

- Pàgina web: Cristina Sadurní

- Economia: David Guillén i Mònica Escriche

El nostre grup participa en cercaviles i exhibicions de festes majors, inauguracions, festes populars, i tot tipus d'actes festius.

Una de les actuacions a destacar ésm la realitzada a l'inauguració dels Jocs Paralímpcs de Barcelona 92 a l'Estadi Olímpc de Montjuïc, davant de 70.000 espectadors.

A la cita que mai hem faltat és a la Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya, festa major bastonera que va ser organitzada per la nostra colla l'any 1996, amb motiu del Centenari de la colla (1896-1996), i arrel d'aquesta experiència que va movilitzar el poble en ple, cal destacar que la Federació d'Ateneus de Catalunya que convoca els Premis Ateneus per tal de guardonar la creativitat, l'originalitat i l'esforç tenaç de tots els qui fomenten el món associatiu, el Ball de Bastons del Centre de Llorenç va obtenir el Premi Ateneu a la millor activitat socio-cultural que fomenta la participació popular, pels actes realitzats amb motiu de la celebració del seu Centenari.

A la nostra Festa Major, per Sant Llorenç (10 d'agost), el dia de la vigília se celebra la tradicional cercavila, on el nostre grup hi participa cada any amb molt d'entusiasme i amb ganes de fer festa, i l'endemà també participem a les Matinades, amb la típica tronada i bastonada. Com a festa excepcional vam ballar 110 terres seguits, sense parar, amb motiu del nostre 110è aniversari, el 10 d'agost de 2006, com es pot veure en el següent vídeo:

Com a activitats diferenciades de la pròpia actuació de ball de bastons, el nostre grup organitza cada any, des de l'any 2000, el BASTONER ROCK, un concert ideat per cobrir el buit festiu dels primers mesos de l'any, amb poca activitat musical a la comarca. Com a grups a destacar que han tocat al nostre concert, cal anomenar els TOP LESS (2n Bastoner Rock), LA CARRAU, BAETÚRIA i OKTOPÓTULOS (3r Bastoner Rock), GERTRUDIS, TEQUILA SUNRISE i MÀITIP'S (4t Bastoner Rock).
També organitzem una rovellonada (quan és l'època del rovelló, per allà el novembre), en l'anomenada ROVELLONADA BASTONERA, que ja fa uns anys que la celebrem anant a buscar rovellons, i fent un sopar d'escalivada a la nit, i també serveix per concloure la temporada de Ball de Bastons.

Cap a principis de la temporada bastonera, al maig celebrem el Sopar d'Inici de Temporada, per tal de retrobar-nos tots els bastoners i bastoneres i fer un sopar de germanor, marcat per les eleccions que determinaran el canvi de Junta Bastonera, i també per fer balanç de la temporada que deixem enrere.

EL VESTUARI:

El nostre vestuari és pràcticament el mateix que als inicis del ball, el 1896, i per suposicions històriques i geogràfiques mossèn Font hauria vestit els bastoners llorencencs de la forma típica del ball de la localitat que ell coneixia i de la zona d'on provenia, i es dedueix que seria d'alguna població del Bages o de proximitat, ja que diverses colles d'aquelles contrades porten les franges en forma de ziga-zaga a la faldilleta (com ara Balsareny, Artés, etc). La indumentària es fonamenta per la camisa, pantalons i mitjons blancs; i les espardenyes blanques amb vetes blanques. En segon terme i posat per sobre de la roba blanca, duem la faldilla vermella amb franges grogues en forma de ziga-zaga, camalls vermells amb la vora groga amb 6 picarols o cascavells a cada un, faixa vermella i banda vermella amb l'escut del grup que creua d'esquerra a dreta el cos per sobre l'espatlla.
  El cap de colla porta el banderí, que és el màxim distintiu de la nostra colla. Actualment per una banda s'hi dibuixa la senyera catalana, i per l'altra hi tenim el nom de la colla amb les lletres en color groc i el fons vermell. El banderí s’ha conservat dels inicis, però aquest, amb el temps, ha patit canvis, per exemple, durant el règim s’havia portat amb la bandera espanyola, canviant-lo a la democràcia pels actuals símbols identitaris, que ja es portaven abans de la guerra.
Cal recordar que del vestuari que s'utilitzava durant els anys 1896 al 1921 s'han perdut uns trets indumentaris, tals com el capell que duien al cap, la banda portava la senyera catalana dibuixada, la faldilla era una mica més llarga i els camalls eren més llargs (quasi bé fins al genoll) i anaven més carregats de picarols.  El vestuari d'aquella època el descrivia en Pere Figueres Benach (Pere de la Caixa) en un llibre de notes anomenat Llibreta Vermella de la següent manera:

"Llavors portaven la mateixa classe d'indumentària en què els veiem abillats actualment, tan sols que es cobrien el cap amb uns barrets o capells molt amples ornats amb flocs de cintes de tots colors, les quals al compàs animat del ball voleiaven al vent i donaven una nota alegre d'elegància i color. Quan prenien part en actes religiosos es descobrien i deixaven caure els seus capells cap enrere. Llavors les cintes se'ls escorrien esquena avall com penjarolls de flors."

 

ELS BASTONS:

Els bastons que sempre s'han utilitzat a Llorenç han estat de fusta d'alzina, tot i que en èpoques que no hi havia aquesta fusta també s'havia utilitzat fusta de vimetera (vímet) o roure. Les mides són d'uns 48 centímetres de llargada, 4 centímetres de diàmetre i de 400-600 grams de pes.

Per les característiques dels nostres bastons, podem dir que utilitzem el bastó de tipus gruixut, com és el cas de la majoria de grups avui existents a la nostra contrada del Penedès, en què cada ballador porta dos bastons, menys el banderer que en porta un a la mà dreta, mentre a la mà esquerra aguanta la senyera o banderí de la colla.

Les dues últimes fornades de bastons que hem adquirit les ha produit amb la seva destresa i saber fer el constructor de timbals, tamborins i bastons de Torrelles de Foix, Enric Martí. La penúltima fornada de bastons la vam encarregar cap al 20 de de gener de 2003, la mida dels bastons va ser de 470x41x32. 

L'última fornada ha estat el dia 3 de juny de 2005, també encomanada a l'artesà Enric Martí. Ens ha confeccionat 63 bastons dels grans i 97 dels petits.

L'activitat bastonera a Llorenç sempre ha anat vinculada a l'entitat nascuda al poble l'any 1889: El Centre. Aquest ateneu ha propiciat l'aixopluc social que ha necessitat el ball de bastons, i sempre ha brindat a l'activitat folklòrica un afany de conservar-la pel bé de les noves generacions. Les dues tradicions folklòriques més antigues del poble es conserven a l'entitat, el ball de bastons i els falcons, que gaudeixen d'una gran activitat, amb un gran nombre de participants, i d'edats molt variades.

Pàgina web: http://www.elcentre.cat/

 

Bibliografia de referència:
- El Centre de Llorenç del Penedès: Cent anys d'història (1889-1989).