Ball de Bastons de Llorenç del Penedès

La totalitat dels balls originals que es van començar a ballar a Llorenç l’any 1896 gràcies a l’ensenyança de Mossèn Font es van perdre l’any 1922, a conseqüència del període d’inactivitat que va patir el ball de bastons, que va del 1909 al 1922. Això va fer que aquells balls caiguessin en l’oblit, i que els primers bastoners que els havien ballat no els transmetessin als joves bastoners que reprenien l’activitat bastonera els primers anys de la segona dècada del segle.
Aquests balls primitius van ser apresos pels joves bastoners del Centre a través de l’ensinistrament que va proporcionar el vicari Font (que exercia el seu ministeri sagrat a Vic i que va venir a Llorenç amb motiu d'uns actes religiosos), ja que aquest n’era un gran entusiasta i propagandista.
El vicari Font aprofità aquests nou dies d'estada a Llorenç per ensenyar-ne a un grup de joves del Centre que en aquells moments estava necessitat d'activitats noves, i d'aquesta manera al Centre s'hi incorporava una nova activitat cultural. És de suposar que aquests balls de Mossèn Font (que residia a Vic) fossin originals d’alguna colla bastonera del centre de Catalunya, en concret de la zona del Bages o l’Osona, amb una activitat bastonera molt arrelada i centenària.
A partir de l'any 1909 no es té cap més informació fins a l'any 1922, fet que fa pensar que l’activitat bastonera va desaparèixer. Així doncs, sembla que hi va haver un període d'inactivitat que es justifica pels fets de l'any 1909 en què es van suprimir les garanties constitucionals a causa dels fets de la Setmana Tràgica. També és a partir d'aquest any 1909 que hi ha una confrontació entre les entitats del poble (El Centre, La Cumprativa i Cal Marçal) sobre quin dia se celebraria la Festa Major. Això va durar fins a l'any 1917 en què se signava a l'Ajuntament l'acord pel qual s'establia definitivament i oficialment el 10 d'agost dia festiu per celebrar la Festa Major.
Entre els anys 1918 i 1921 hi va haver una davallada de l'activitat al Centre. Els problemes de la qüestió rabassaire van portar una crisi al Sindicat del Centre que va provocar l'abandó d'un nombre important de socis joves cap a la Cooperativa, on el moviment rabassaire en formació havia pres més força. Totes les activitats d'aquella època van perdre impuls i, com no també el Ball de Bastons.
Així, se suposa que del període de 1909 fins el 1921 hi va haver inactivitat del ball de bastons. També se suposa que els balls que es ballaven en els inicis no hi havia ningú que els recordés, o bé no eren del gust dels balladors, i per això es dirigiren al grup de ball de bastons de l'Arboç per tal d'aprendre els balls d'aquest poble. Així doncs, a partir de l'any 1921 i durant dos o tres anys, un grup de joves del Centre es desplaçaren a la Societat Arbocense per aprendre nous balls de bastons d’aquella colla bastonera, que era considerada de les millors colles del país.

Pel que fa als antics balls llorencencs es pot dir que ja es poden donar per desaparegudes les coreografies d’aquestos, ja que malauradament ja no queda ningun d’aquells bastoners que els ballaven, però pel que fa a les antigues peces musicals quedaria la possibilitat que algun músic de l’època les hagués transcrit, i en aquest cas caldria fer un treball de recerca d’aquestes.

Aquesta melodia és una de les múltiples variants de la cançó "El Gegant del pi" que trobem arreu del Principat. A Llorenç també se l'havia conegut com "El Sotacama", segons recorda Josep Rafecas, cap de colla de l'any 1936, en què es feia un tomb amb sotacama i un tomb sense, i era l'únic ball en què es rodava en direcció contrària. Degut a la mutació coreogràfica del ball es va deixar de ballar amb sotacama, possiblement per la seva complexitat.

Aquesta tonada la localitzem com a acompanyament dels balls de bastons penedesencs a partir dels anys vint del nostre segle. Actualment es balla a un ritme més aviat lent, a diferència dels altres balls llorencencs, de tendència accelerada en el ritme, ja que la coreografia del Pastoret resulta complicada en l'execució dels bastoners, i per aconseguir una millor vistositat del ball. Els passos del ball es divideixen en les posicions de "dins" i "fora" a l'inici del ball, i en el desenvolupament de la coreografia els balladors evolucionen de tal manera que passen per ambdós posicions, acabant on havien començat.

Com anècdota, durant la dècada dels cinquanta, època marcada per una continuïtat en les actuacions i sortides dels bastoners de Llorenç, el 1950 es participa en el Concurs de Ball de Bastons d'Albinyana, on es recull el primer premi amb el ball del Pastoret. La presència de la colla en actes com aquest es repeteix en la participació al Concurs de Ball de Bastons a Vilafranca del Penedès, l’any 1946, emmarcat en una jornada comarcal de les parròquies del Penedès, que es va celebrar al Molí d’en Rovira, en què el nostre grup de ball de bastons va obtenir el primer premi i donà els diners obtinguts a l’Hospital de Vilafranca.

La denominació del ball està vinculada d'antic al ball de bastons d'àmbit català, i el ball es caracteritza per la identificació de corxera i cop de bastó, pas que s'assoleix en el ball d'una forma més elemental. 

La tonada que acompanyava aquest ball era la coneguda Marxa Reial present en múltiples balls de bastons de Catalunya, del País Valencià o de Castella, actualment en desús, i que simbolitzava l’himne de la monarquia, i actual himne espanyol.

Aquest ball va arribar a Llorenç als anys 20 arrel de l’aprenentatge dels bastoners de l’Arboç, ball que allà es denominava “la Roda”, i que posteriorment es va anomenar Marxa Reial. Aquest ball a l’Arboç es va deixar de ballar i es va substituir pel Rotllet, peça que va composar el graller vendrellenc Jaume Vidal i Vidal l’any 1946, però que fins l’any 1977 no es va incorporar.
Als anys trenta, durant la República, els bastoners van haver de modificar la melodia ja que la gent els tractava de feixistes (per ser la melodia de l'himne espanyol), segons l'entrevista mantinguda el 21 de novembre de 1992 amb Fernando Cunillera, Josep Figueres, Josep Rafecas i Anton Viñas; tal com s'aprecia a la partitura mostrada.

Com anècdota, els antics bastoners que ballaven entre els anys 1922 al 1936, recorden que aquest ball es ballava tradicionalment el dia de l’Ofici de la Festa Major, en què es col•locaven al replà de l’antiga església i s’hi ballava una Marxa Reial quan s’aixecava la figura de Nostre Senyor i les campanetes repicaven, mentre tothom que espectava el ball feia silenci, en un moment molt emotiu.

Amb el franquisme (1939-1975 aproximadament) es va tornar a emprar l'antiga melodia, fins que amb l'arribada de la Democràcia el graller de la colla i músic de professió Jordi Camell va canviar-li la línia melòdica respectant el desenvolupament rítmic.

Segons membres de la Coordinadora del Ball de Bastons, el fet que aquesta melodia es balli avui dia al nostre poble sorgeix de la hipòtesi que aquest ball ja es ballava a l'inici del ball de bastons a Llorenç, en la introducció d'aquest per mossèn Font l'any 1896, ja que el fet que aquest ball no sigui originari de les comarques del Penedès fa pensar que l'introductor de la dansa al poble, procedent de Vic, fós qui hagués portat la melodia a Llorenç, i que en aquest cas hipotètic, l'actual versió musical seria arrel d'una melodia originària de la Plana de Vic o bé de Calaf. Segons aquests estudiosos de músiques del ball de bastons, la primera part de "la Marxa" que es balla a Llorenç és una variació d'una melodia recollida en el Llibre d'Orgue de Calaf (situat entre el s.XVIII i principis del XX), amb el títol genèric de "ball de bastons". Aquesta teoria que s'aporta al llibret del Disc Compacte sobre el Ball de Bastons (editat per la Fonoteca de la Generalitat i per la Coordinadora de Ball de Bastons) és contrària a les memòries que van quedar gravades per antics bastoners en entrevistes realitzades el 1996, l'any del Centenari, que expressen clarament que aquest ball es va anar a aprendre dels bastoners de l'Arboç, tal com ja s’ha explicat.

La coreografia es desenvolupa a través d'una rotllana que es dibuixa a l'inici del ball, en què quatre balladors es posicionen per "dins" i els altres quatre per "fora", en un moviment circular en què es creuen els cops entre els de dins i els de fora. El ball es pot dividir en dues parts: les dues primeres voltes o rondes del ball en què els cops són realitzats amb la picada simple entre dos bastoners, anomenat "el joc" (cop a dalt i cop a baix); i una última ronda amb un aire més enèrgic en què els balladors creuen els seus cops a través de la picada anomenada "sotacama" (cop de bastó que es realitza entre les cames dels bastoners).

- Escolteu Pista nº 5 del CD "El ball de bastons" Sèrie 2, Volum 2. Publicat per Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Fonoteca de Música Tradicional Catalana.
Interpretada per Joan Cuscó Clarasó.

A principis del segle vint moltes colles de les nostres contrades executaven evolucions sota aquesta denominació (Sant Pere de Riudebitlles, l'Arboç...) i algunes encara ho fan avui (Gelida, Sant Quintí de Mediona o Masquefa). Paraula derivada del gènere musical de ball de saló "schottish", músiques que van ser introduides entre el segle XIX i el XX, quan aquest tipus de ball va prendre un gran renom a les nostres terres.
És un ball a dos temps de moviment moderat, que es coneix també sota el nom de "vals escocès", en els seus primers temps, cap al 1830.
El Xotis de Llorenç és l'equivalent a La Boja de la major part de colles de bastons, ja que és la melodia que de mica en mica es va envelant i, per tant, on els balladors han de demostrar la seva habilitat de manera fefaent, així com també veiem l'habilitat del graller que ha d'accelerar el temps de la melodia progressivament fins arribar a l'última volta del ball, tocant-la el més ràpid possible, fent ballar els bastoners a un ritme inusual, i esdevenint d'aquesta manera un ball molt enèrgic i de difícil coordinació entre els balladors. En la coreografia del ball llorencenc es diferencien dos moments: el “canvi curt” i el “canvi llarg”.
Concretament en els balls de bastons del Penedès hi veiem un important arrelament del ball del Xotis, fruit de l’adaptació dels balls de saló de moda de l’època, ball que no es palesa en d’altres colles de l’àmbit català. Aquest esdevé modificat en adaptar-lo als balls de bastons, ja que s’acostuma a tocar a un ritme 2/4, en un exemple del que avui dia es coneix com el fenomen del mestissatge o fusió.
El Xotis de l’Arboç és sens dubte el ball més espectacular del repertori arbocenc, i que tradicionalment únicament es representa una vegada l’any, a la cercavila de la tarda de la festa major, i només el ballen la colla d’homes. És molt dinàmic gràcies a la velocitat progressiva que adquireix el ball durant el seu transcurs, i cal remarcar la seva bellesa rítmica i melòdica. Aquesta melodia es recull en el Quadern d’Organista que l’any 1923 va copiar el mestre Francesc Pujol per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, on Ricard Domingo havia anat recopilant les melodies tradicionals de l’Arboç, però en una versió antiga respecte la que es balla a l’actualitat.
L’origen d’El Xotis de Llorenç, segons la memòria d’antics bastoners (sobretot d’en Fernando Cunillera), es va anar a aprendre del Xotis de l’Arboç, als anys 20, quan la colla necessitava aprendre nous balls ja que els antics havien caigut en l’oblit i es va preferir anar a aprendre’n a l’Arboç, tot i que actualment la melodia del Xotis de Llorenç i la de l’Arboç manté moltes diferències melòdiques i coreogràfiques, pel pas del temps i l’evolució de les melodies. El fet que ambdós balls homòlegs actualment no s’assemblin en res, s’explicaria de la mateixa manera que el ball de la Creu, pel fet que aquest ball es deuria perdre en algun període de temps a Llorenç, i a l’intentar recuperar-lo, no s’hagués fet d’una forma acurada i fidedigne a la que es ballava, i així la melodia i coreografies resultarien distorcionades de l’original Xotis. Una altra hipòtesi seria que aquest ball hagués arribat als bastoners llorencencs gràcies a les melodies que podien proporcionar-los els temporals grallers de la colla, significant una incorporació del ball al repertori, en el que podria ser un ball de moda de l’època; malgrat que aquestes són simples suposicions, i no en tenim ara per ara documents que ho demostrin.

Així doncs, el ball de Llorenç té un caràcter molt particular i desenvolupa una línia melòdica interessant (durant força anys només s’interpretaven els dos darrers compassos de la introducció de la melodia que avui es reprodueix, i ja fa un cert temps que la melodia es tornà a tocar tota sencera). Segons ens enuncien Àngel Vallverdú i Robert Rovira en el seu llibre"Les músiques del ball de bastons i el seu context" (2005), parlant d’el Xotis llorencenc:

“Resulta curiós que sigui interpretada la melodia en la tessitura pròpia d’una tonalitat, el fa major, però sense el si díesi (sostingut), cosa que fa pensar que en temps pretèrits la gralla que l’executava devia estar afinada en aquest mateix to, mentre que actualment és més complicat d’afinar aquesta nota, motiu pel qual la peça queda d’aquesta manera”.

Sabem que els bastoners dels anys 1920 ja ballaven el Xotis ja que el cap de colla d’aleshores, el Fernando Cunillera de “Cal Rítul”, havia taral•lejat la melodia i gesticulat els jocs i picades del ball que ells ja ballaven al graller vilanoví Xavier Orriols, recordant aquells moments del ball. En la interpretació, a mesura que avança la melodia, el graller ha d’accelerar el ritme de mica en mica, i els balladors han de demostrar la seva habilitat de forma fefaent, d’una forma àgil i ràpida, sobretot al final, en què el graller i els bastoners han d’estar compenetrats per coincidir la melodia amb els cops dels bastons en aquest ritme inusual, esdevenint un ball molt enèrgic i de difícil coordinació entre els balladors. En el repertori llorencenc també trobem una segona evolució amb l’estructura musical del xotis, el Ball del 10 d’Agost, peça composada pel graller Joan Cuscó, de Vilafranca, que suposa afegir el novè ball al repertori, en una iniciativa d’un ball de nova creació.


Concretament en els balls de bastons del Penedès hi veiem un important arrelament d'aquest ballable, fruit de l’adaptació dels balls de saló de moda de finals del segle XIX als balls de bastons, ball que no es troba tant incorporat en d'altres zones de l’àmbit bastoner català, tal com es descriu seguidament:

- Bastoners de l'Arboç: El Xotis de l’Arboç és sens dubte el ball més espectacular del repertori arbocenc, i que tradicionalment únicament es representa una vegada l’any, a la cercavila de la tarda de la festa major, i només el ballen la colla d’homes. És molt dinàmic gràcies a la velocitat progressiva que adquireix el ball durant el seu transcurs, i cal remarcar la seva bellesa rítmica i melòdica. Aquesta melodia es recull en el Quadern d’Organista que l’any 1923 va copiar el mestre Francesc Pujol per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, on Ricard Domingo havia anat recopilant les melodies tradicionals de l’Arboç, però en una versió antiga respecte la que es balla a l’actualitat.

- Bastoners de Sant Quintí de Mediona: En els components melòdics i rítmics del Xotis de Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès) s’acompleixen totes les característiques musicals d’aquest ballable. També és provable que es tracti d’una melodia incorporada a finals del segle XIX o principis del XX.

- Bastoners de Vilafranca: Amb la recuperació del ball de bastons de Vilafranca del Penedès, l’any 1942, un dels nous balls va ser el Xotis, una creació de Josep Torres i Pons (Centre d’Acció Catòlica) a partir de la melodia del Xotis del Ball de Gitanes del Vallès, però actualment aquesta peça ha caigut en desús en aquesta població.

- Bastoners de Gelida: A la colla bastonera de Gelida (Alt Penedès) trobem tres peces en forma de xotis: el Petit Xotis, el Xotis de Cares i el Xotis de Punts, aquesta última música composta per A. Orpí Gili, el que fou flabiolaire de la colla, i efectivament manté totes les característiques musicals del xotis, interpretat amb flabiol.

- Bastoners de Masquefa: El Xotis de Masquefa també té origen gràcies a la moda d’aquest ball de saló, i la seva estructura rítmica així ho demostra. Actualment s’interpreta amb gralla, però antigament s’havia tocat amb flabiol, en aquesta població de l’Anoia.

És incert l’origen del ball de la Creu llorencenc; tal com veurem en la seva explicació particular, aquest ball no manté cap semblança en la melodia amb la Creu de l’Arboç, i això faria pensar que aquest ball és originari del 1896, de Mossèn Font, hipòtesi que contemplen Robert Rovira i Àngel Vallverdú al llibre "Les músiques del ball de bastons i el seu context" (2005). En aquest treball s'esmenta “sens dubte, aquest tema fou introduït pel fundador de la colla”, però al marge d'aquesta teoria, que no veiem ben contrastada, aquest ball es va perdre cap a l’any 1950 -va caure en desús-, i això faria pensar que en la recuperació feta l’any 1991 -amb quaranta-un anys de salt temporal-, aquesta melodia fós recordada vagament pels antics bastoners autors de la recuperació, i la féssin quadrar amb els passos coreogràfics tal i com la podem sentir actualment. D’aquesta manera es podria explicar l’origen arbocenc d’aquesta peça, que seria el procés més normal tenint en compte que els balls antics es van perdre per complet, tal com recorden els antics bastoners.

Contràriament a les dades exposades, segons el treball de camp fet l’any del Centenari per la colla de Llorenç, i publicat en el butlletí de l’any 1996, aquest ball és un dels que es va anar a aprendre a l’Arboç a principis dels anys vint del segle XX.

El ball de la Creu es va deixar de ballar a la dècada dels cinquanta per la seva dificultat d'execució, i es va recuperar l'any 1991, mercès a la col•laboració de vells bastoners veterans, que van recordar l’antiga melodia i els punts bàsics de la coreografia de manera molt fidedigne a com s’havia ballat, ja que hi ha fotos dels anys 30 en què surt retratat els bastoners ballant el ball de la Creu, i els passos fotografiats corresponen als que es ballen actualment (tal com es pot comprovar en les fotografies del costat). Aquest ball es correspon, no pas la melodia, al que altres colles del Penedès anomenen La Boja.

El nom del ball prové de la figura que es dibuixa en l'evolució coreogràfica del ball, amb la figura d'una creu, en què els balladors es divideixen segons la posició que ocupen, sent els de "dins" i els de "fora". Aquest ball manté una peculiaritat que es distingeix dels altres que té el ball de bastons de Llorenç, component que es caracteritza pel saltironeig que de forma sistemàtica i coordinada segueixen els bastoners, de manera que quan aquests piquen a dalt es recolzen amb el peu dret a terra (el peu esquerra aixecat, com a peu coix), i quan aquests piquen a baix viceversa (el peu dret aixecat). Aquest pas pròpiament de dansa no el trobem en la resta dels nostres balls.

A l'última ronda del ball els bastoners realitzen els cops en "sotacama", característica també d'aquest ball, ja que la cama que aixequen els bastoners és la dreta, a diferència dels altres balls, que s'aixeca únicament l'esquerra.

Aquest ball el van aprendre l'any 1926 dels bastoners de l'Arboç, tot i que amb el temps la melodia i la coreografia han evolucionat de forma diferent a la nostra colla.
Com molt bé indica el seu nom era destinat a les processons, i per aquest motiu és l'únic ball que es fa caminant, on la formació de bastoners es desplaça lateralment en la direcció de la processó o cercavila, picant a dalt a banda i banda. S’ha de dir que actualment la majoria de vegades es balla de forma estàtica. Majoritàriament tots els balls de bastons de Llorenç es ballen sense desplaçar-se en forma de processó, llevat d'aquest ball que en un moment del ball els bastoners es desplacen en el sentit de la cercavila, tot i que en molt poques ocasions s'opta per aquesta modalitat del ball.
De fet, hem de tenir present que fins a les primeres dècades del nostre segle hi havia uns balls de bastons que només es feien al matí i uns altres que només es ballaven a la tarda.
La coreografia d'aquest ball es divideix bàsicament en el "canvi curt" i el "canvi llarg", parts que s'integren en tres voltes o rondes, cada una d'elles formada per un canvi curt i un canvi llarg. Tal com el seu nom indica, el "canvi curt" es realitza entre els bastoners que s'enquadren en un quadrant (els quatre d'una banda, i els quatre de l'altre), a diferència del "canvi llarg" que aquest es realitza entre els bastoners d'ambdós quadres, de forma intercalada entre ells. Aquests dos passos es caracteritzen per una sèrie de "jocs" i "sotacames" propiciats entre els bastoners, finalitzant aquests passos amb tres tongades de 3 cops a dalt i als costats entre ells.

La seva tonada té girs melòdics que recorden la melodia de La Boja de Vilanova i la Geltrú, de Vilafranca del Penedès o de Sitges, i de Les Creus de Sant Pere de Ribes. La melodia de la cançó que toquem a Llorenç, amb el temps s'ha diferenciat de la inicial, i actualment es diferencia amb matisos de la que toquen a l'Arboç.

Aquest ball va arribar a Llorenç a través dels bastoners de l’Arboç, l’any 1921, quan fruit d’un període d’inactivitat es va voler recuperar el ball a Llorenç, i un grup de bastoners van anar a l’Arboç a aprendre alguns dels seus balls, entre d’ells el Terra. S’ha de dir que tot i que la melodia guarda la mateixa evolució rítmic i melòdica, amb el pas del temps hi ha hagut modificacions, i actualment es poden trobar matisos entre ambdues poblacions.
Aquesta dansa és de les més antigues que executa el Ball de Bastons i habitualment la trobem sota la denominació de "Pavana" o "Ram-Ram" (a l'Arboç i Vendrell). La "pavana" entesa com una dansa majestuosa s'anomena així degut a que antigament els dansaires es movien lentament amb els cossos molt estirats, com si fossin pavons reals, sobrenom que també s'atribueix per la vestimenta que duien els dansaires, recarregada en l'estil.
Aquesta és una dansa cortesana apareguda a Europa pels volts del 1525, tot i que la seva presència al ball de bastons és borrosa en aquesta afirmació. El que queda pal·lès en ella és el seu sentit cortesà (concretament a través de la demostració d'urbanitat extrema en una salutació especial d'inclinació del cos cap a terra) i d'acatament a les autoritats (religioses i polítiques) al llarg de la història. D'aquesta manera, l'execució del nostre ball se centra en els tres cops a terra que realitzen els bastoners, inclinant el cos de cara a terra, en un senyal de cortesia i respecte a qui dediquen el ball (a la nostra Festa Major dedicada al Sant Patró).
Acústicament parlant cal destacar que els tres cops a terra que es realitzen quan els balladors s'inclinen simbòlicament per ofrenar al Sant, aquests comporten una variació notable del volum i la qualitat del so, sent els cops a terra més estridents i elevats en el volum de so. El Terra és l'única execució on els balladors piquen a terra amb els bastons, i això és així perquè antigament només es ballava al davant de les autoritats i dels sants patrons en senyal d'acatament i de respecte envers el seu poder. Com escriu Antoni Insenser a principis de segle:

"Un d'entre ells és reservat exclusivament al sant patró o a alguna distingida autoritat, és el titulat La Pavana, que és un ball d'honor... sostenint vertical el cos, en ser el temps més llarg, s'avancen pausadament donant alguns cops a terra amb els bastons, ajupint-se amb tota gravetat i saludant el sant o autoritat objecte de l'obsequi".

La música que l'acompanya ja la trobem present en diferents poblacions del Penedès com l'Arboç, al primer terç del segle XX, després d'haver quedat arraconades les antigues melodies que l'acompanyaven.
A principis dels anys 40, el cap de colla del Ball de Bastons, en Josep Rafecas i Ràfols, amb motiu de la represa de la colla bastonera de Vilafranca del Penedès, va ser el primer voluntari per anar a ensenyar alguns balls llorencencs a la recuperada colla, que va actuar per primera vegada l'any 1942.
Com a anècdota, a la població de Torredembarra, degut a la impossibilitat de recuperar els antics balls del segle XIX per la manca de dades, aquest grup va adaptar la melodia penedesenca del Terra (o Pavana), copiant part de la coreografia dels bastoners de Llorenç. D'aquest fet s'en deriva l'afinitat i amistat que antics bastoners llorencencs havien tingut amb aquesta vila, on en nombroses ocasions havien anat a ballar a la seva Festa Major.


- Escolteu Pista 31 del CD "El ball de bastons" Sèrie 2, Volum 2. Publicat per Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Fonoteca de Música Tradicional Catalana.

Aquesta peça és pròpia del Ball de Bastons de l'Arboç, tot i que a Llorenç va arribar a través del Ball de Bastons del Vendrell, on se la coneix com a Rossana.

Al Vendrell la van començar a utilitzar l'any 1932 després que Josep Urpí i Domingo (antic "abanderado" de l'Arboç) li va cantar a l'Anton Mañé i Mercader "Ton de la Gralla", essent una variant melòdica de la cançó "El Gegant del pi". Aquesta peça musical és tradicional de l'Arboç, i allà se la identifica com una cançó infantil, amb el nom de "El serà ací" o "Sotacama", sent un dels balls més antics dels bastoners d'aquesta població, i el fet que aquesta melodia es balli a les colles de bastoners d'aquestes tres poblacions penedesenques veïnes és un dels diversos casos en què una melodia s'ha transvassat de veu en veu o bé per la solidaritat entre les colles (en aquest cas de la colla del Vendrell a la de Llorenç).

La música va ser introduida a Llorenç gràcies al graller Jordi Inglès "Bero" del Vendrell, ball que els Bastoners del Vendrell anomenen "La Rossana".

Els bastoners de Llorenç la van incorporar al repertori l'any 1994, supeditant-li una nova coreografia, a través de la imaginació i el saber fer de la colla de joves d'aleshores, sota les ordres del cap de colla Josep Maria Viñas, en què es va intentar coreografiar la música utilitzant els passos i els cops tradicionals de Llorenç, fent una barreja entre diversos balls ja existents. Els balladors a l'inici del ball es distribueixen entre els de "dalt" (4 bastoners) i els de baix (els altres 4), intercalant les posicions entre ells, de manera que a l'arribada del pas en què hi ha un encreuament de cops de bastó, uns comencen a picar per dalt i els altres per baix. En aquest ball també s'hi pot veure el cop que es realitza entre cames anomenat "sotacama".

Escolteu pista nº 32 del CD "El ball de bastons" Sèrie 2, Volum 2. Publicat per Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Fonoteca de Música Tradicional Catalana.

Aquesta música ha estat composta pel compositor i músic pianista Jordi Camell Ilari (Llorenç del Penedès, 1959), graller del ball de bastons a partir de la dècada dels setanta, i fill de Joan Camell Ràfols (1926-2000), antic graller dels bastoners dels anys 50 als 60.

Aquesta melodia va ser estrenada en una ballada conjunta de totes les colles bastoneres que varen participar a la XXI Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya que se celebrà a Llorenç, l'1 de juny de 1996. El ball va ser creat gràcies a l'esforç de la colla de 1996 liderada pel cap de colla Josep Maria Vinyes i també pel guiatge coreogràfic de Llorenç Rafecas.   Diferents colles l'han incorporat també al seu repertori habitual: els Bastoners de la Granada, els Bastoners de Sant Martí Sarroca, els Bastoners de Terrassa, els de Granollers, etc.
Aquesta tonada fou escrita per a quatre gralles i fonamenta part del seu discurs melòdic en la tonada dels Goigs de Sant Llorenç que va compondre Francesc Baldelló. A diferència de la resta de melodies no se cenyeix a un temps de vuit compassos que es va repetint, sinó que conté una estructura circular que es configura a partir de la introducció i de la coda desenvolupant enmig dues frases (de nou i de vuit compassos respectivament) que es repeteixen dues vegades.
  La peça requereix un important domini tècnic de l'instrument, desenrotlla la tessitura de la gralla i enfront la resta de repertori suposa una incorporació important, amb una interpretació virtuosística en l'instrument.
Es va estrenar l'1 de juny de l'any 1996, coincidint amb la XXI Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya celebrada a Llorenç, coincidint amb la celebració del Centenari de l'existència del ball a Llorenç.

La coreografia del ball va ser ideada per un exbastoner, el Llorenç Rafecas, i va suposar una gran quantitat d'assaigs per part del grup, donada la seva complexitat. En aquesta s'hi poden veure passos originals del ball, com quan els bastoners al saltar realitzen el cop al moment en què es troben enlairats, creuant els cops entre els bastoners del quadre, mentre uns salten i piquen els altres piquen acotats (vegeu Foto 3), moviment incorporat que no trobem en d'altres coreografies dels balls llorencencs. També hi trobem semblances amb d'altres balls ja existents, com el sota-cama (vegeu foto), picar a terra, etc, en una mescla molt ben acabada i vistosa en la seva coreografia.

   
- Escolteu pista nº 6 del CD "El ball de bastons" Sèrie 2, Volum 2. Publicat per Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Fonoteca de Música Tradicional Catalana. Interpretada per Joan Cuscó Clarasó.  

Aquest ball va sorgir arrel d'un parell de músiques que el graller Joan Cuscó va composar per la nostra colla, i en el fet que ens proposés de posar-hi una coreografia. Així afegiríem el novè ball al nostre limitat repertori, en una iniciativa d'un ball de nova creació. No ha estat fins al cap d'uns dos anys que ens hem decidit a donar vida al nou ball.
Ha estat arrel de la Festa Major 2004 que s'ha dedicat a la nostra dansa, ornamentant les evidències de la Festa local amb motius bastoners (samarreta, bossa, placa i etiqueta de l'ampolla de cava, programa de la Festa, etc), i també arrel de que els membres de la Comissió de Festes ens han ofert als grups folklòrics que aquest any per primera vegada poguem oferir una altra actuació a la Festa Major a part de la tradicional cercavila, que ens hem decidit a fer la presentació del nou ball en l'Exhibició Bastonera, el dimarts 10 d'agost.
Així, vam voler aprofitar aquesta oferta per poder fer la presentació pública d'aquest nou ball creat per aquesta diada, i amb les colles del Ball de Bastons de l'Arboç i les Bastoneres de la Múnia com a colles convidades.
El Ball ha estat anomenat en referència al dia de la seva presentació pública, per Sant Llorenç: EL BALL DEL 10 D'AGOST. A nivell musical, aquesta melodia s'adiu amb el gènere musical del xotis, pel que fa a la seva estructura rítmica i melòdica. La coreografia es desenvolupa a través d'uns passos de nova creació a la nostra colla, amb cops de bastó innovadors en la nostra dansa, que s'han introduit de manera original, existint una gran varietat de moviments, passos i picades en el ball.