Bastoners de Súria

Els dimarts 14 i 21 d'abril mebres dels Bastoners de Súria duran a terme un taller de Ball de Bastons a l'Escola Sagrat Cor de Jesús, també de Súria

Els Bastoners de Súria, juntament amb la colla Altatxu (també surienca), hem fet una mostra de ball de bastons al centre penitenciari dels Lledoners, situat al terme municipal de Sant Joan de Vilatorrada.

La mostra s'havia plantejat com una activitat més de les que gaudeixen els interns alguns dissabtes. Hi hem entrat molt nerviosos perquè, tot i que no ens ho pugui semblar, l'ambient impressiona: controls de seguretat, acompanyament al pavelló, normes que s'havien de seguir...

Hem fet les nostres ballades i, a més, hem aprofitat per explicar-los què eren les Caramelles. Finalment, hem acabat l'actuació ensenyant alguns passos a vuit interns.

L'experiència ha valgut la pena.

La nostra història comença la Pasqua del 1975 quan una colla de jovent, pertanyent a l’Agrupació Sardanista, decideix complementar les Caramelles amb uns balls de bastons. L’entrada en el món bastoner no va ser gaire convencional (però sí lligada a la tradició surienca): no teníem música en viu, muntàvem els balls a partir de músiques enregistrades, i, a la colla, hi havia una important presència de noies, cosa que tampoc era massa normal en les colles bastoneres d’aquells anys. Les primeres trobades de bastons a què vàrem assistir (Santa Maria d’Oló, Centelles, Sallent) ens confirmaven aquesta originalitat: no hi havia cap colla que fes servir música “enllaunada” i n’hi havia poques amb presència femenina. El vestuari tampoc era massa ortodox: els nois vestien amb camisa blanca, pantalons negres i faixa vermella amb les barres catalanes. Les noies vestien amb texans blaus clars i jersei blau fosc. Els bastons eren pintats grocs i vermells. Tranquils no me n’he oblidat: no portàvem picarols; de fet no els vam incorporar en el nostre vestuari fins l’any 1983. Tampoc disposàvem d’un banderí. El fet de conèixer altres colles bastoneres ens va fer veure que ens calia alguna millora. El primer que vam fer va ser anar a Sallent força caps de setmana per tal d’aprendre diferents passos i diferents maneres de picar. L’Andreu Piñana (al cel sigui) i els Bastoners de Sallent ens van fer de mestres. El segon aspecte que calia millorar era el vestuari. L’any 1977 vam fer el primer gran canvi, nois i noies vestiríem pràcticament igual: camisa i pantalons blancs, els nois amb faixa vermella (amb les quatre barres) i les noies amb un faixí, també, vermell. Manteníem el mateixos bastons i continuàvem sense portar picarols. L’Agrupació Sardanista anava creixent en nombre de components i això ens va permetre de crear una colla infantil de bastoners l’any 1979. Aquesta colla només va sortir a les Caramelles d’aquell any; l’any següent, alguns d’aquests joves bastoners ja es van incorporar amb la colla gran. Aquest 1980 també va ser important perquè vam decidir de crear un banderí per als bastoners. D’aquest banderí mantenim, encara, el cercle amb els bastons creuats. L’any 1983 incorporem definitivament els picarols, cosits sobre roba vermella. Durant aquesta dècada dels vuitanta les actuacions de la colla de bastoners de l’Agrupació Sardanista es van reduir a la Pasqua surienca (amb notable èxit de participació) i a alguna trobada molt esporàdica (Gelida, Balsareny, Badalona). Eren anys on l’activitat principal, i exclusiva, de l’Agrupació era la de ballar sardanes (notable participació en el campionat de Catalunya), mentre que les altres activitats (bastons, ballets...) només es preparaven per a les caramelles. Una data que cal remarcar força és la de 1986, per una banda, tornem a intentar de crear una colla de petits, que només sortirà per les Caramelles d’aquell any. Per altra banda, és l’any de la fundació de la colla de grallers el Gorg de l’Olla. Gràcies a aquesta colla, que ha actuat amb nosaltres des de la seva creació, els bastoners de l’Agrupació Sardanista podíem disposar de música en viu per als nostres balls; música de gralla, considerada com el so tradicional del ball de bastons. Així, a partir de l’adaptació de músiques tradicionals catalanes per part dels grallers, els bastoners hem anat creant els nostres balls.  A més, vam decidir d’incorporar al nostre vestuari un mocador vermell amb els bastons creuats com a escut de colla. Els finals d’aquesta dècada i els inicis dels noranta són força difícils, sobretot per la colla dels bastoners grans, que va quedar reduïda a uns deu membres. Per poder participar a la Pasqua surienca vam haver de recórrer a exbastoners per tal de continuar amb els balls de bastons. Malgrat això, disposàvem d’una nova colla infantil que, com les altres, no va tenir gaire més continuïtat. Passats aquests moments de dificultats, gràcies a la incorporació de gent jove, els anys 1991 i 1992 són anys de revifada i són anys amb gran èxit de participació en les Caramelles. Aquesta nova situació calia que l’aprofitéssim i vàrem creure que ens calia prendre més identitat com a colla: l’any 1994 decidírem de canviar el color dels nostres bastons, a partir d’aleshores passaven a estar pintats de vermell i, l’empunyadura, negre. Curiosament, i sense saber-ho, vam escollir els mateixos colors amb què havien començat a ballar bastons la colla del Llamp l’any 1950. No va ser l’únic canvi d’aquell any; també, vàrem completar el nostre vestuari amb un faldellí (abandonat la faixa), com és típic de la majoria de colles bastoneres. Els colors que escollírem foren el vermell i una tira de color blanc. Sense ser-ne massa conscients (o, potser sí que ho érem) ens estàvem fent grans com a colla bastonera. Teníem força clar que havia de ser la nostra activitat principal i que havíem de vetllar per la seva continuïtat. No va ser un canvi ràpid, ni fàcil; però va ser. L’any que ens vam fer grans va ser el 1995: entre balladores i balladors sumàvem una vintena i, a més, es va poder crear una altra colla jove que tindria continuïtat durant tres anys, fins el moment en què vam passar a formar part de la colla gran. Al mateix temps el fet d’actuar només durant les Caramelles ens semblava insuficient als bastoners i bastoneres que formàvem part de la colla. Així, l’any 1995 vàrem integrar-nos, com a Bastoners de Súria, a la Coordinadora del Ball de Bastons de Catalunya i, com a tals, vam assitir a la XX Trobada Nacional celebrada a Sant Bartomeu del Grau. Des de llavors, hem assistit a totes les que s’han fet fins arribar a l’organització de la nostra pròpia Trobada. Aquest és un factor més que fa molt especial la Trobada que organitzem a Súria perquè celebrem la 30a Trobada, el trentè aniversari de la nostra colla, el vintè aniversari de la Coordinadora i, perquè no, el desè aniversari com a Bastoners de Súria i com a colla bastonera reconeguda. Aquesta maduresa com a colla la completaríem l’any 1996, quan vam decidir de substituir l’antic banderí pel que tenim actualment: un banderí quadrat amb un ribet vermell. En aquest banderí hi consta el nom de la colla (Bastoners de Súria) envoltant uns bastons creuats i, a l’anvers, l’any de creació. Són anys de nombroses sortides i d’empenta bastonera, tanta que ja es comença a plantejar la idea d’organitzar una Trobada i que s’experimenta amb noves coreografies. A  destacar, en aquest sentit,  el ball Flor de Patum (pensat per a vint balladors) i un ball que barrejava foc i bastons per la festa Major de Súria de l’any 1998. Aquesta empenta bastonera es manté (esperem que per molts anys) i ens va permetre la creació, l’any 2002, d’una colla de bastoners petits que s’ha mantingut fins ara i que ens acompanyarà durant la Trobada. A més, aquest 2005, s’han incorporat a la colla força jovent que ens permet mirar el futur amb optimisme. Pel que fa als nostres balls, cal dir que tots són ideats per membres de la colla, especialment pel Jordi Reguant i pel Josep Mª Suades, i que la majoria de les músiques són adaptades. La relació dels balls és la següent: com a balls propis (música i figures) tenim el Parat i el Marxant (tots dos del 1992), musicats per Urbici Simon i Sílvia Vinadé, respectivament. Balls amb música tradicional de gralla, en tenim dos : el Carranxó (1995) i La marxà del Baridà (1997). La resta de balls són el Ball de Setze (1993), els Cavallers (1994), la Formació Sol (1995) i la Flor de Patum (1996). El darrer ball ideat pel Jordi Reguant s’anomena Les Bitlles (2003) i la música és una versió d’una cançó de Mike Olfield.

Tot i que fa poc es va trobar una notícia que esmentava la celebració d’un ball de bastons per la Festa Major de Súria de l’any 1904 (REGUANT, Josep (2004) Almanac Surienc. El Salí. Revista del Mig Cardener núm.131, pàg. 35.), no és fins el 1950 que podem parlar d’una segona etapa en el ball de bastons surienc. Una segona etapa caracteritzada per la diversitat de les colles (i de les coreografies) i per la continuïtat en el temps fins a l’actualitat. Parlem d’aquests 55 anys de ball de bastons a Súria. Ens hem de remuntar a l’any 1949 quan el Josep Esquius i Borràs va anar a la Festa Major de Balsareny on va quedar meravellat per l’actuació dels Bastoners d’aquella localitat.  Tot i que ja n’havia ballat de bastons (en la conversa que vam mantenir recorda com, des del 1945, i a iniciativa del mossèn que hi havia a Súria, mentre cantaven Caramelles es picaven bastons), l’actuació d’aquesta colla el va sorprendre per la vistositat de les seves coreografies. Amb altres amics, van decidir que volien aprendre aquells balls. Tenia la sort de conèixer un dels components de la colla de Balsareny que es va avenir a ensenyar-los els balls. Els mesos de setembre i octubre de 1949, el Josep i altra gent de Súria es desplaçaven els caps de setmana a Balsareny per aprendre a ballar bastons. Un cop acabat aquest període d’aprenentatge, van decidir buscar més gent per tal de crear una colla de ball de bastons que debutaria per la Pasqua del 1950.  Així, a les Caramelles de 1950 hi havia, a més dels cants i els balls tradicionals, una colla bastonera, la colla del Llamp (anomenada així en contraposició als trabucaires del Tro Gros), que ballava el mateix que els bastoners de Balsareny (el vell i la marxa) i la música era de flabiol. El seu vestuari: camisa blanca, pantalons negres, espardenyes de set betes i picarols (llogats a cal Terrisser). El seu local d’assaig era a l’edifici de la Cooperativa, on hi havia el Frente de Juventudes. A les Caramelles del 1951, la gent que havia format la colla del Llamp balla bastons formant part de l’Esbart Dansaire de l’Agrupació Artística de Súria. No només ha canviat el nom, també el local d’assaig (ara ho feien a l’Ateneu); la música, que es fa amb acordió, i els balls, a més dels que ja coneixien, en tenen un de propi. Un altre fet destacable d’aquestes Caramelles és que, per primera vegada, hi participen les noies (amb ballets tradicionals).  Tot i aquestes novetats, l’Esbart Dansaire només participarà a les Caramelles d’aquell any.  Per les Caramelles del 1952, un grup d’aquests bastoners assajarà i ensenyarà el ball de bastons als Aspirants d’Acció Catòlica, aquests van sortir com a colla fins a les Caramelles de 1970; any en què es va fundar el Foment Cultural de la Parròquia de Súria.  No tothom estarà d’acord amb aquesta decisió. Els que no hi van estar d’acord, van ballar bastons la Pasqua d’aquell any amb la Societat Coral La Llanterna.   A l’any següent (1953), els bastoners que havien sortit amb La Llanterna formaran colla pròpia: Els Jaumetons; amb aquest nom feien referència al barri (Sant Jaume) on tenien el local d’assaig. Aquesta colla es va mantenir fins el 1957. El seu vestuari: camisa i pantalons blancs, faixa vermella, espardenyes de cinc betes i escut. Els bastons eren pintats de blau i blanc. L’acompanyament musical dels balls de bastons es feia amb clarinet. Durant els anys cinquanta tindria lloc el naixement d’una altra colla, que ha esdevingut molt important per al folklore popular surienc i que encara es manté activa, estem parlant dels Fadrinets del Poble Vell (1953). Una colla, creada pel Pere Vilaseca i el Josep Graells, que volia oferir una alternativa per al temps lliure del jovent (dels fadrins, d’aquí ve el nom). La primera activitat que van dur a terme era el ball de bastons, més tard hi van incorporar tambors, trompetes, gegants, i capgrossos. Com passava amb la resta de colles, actuaven per les Caramelles, per la Festa Major i en les festes religioses.  Als començaments dels setanta només es manté com a colla bastonera els Fadrinets del Poble Vell. L’església havia prohibit cantar Caramelles el dissabte de Pasqua i, l’activitat caramellaire, se’n va veure força afectada. L’any 1973 es torna a recuperar el dissabte com a dia per cantar Caramelles: apareix com a colla caramellaire, el Foment Cultural. Dos anys més tard, la Pasqua surienca té una nova colla: l’Agrupació Sardanista de Súria, amb cançons, balls i bastons. D’aquesta entitat és d’on hem sortit els Bastoners de Súria. 

Si pots llegir aquest missatge és perquè el procés de registre s'ha realitzat correctament. Rep una cordial benvinguda!