Ball de Bastons de Llorenç del Penedès

El curset de gralla que organitza el Ball de Bastons de Llorenç pel curs 2009 començarà el dissabte 10 de gener. Es farà cada dissabte a les 11 del matí a la sala del Centre, i l'impartirà el graller arbocenc Andreu Nogueira.

Al llarg dels Països Catalans, predominen en l'acompanyament melòdic del ball de bastons els instruments de vent, anomenats aeròfons (predomina el flabiol com a instrument més utilitzat, la gralla, la dolçaina al Pais Valencià, el sac de gemecs, l'acordió i les flautes).
Actualment un dels instruments més utilitzat per a executar la melodia del ball de bastons és la gralla, potser pel seu so més estrident i el volum sonor que emet, que es percep en armonia amb el sorollós repicar dels bastons. Però cal dir que la seva presència en aquesta tipologia de ball abans era molt minsa i localitzada, i ha estat en les darreres dècades quan s'ha produit el fenomen d'expansió de l'instrument d'una forma general.
La gralla seca és un instrument de vent de caràcter rústic, format per un tub de fusta (fustes de ginjoler, cirerer, granadillo, olivera, bobinga, ametller, boix, etc) d'uns 27 cm de llarg i una mica més ample per la boca que per l'embocadura. La seva sonoritat és estrident, i per això s'utiitza generalment per acompanyar la formació dels castells, però també per fer la música corresponent a diverses formacions folklòriques com la que ens ocupa.
Té sis forats per la part de sobre i un per la part de sota, que es toca amb el polze. El so es produeix bufant per una inxa, formada per dues canyes polides, encaixades i lligades. Aquesta doble llengüeta vibra i la resta de l'instrument n'amplifica el so.

Al Ball de Bastons de Llorenç, com en d'altres del Penedès i del Camp de Tarragona (zona històrica de tradició grallera), l'acompanyament melòdic del ball l'executa un únic instrument, la gralla, interpretant la melodia ja sigui un únic instrumentista solista o bé en grup de dos o bé de tres grallers.
A grans trets, les formacions de grallers que al llarg dels anys han demostrat haver assolit una bona consolidació i funcionalitat musical han estat les integrades per dues gralles i un timbal, i en un estadi evolutiu més avançat de l'instrument han estat formades per tres gralles i un timbal, i en d'altres variacions. La peculiaritat del ball a Llorenç és que mai s'ha tocat amb timbal, a diferència d'altres balls de bastons també tocats amb gralla.


El Ball de Bastons de Llorenç posseeix un repertori de nou evolucions diferents, les quals es poden subdividir en dos grans grups:

- Les músiques més antigues, així com les que es varen incorporar durant els anys vint sota el mestratge dels bastoners de l'Arboç, tenint en compte les variacions que han patit al llarg dels anys. Aquests balls són: la Processó, el Terra, la Marxa, el Pastoret, el Xotis i la Creu.
- Les que s'han incorporat aquests darrers anys: el Ball Nou (1994), el Ball de Sant Llorenç (música de Jordi Camell, ball estrenat públicament l'1 de juny de 1996) i el Ball del 10 d'agost (música de Joan Cuscó, ball estrenat públicament el 10 d'agost de 2004).

Malauradament no ha quedat cap tipus de referència sobre les melodies o les coreografies que s'haurien executat amb anterioritat al 1926 i que mossèn Font va ensenyar als primers bastoners l'any 1896.
Les partitures de les antigues músiques (evolucionades a Llorenç de forma diferent a les que es ballen a l'Arboç) les va transcriure en Joan Cuscó l'any 1991, que es va encarregar personalment d'aquesta tasca, i fruit d'un treball de recerca que es va allargar alguns anys, recopilant i escribint dels antics grallers les evolucions dels balls de bastons de Llorenç. Avui en dia les partitures s'utilitzen per al Curset de Gralla, i per a fomentar i conservar aquest patrimoni musical llorencenc.

Des de la seva fundació, el Ball de Bastons de Llorenç l'han acompanyat diversos grallers de les comarques del Baix i Alt Penedès, ja sigui de manera més esporàdica o amb una certa continuïtat.
Fent una mica d'història de l'instrument, les gralles es localitzen a la Catalunya Nova acompanyant determinats balls i entremesos d'aquelles terres, com són les moixigangues, el ball de gitanes, el ball de valencians o el ball de bastons. A mesura que avança el segle XIX la gralla es consolida  també en el repertori casteller, sent l'instrument inseparable dels castells, i va estenent-se el seu ús en l'acompanyament musical de les festes en la seva totalitat. És així com el grup de grallers pren rellevància sobretot en àmbits rurals on els cal resoldre la música i els balls de les festes amb recursos econòmics limitats. Tenim el clar exemple de Els Romeas, llegendari grup de grallers del Vendrell, amics de Pau Casals i primers en gravar un disc de gralla (Compañía del Gramófono, any 1930 aprox.) en un disc de pedra, i feien servir el nom artistíc de Grallers Antics Romeas del Vendrell, grup del que formarà part un graller de la colla bastonera de Llorenç, Sebastià Sendrós "Titot", posteriorment explicat.
A finals del segle XIX les formacions de grallers es transformen passant del graller solitari o dels dos grallers i tabal a grups de tres i quatre gralles i un o dos tabalers. L'aparició i l'ús de la gralla dolça és la següent transformació que realitzen els grups de grallers per tal de poder ampliar el repertori i facilitar l'execució de les noves melodies. A principis d'aquest segle la majoria de grups de grallers ja han adoptat la gralla dolça com a instrument principal.
A partir de la Primera Guerra Mundial, els grups de grallers inicien una lenta però imparable decadència a causa del canvi de modes musicals i de l'estil de vida de la gent del camp. Això fa replegar els pocs grups de grallers que continuen tocant a l'ús ritual i antic de la gralla com a acompanyament insubstituïble dels castells, altres balls populars, per exemple a Llorenç amb el Ball de Bastons, amb els gegants, funció que evitarà la total desaparició de la gralla en el nostre país.  Aquest és el cas de la colla de bastoners de Llorenç, que a causa dels recursos econòmics limitats necessitaven aquests grups de grallers en període de decadència, i gràcies a aquestes activitats l'instrument continuarà existent a la vida cultural i popular.

A la colla de Llorenç, el primer graller que tenim constància és Josep Cañas i Pros "Jepet del Ginató" (1885-1975), fill del poble. Josep Cañas va aprendre les primeres nocions musicals com a clarinetista de l'Orquestra La Constància d'El Centre i va acompanyar el ball de bastons amb una gralla Casellas de quatre claus (constructor Josep Casellas, d'Albinyana), que li va comprar la mateixa societat. És el graller més antic de tots els que recordaren en Fernando Cunillera, l'Anton Viñas, en Josep Rafecas i en Josep Figueres en una entrevista feta el dia 21 de novembre del 1992. Dos grallers que també varen acompanyar els bastoners en aquesta època però de manera més esporàdica foren en Llorenç Jané i Fontanals "Vell Rítol" i en Joan Sonet i Jané.
Pels volts del 1926 començà a acompanyar les evolucions del ball de bastons en Sebastià Sendrós i Fontanals "Titot" (1890-1963). Sebastià Sendrós va aprendre a tocar la gralla de ben petit i va ser membre de diferents colles: la colla de Llorenç (c1898-c1900), la colla de Sant Vicenç (c1900-c1904), Els Casimiros del Vendrell (c1905-c1908), Els Tafalles de Vilobí (c1921-c1930), Els Romeas del Vendrell (c1930) o els Romeas de Vilobí (c1932-1942) entre d'altres. Sendrós tot i que era fill de Llorenç va viure la major part de la seva vida en una masia del terme municipal de Vilobí, a l'Alt Penedès.
Després d'en Sendrós acompanyaren el ball de bastons en Macari Domingo i Tort (1887-1969) a partir del 1943, perquè les pretensions econòmiques d'en Sebastià Sendrós eren massa agoserades per als bastoners de l'època, i de manera esporàdica en Josep Mercader i Ramon "Astor" (1886-1964) del Vendrell, el qual també acompanyava en solitari els bastoners de Vilafranca i els de la Granada.
A tots ells els va substituir en Joan Camell i Ràfols "Joanet de Ca la Ramona" (1926-2000), que el 1942 havia après a tocar la gralla de la mà d'en Ramon Batet i Roca. Hi va participar entre els anys 1944 i 1955 utilitzant una gralla de claus que va comprar a l'Isidre Güixens i Mañé.
En Joan Camell va ensenyar a tocar la gralla a Salvador Sonet i Figueres (1932), qui també acompanyà els bastoners entre els anys 1950 i 1955. Posteriorment ho varen fer Joan Jané i Escofet "Merenguet" (1920) i Albert Jané i Pascual "Carbassó" (1928), (a la Foto 1), ambdós del Vendrell, i Josep Sans i Benach "Elias" (1931-1995) de l'Arboç; els dos darrers de forma intermitent.
Fet i fet, arribem als anys setanta i a la gestació d'una colla de grallers de Llorenç que a partir del 1976 s'encarregà d'acompanyar el Ball de Bastons. Els nous grallers eren: Jordi Camell, Joan Viñas, Manel Viñas i Jaume Roigé (a la Foto 2). El seu mestratge fou guiat pel graller vilanoví Xavier Planas. Amb els anys, i per motius diversos (fonamentalment professionals), la colla es va anar disgregant i en Joan Viñas tornà a acompanyar els bastoners en solitari. D'aquesta manera, arribem als nostres dies en què els grallers que hi participen són: Joan Cuscó Clarasó (Foto 3), de Vilafranca, des del 1991; i en Jordi Inglès Bo "Bero" (Foto 4), del Vendrell, des del 1992. Havent-hi participat algunes vegades en Pere Artís, l'Emili Esteve i en Xavier Orriols (Foto 2).
La colla s'ha trobat des dels anys 90 amb el fet d'haver de dependre únicament dels dos grallers disponibles, i ha estat mancat de grallers propis de la colla. Entre els anys 90 i 92 s'organitzaren cursets de gralla per facilitar l'accés a l'instrument del jovent del poble, sent-ne professor en Joan Cuscó i el Jordi Inglès alternativament. Més endavant, l'any 1995 es fa un nou curset de gralla en què hi participen 13 nens i nenes de 9 a 11 anys (Irene Boada Rafecas, Jordi Camell Pros, David Cunillera Gavilan, Roser Esteban Rafecas, Irene Guasch Orpí, David Guillén Viñas, Josep Guillén Viñas, Marc Inglès Giró, Susanna Mañé Rossell, Agnès Rafecas Ventosa, Marina Ràfols Ribes, Jordi Sadurní Ràfols), que formaren part d'un grup infantil de grallers, tocant per al grup infantil de ball de bastons.

Des del 1991 i fins l'any 2005, en Joan Cuscó Clarasó de Vilafranca és el graller que va acompanyar amb la música de la seva gralla les nostres coreografies. En aquest període també ens acompanyava en Jordi Inglès, el "Vero" del Vendrell, que de forma més esporàdica ens acompanyava quan li demanàvem. Durant l'exhibició que es va fer a la Festa Major 2004, vam obsequiar als dos grallers que ens van acompanyar de forma més o menys continuada i fidel al llarg de més d'una dècada a les nostres actuacions, fent-los un reconeixement públic, i regalant-los dos decantadors de vi com a record.
Des de 2005 el Josep Guillén és el graller de la colla. El 2009 el Ball de Bastons ha iniciat un curset de gralla i esperem que així es puguin incorporar nous grallers disposats a fer ballar els bastoners, i d'aquesta forma donar continuïtat a la nostra tradició.

Foto cedida per Toni Jover 

- Per a més informació consulteu l'apartat WEB següent, titulat: GRALLERS DEL BALL DE BASTONS DE LLORENÇ

- Extret en part del Butlletí redactat i publicat amb motiu del centenari al 1996, "Ball de bastons de Llorenç, 1896/1996".

- Escolteu CD "El ball de bastons" Sèrie 2, Volum 2. Publicat per Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Fonoteca de Música Tradicional Catalana. Pistes 5, 6, 31 i 32.