Ball de Bastons de Llorenç del Penedès

La denominació del ball està vinculada d'antic al ball de bastons d'àmbit català, i el ball es caracteritza per la identificació de corxera i cop de bastó, pas que s'assoleix en el ball d'una forma més elemental. 

La tonada que acompanyava aquest ball era la coneguda Marxa Reial present en múltiples balls de bastons de Catalunya, del País Valencià o de Castella, actualment en desús, i que simbolitzava l’himne de la monarquia, i actual himne espanyol.

Aquest ball va arribar a Llorenç als anys 20 arrel de l’aprenentatge dels bastoners de l’Arboç, ball que allà es denominava “la Roda”, i que posteriorment es va anomenar Marxa Reial. Aquest ball a l’Arboç es va deixar de ballar i es va substituir pel Rotllet, peça que va composar el graller vendrellenc Jaume Vidal i Vidal l’any 1946, però que fins l’any 1977 no es va incorporar.
Als anys trenta, durant la República, els bastoners van haver de modificar la melodia ja que la gent els tractava de feixistes (per ser la melodia de l'himne espanyol), segons l'entrevista mantinguda el 21 de novembre de 1992 amb Fernando Cunillera, Josep Figueres, Josep Rafecas i Anton Viñas; tal com s'aprecia a la partitura mostrada.

Com anècdota, els antics bastoners que ballaven entre els anys 1922 al 1936, recorden que aquest ball es ballava tradicionalment el dia de l’Ofici de la Festa Major, en què es col•locaven al replà de l’antiga església i s’hi ballava una Marxa Reial quan s’aixecava la figura de Nostre Senyor i les campanetes repicaven, mentre tothom que espectava el ball feia silenci, en un moment molt emotiu.

Amb el franquisme (1939-1975 aproximadament) es va tornar a emprar l'antiga melodia, fins que amb l'arribada de la Democràcia el graller de la colla i músic de professió Jordi Camell va canviar-li la línia melòdica respectant el desenvolupament rítmic.

Segons membres de la Coordinadora del Ball de Bastons, el fet que aquesta melodia es balli avui dia al nostre poble sorgeix de la hipòtesi que aquest ball ja es ballava a l'inici del ball de bastons a Llorenç, en la introducció d'aquest per mossèn Font l'any 1896, ja que el fet que aquest ball no sigui originari de les comarques del Penedès fa pensar que l'introductor de la dansa al poble, procedent de Vic, fós qui hagués portat la melodia a Llorenç, i que en aquest cas hipotètic, l'actual versió musical seria arrel d'una melodia originària de la Plana de Vic o bé de Calaf. Segons aquests estudiosos de músiques del ball de bastons, la primera part de "la Marxa" que es balla a Llorenç és una variació d'una melodia recollida en el Llibre d'Orgue de Calaf (situat entre el s.XVIII i principis del XX), amb el títol genèric de "ball de bastons". Aquesta teoria que s'aporta al llibret del Disc Compacte sobre el Ball de Bastons (editat per la Fonoteca de la Generalitat i per la Coordinadora de Ball de Bastons) és contrària a les memòries que van quedar gravades per antics bastoners en entrevistes realitzades el 1996, l'any del Centenari, que expressen clarament que aquest ball es va anar a aprendre dels bastoners de l'Arboç, tal com ja s’ha explicat.

La coreografia es desenvolupa a través d'una rotllana que es dibuixa a l'inici del ball, en què quatre balladors es posicionen per "dins" i els altres quatre per "fora", en un moviment circular en què es creuen els cops entre els de dins i els de fora. El ball es pot dividir en dues parts: les dues primeres voltes o rondes del ball en què els cops són realitzats amb la picada simple entre dos bastoners, anomenat "el joc" (cop a dalt i cop a baix); i una última ronda amb un aire més enèrgic en què els balladors creuen els seus cops a través de la picada anomenada "sotacama" (cop de bastó que es realitza entre les cames dels bastoners).

- Escolteu Pista nº 5 del CD "El ball de bastons" Sèrie 2, Volum 2. Publicat per Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Fonoteca de Música Tradicional Catalana.
Interpretada per Joan Cuscó Clarasó.

A principis del segle vint moltes colles de les nostres contrades executaven evolucions sota aquesta denominació (Sant Pere de Riudebitlles, l'Arboç...) i algunes encara ho fan avui (Gelida, Sant Quintí de Mediona o Masquefa). Paraula derivada del gènere musical de ball de saló "schottish", músiques que van ser introduides entre el segle XIX i el XX, quan aquest tipus de ball va prendre un gran renom a les nostres terres.
És un ball a dos temps de moviment moderat, que es coneix també sota el nom de "vals escocès", en els seus primers temps, cap al 1830.
El Xotis de Llorenç és l'equivalent a La Boja de la major part de colles de bastons, ja que és la melodia que de mica en mica es va envelant i, per tant, on els balladors han de demostrar la seva habilitat de manera fefaent, així com també veiem l'habilitat del graller que ha d'accelerar el temps de la melodia progressivament fins arribar a l'última volta del ball, tocant-la el més ràpid possible, fent ballar els bastoners a un ritme inusual, i esdevenint d'aquesta manera un ball molt enèrgic i de difícil coordinació entre els balladors. En la coreografia del ball llorencenc es diferencien dos moments: el “canvi curt” i el “canvi llarg”.
Concretament en els balls de bastons del Penedès hi veiem un important arrelament del ball del Xotis, fruit de l’adaptació dels balls de saló de moda de l’època, ball que no es palesa en d’altres colles de l’àmbit català. Aquest esdevé modificat en adaptar-lo als balls de bastons, ja que s’acostuma a tocar a un ritme 2/4, en un exemple del que avui dia es coneix com el fenomen del mestissatge o fusió.
El Xotis de l’Arboç és sens dubte el ball més espectacular del repertori arbocenc, i que tradicionalment únicament es representa una vegada l’any, a la cercavila de la tarda de la festa major, i només el ballen la colla d’homes. És molt dinàmic gràcies a la velocitat progressiva que adquireix el ball durant el seu transcurs, i cal remarcar la seva bellesa rítmica i melòdica. Aquesta melodia es recull en el Quadern d’Organista que l’any 1923 va copiar el mestre Francesc Pujol per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, on Ricard Domingo havia anat recopilant les melodies tradicionals de l’Arboç, però en una versió antiga respecte la que es balla a l’actualitat.
L’origen d’El Xotis de Llorenç, segons la memòria d’antics bastoners (sobretot d’en Fernando Cunillera), es va anar a aprendre del Xotis de l’Arboç, als anys 20, quan la colla necessitava aprendre nous balls ja que els antics havien caigut en l’oblit i es va preferir anar a aprendre’n a l’Arboç, tot i que actualment la melodia del Xotis de Llorenç i la de l’Arboç manté moltes diferències melòdiques i coreogràfiques, pel pas del temps i l’evolució de les melodies. El fet que ambdós balls homòlegs actualment no s’assemblin en res, s’explicaria de la mateixa manera que el ball de la Creu, pel fet que aquest ball es deuria perdre en algun període de temps a Llorenç, i a l’intentar recuperar-lo, no s’hagués fet d’una forma acurada i fidedigne a la que es ballava, i així la melodia i coreografies resultarien distorcionades de l’original Xotis. Una altra hipòtesi seria que aquest ball hagués arribat als bastoners llorencencs gràcies a les melodies que podien proporcionar-los els temporals grallers de la colla, significant una incorporació del ball al repertori, en el que podria ser un ball de moda de l’època; malgrat que aquestes són simples suposicions, i no en tenim ara per ara documents que ho demostrin.

Així doncs, el ball de Llorenç té un caràcter molt particular i desenvolupa una línia melòdica interessant (durant força anys només s’interpretaven els dos darrers compassos de la introducció de la melodia que avui es reprodueix, i ja fa un cert temps que la melodia es tornà a tocar tota sencera). Segons ens enuncien Àngel Vallverdú i Robert Rovira en el seu llibre"Les músiques del ball de bastons i el seu context" (2005), parlant d’el Xotis llorencenc:

“Resulta curiós que sigui interpretada la melodia en la tessitura pròpia d’una tonalitat, el fa major, però sense el si díesi (sostingut), cosa que fa pensar que en temps pretèrits la gralla que l’executava devia estar afinada en aquest mateix to, mentre que actualment és més complicat d’afinar aquesta nota, motiu pel qual la peça queda d’aquesta manera”.

Sabem que els bastoners dels anys 1920 ja ballaven el Xotis ja que el cap de colla d’aleshores, el Fernando Cunillera de “Cal Rítul”, havia taral•lejat la melodia i gesticulat els jocs i picades del ball que ells ja ballaven al graller vilanoví Xavier Orriols, recordant aquells moments del ball. En la interpretació, a mesura que avança la melodia, el graller ha d’accelerar el ritme de mica en mica, i els balladors han de demostrar la seva habilitat de forma fefaent, d’una forma àgil i ràpida, sobretot al final, en què el graller i els bastoners han d’estar compenetrats per coincidir la melodia amb els cops dels bastons en aquest ritme inusual, esdevenint un ball molt enèrgic i de difícil coordinació entre els balladors. En el repertori llorencenc també trobem una segona evolució amb l’estructura musical del xotis, el Ball del 10 d’Agost, peça composada pel graller Joan Cuscó, de Vilafranca, que suposa afegir el novè ball al repertori, en una iniciativa d’un ball de nova creació.


Concretament en els balls de bastons del Penedès hi veiem un important arrelament d'aquest ballable, fruit de l’adaptació dels balls de saló de moda de finals del segle XIX als balls de bastons, ball que no es troba tant incorporat en d'altres zones de l’àmbit bastoner català, tal com es descriu seguidament:

- Bastoners de l'Arboç: El Xotis de l’Arboç és sens dubte el ball més espectacular del repertori arbocenc, i que tradicionalment únicament es representa una vegada l’any, a la cercavila de la tarda de la festa major, i només el ballen la colla d’homes. És molt dinàmic gràcies a la velocitat progressiva que adquireix el ball durant el seu transcurs, i cal remarcar la seva bellesa rítmica i melòdica. Aquesta melodia es recull en el Quadern d’Organista que l’any 1923 va copiar el mestre Francesc Pujol per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, on Ricard Domingo havia anat recopilant les melodies tradicionals de l’Arboç, però en una versió antiga respecte la que es balla a l’actualitat.

- Bastoners de Sant Quintí de Mediona: En els components melòdics i rítmics del Xotis de Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès) s’acompleixen totes les característiques musicals d’aquest ballable. També és provable que es tracti d’una melodia incorporada a finals del segle XIX o principis del XX.

- Bastoners de Vilafranca: Amb la recuperació del ball de bastons de Vilafranca del Penedès, l’any 1942, un dels nous balls va ser el Xotis, una creació de Josep Torres i Pons (Centre d’Acció Catòlica) a partir de la melodia del Xotis del Ball de Gitanes del Vallès, però actualment aquesta peça ha caigut en desús en aquesta població.

- Bastoners de Gelida: A la colla bastonera de Gelida (Alt Penedès) trobem tres peces en forma de xotis: el Petit Xotis, el Xotis de Cares i el Xotis de Punts, aquesta última música composta per A. Orpí Gili, el que fou flabiolaire de la colla, i efectivament manté totes les característiques musicals del xotis, interpretat amb flabiol.

- Bastoners de Masquefa: El Xotis de Masquefa també té origen gràcies a la moda d’aquest ball de saló, i la seva estructura rítmica així ho demostra. Actualment s’interpreta amb gralla, però antigament s’havia tocat amb flabiol, en aquesta població de l’Anoia.

És incert l’origen del ball de la Creu llorencenc; tal com veurem en la seva explicació particular, aquest ball no manté cap semblança en la melodia amb la Creu de l’Arboç, i això faria pensar que aquest ball és originari del 1896, de Mossèn Font, hipòtesi que contemplen Robert Rovira i Àngel Vallverdú al llibre "Les músiques del ball de bastons i el seu context" (2005). En aquest treball s'esmenta “sens dubte, aquest tema fou introduït pel fundador de la colla”, però al marge d'aquesta teoria, que no veiem ben contrastada, aquest ball es va perdre cap a l’any 1950 -va caure en desús-, i això faria pensar que en la recuperació feta l’any 1991 -amb quaranta-un anys de salt temporal-, aquesta melodia fós recordada vagament pels antics bastoners autors de la recuperació, i la féssin quadrar amb els passos coreogràfics tal i com la podem sentir actualment. D’aquesta manera es podria explicar l’origen arbocenc d’aquesta peça, que seria el procés més normal tenint en compte que els balls antics es van perdre per complet, tal com recorden els antics bastoners.

Contràriament a les dades exposades, segons el treball de camp fet l’any del Centenari per la colla de Llorenç, i publicat en el butlletí de l’any 1996, aquest ball és un dels que es va anar a aprendre a l’Arboç a principis dels anys vint del segle XX.

El ball de la Creu es va deixar de ballar a la dècada dels cinquanta per la seva dificultat d'execució, i es va recuperar l'any 1991, mercès a la col•laboració de vells bastoners veterans, que van recordar l’antiga melodia i els punts bàsics de la coreografia de manera molt fidedigne a com s’havia ballat, ja que hi ha fotos dels anys 30 en què surt retratat els bastoners ballant el ball de la Creu, i els passos fotografiats corresponen als que es ballen actualment (tal com es pot comprovar en les fotografies del costat). Aquest ball es correspon, no pas la melodia, al que altres colles del Penedès anomenen La Boja.

El nom del ball prové de la figura que es dibuixa en l'evolució coreogràfica del ball, amb la figura d'una creu, en què els balladors es divideixen segons la posició que ocupen, sent els de "dins" i els de "fora". Aquest ball manté una peculiaritat que es distingeix dels altres que té el ball de bastons de Llorenç, component que es caracteritza pel saltironeig que de forma sistemàtica i coordinada segueixen els bastoners, de manera que quan aquests piquen a dalt es recolzen amb el peu dret a terra (el peu esquerra aixecat, com a peu coix), i quan aquests piquen a baix viceversa (el peu dret aixecat). Aquest pas pròpiament de dansa no el trobem en la resta dels nostres balls.

A l'última ronda del ball els bastoners realitzen els cops en "sotacama", característica també d'aquest ball, ja que la cama que aixequen els bastoners és la dreta, a diferència dels altres balls, que s'aixeca únicament l'esquerra.

Aquest ball el van aprendre l'any 1926 dels bastoners de l'Arboç, tot i que amb el temps la melodia i la coreografia han evolucionat de forma diferent a la nostra colla.
Com molt bé indica el seu nom era destinat a les processons, i per aquest motiu és l'únic ball que es fa caminant, on la formació de bastoners es desplaça lateralment en la direcció de la processó o cercavila, picant a dalt a banda i banda. S’ha de dir que actualment la majoria de vegades es balla de forma estàtica. Majoritàriament tots els balls de bastons de Llorenç es ballen sense desplaçar-se en forma de processó, llevat d'aquest ball que en un moment del ball els bastoners es desplacen en el sentit de la cercavila, tot i que en molt poques ocasions s'opta per aquesta modalitat del ball.
De fet, hem de tenir present que fins a les primeres dècades del nostre segle hi havia uns balls de bastons que només es feien al matí i uns altres que només es ballaven a la tarda.
La coreografia d'aquest ball es divideix bàsicament en el "canvi curt" i el "canvi llarg", parts que s'integren en tres voltes o rondes, cada una d'elles formada per un canvi curt i un canvi llarg. Tal com el seu nom indica, el "canvi curt" es realitza entre els bastoners que s'enquadren en un quadrant (els quatre d'una banda, i els quatre de l'altre), a diferència del "canvi llarg" que aquest es realitza entre els bastoners d'ambdós quadres, de forma intercalada entre ells. Aquests dos passos es caracteritzen per una sèrie de "jocs" i "sotacames" propiciats entre els bastoners, finalitzant aquests passos amb tres tongades de 3 cops a dalt i als costats entre ells.

La seva tonada té girs melòdics que recorden la melodia de La Boja de Vilanova i la Geltrú, de Vilafranca del Penedès o de Sitges, i de Les Creus de Sant Pere de Ribes. La melodia de la cançó que toquem a Llorenç, amb el temps s'ha diferenciat de la inicial, i actualment es diferencia amb matisos de la que toquen a l'Arboç.

El segon cap de setmana d'abril es va celebrar a la Sala del Centre de Llorenç la tercera edició del panorama festiu i musical de la comarca. BASTONER ROCK, organitzat pel Ball de Bastons de Llorenç. Enguany el programa es va ampliar a dues nits de música i gresca de la bona, amb la intenció de consolidar aquest concert com un referent El 3r BASTONER ROCK aquest any es va celebrar en dos tongades: divendres 11 d'abril i va continuar el dissabte 12 d'abril del 2003.

La nit del divendres 11 d'abril es va organitzar conjuntament amb la Comissió dels Cafè-Concert del Centre, i va comptar amb l'actuació del grup Baetúria i dels Different Way Sound System, tots dos de la comarca. El concert va començar a 2/4 d'11 de la nit amb el grup de folk vendrellenc BAETÚRIA, sí, els que a l’any vinent es configurarien com a grup guanyador en l’apartat de música folk del concurs Sona 9, els mateixos; va ser visió de futur, que ens van deleitar amb el seu estil particular, mentre que els DIFFERENT WAY SOUND SYSTEM ens van fer moure l'esquelet a través del Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 seu reggae electrònic. El convcert va començar en un clima de cafè concert (tan coneguts i aclamats a Llorenç), on les cares que es podien veure eren primerament d’apalanque i de tendresa (que estàs tendre...), però transcorregudes unes cançonetes (entre elles un Cant dels Ocells molt ben versionat) i en vista de la tònica mogudeta que ens oferien aquesta colla de saltimbanquis vendrellencs, la penya va preferir fer un change, i passar de tenir la cadira sota el cul, a tenir-la sobre el cap (un moviment dansístic que reproduim es llorencencs quan se'ns gira la castanya, nant de festa). Parlant de saltimbanquis, en acabat això, van ser els DIFFERENT WAY SOUND SYSTEM (Sound System del Baix Penedès) els que ens van fer moure a ritme de Jah-rasta-dub-fundation ("el régue está en la casa"), i van fer-nos creure (o almenys aquest era el seu objectiu) que érem una Family Reggae. Tot i que en un principi l'ambient que s'havia buscat era el típic dels cafès-concerts, sorprenentment, les més de dues-centes cinquanta persones que van assistir-hi van ballar de valent. Fins i tot hi va haver temps perquè els bastoners de Llorenç, i un grup dels bastoners del Vendrell improvitzéssim, allà al mig i amb la cridòria de la gent, una breu actuació de Ball de Bastons.

Va ser el dissabte 12, a 2/4 de 12 de la nit, quan van esclatar els millors presagis del festival, i així va arribar el concert més esperat. Van començar els bellveiencs LA CASA SIN BARRER, amb un rock molt ben trobat, però amb una sala encara en procés d’abarrotament. Després van ser els tarragonins LA MUGRE BAND els que ens van despertar el gusanillu rítmic que tots portem dins (rollo Rúa de Río de Janèiru), i en acabat van deixar pas als reclamats LA CARRAU, terrassencs que ens van deleitar amb els seus temes d’una banda tan contemporanis, i d’altra tan tradicionals. En acabar, la Mugre hi va tornar, i després vam riure i ballar amb els simpàtics vilafranquins OKTOPÓTULOS (Vilafranca del Penedès - Ska/Reagge), amb un ska-reggae molt fresc. Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 Entremig, també hi va haver moment per una emotiva projecció de vídeo on el Ball de Bastons es va sumar a la protesta ciutadana contra la Guerra a l'Iraq. Va ser al final quan es va acabar de liar amb la ballaruga que es va muntar la batucada a les escales de l’església, on van fer retronar tot el poble, i part de la contornada, allà a les 5 de la matinada...

I tot això, sense haver explicat la moguda de la penjada general de cartells per la comarca i rodalies, la reunió general de bastoners per a l’organització del concert, el tinglado que van tenir les voluntarioses bastoneres amb el Sopar dels Músics a la Sala d’Esplai (fer truites, coques, etc), les mogudes amb la mega-subvenció que vam rebre del ja caduc Ajuntament de l’Albert, les mogudes amb l’equip de llums... 

Finalment dir que van col•laborar i ajudar a la marxa del concert, el Centre, l’Ajuntament, el Jove Baix Penedès i Llorenç Cultura i Festa.

El Ball de Bastons de Llorenç participa de forma molt activa i amb un paper festiu a la Festa Major de Llorenç. La Festa Major documentada més antiga data del 12 d'agost de 1900 en què varen actuar per la Festa Major de Llorenç. Aquesta actuació queda pal·lesa en l'exemplar de La Vanguardia del dia 9 d'agost de 1900, on parla de la Festa Major de Llorenç de la següent manera:

"El día 12 del actual celebrará su fiesta mayor el pueblo de Llorens, con arreglo al siguiente programa: Por la mañana las dos collas de grallas recorrerán la población tocando las alegres i típicas "matinadas". A las ocho, los jóvenes en dos bandos, empezaron a levantar los atrevidos "castells de costum"; las campanas de la parroquia enseguida darán aviso a los fieles para asistir a los Divinos Oficios. A la salida entre la algazara del gentío i el repique de campanas, recorrerán las calles del pueblo, siguiendo el curso acostumbrado, la procesión a la que concurrirán el tradicional "Ball de Bastons", castells y demás comitiva..."

El fet que s'anomeni el "Ball de Bastons" com a "el tradicional", explica el fet que ja feia uns anys que es ballava a Llorenç.
La Festa Major de Llorenç ha tingut variacions al llarg dels anys pel que fa a les seves funcions i estructura festiva. Podem veure un fet peculiar que els antics bastoners que ballaven dels anys 1922 al 1936 recorden que ballaven una Marxa Reial el dia de l’Ofici de la Festa Major, en què es col•locaven al replà de l’antiga església i s’hi ballava quan s’aixecava la figura de Nostre Senyor i les campanetes repicaven, mentre tothom que espectava el ball feia silenci, en un moment molt emotiu.

Avui en dia la nostra Festa Major s'inicia públicament, al carrer, davant de l'església. El dia senyalat és la vigília de Sant Llorenç, el 9 d'agost, que es dóna quan, al finalitzar les "completes" (amb la veneració de les relíquies de Sant Llorenç i el cant dels Goigs), quan repiquen les campanes és quan hi ha la sortida de la figura de Sant Llorenç, i comença la cercavila popular dels grups folklòrics. La diferència amb abans és que actualment el públic no manté un silenci sepulcral com abans, fet que propiciava un moment molt emotiu i particular; també es diferencia pel fet que ja no es balla la Marxa com a ball destinat a aquest acte. No obstant això, els moments inicials de la cercavila al nostre poble són moments que únicament es viuen en aquesta data i en aquell instant, i són també molt emotius per la gran quantitat de bastoners que s'apleguen (al voltant d'un centenar).

Ara bé, podem notar com amb el pas del temps la festa major ha vist com es truncava un motiu bastant ferm antigament, que és el fet religiós de la festa. Actualment el contingut religiós de la nostra Festa Major és bastant ambigu, donat el decreixent paper que juga l'església en la nostra societat, i el fet que la Festa Major s'ha convertit en una festa pròpiament dita, si bé hi caben tot tipus d'emocions i sentiments de tipus religiós o més costumista, ja que és una festa popular molt oberta i gens excloent.
Cal dir que fa uns anys, des de la parròquia es va decidir de no treure el Sant durant la processó o cercavila de la Festa Major, ja que es considerava que la cercavila era un acte no religiós, i per això la figura del sant es va retirar, mentre aquesta tradició era ja antiga.
Actualment, els llorencencs nouvinguts troben en la Festa Major un lloc d'acollida i d'integració com a persones del poble.
La Festa Major de Llorenç comença el dia 9, la vigília de Sant Llorenç, en què se celebra la tradicional cercavila, amb una gran expectació. A l'església es canten els Goigs de Sant Llorenç i s'adoren les relíquies del Sant, i en acabat els actes religiosos  els diferents balls i grups folklòrics actuen davant de l'església que és on comença la cercavila. El Ball de Bastons normalment balla el Terra, com a ball d'ofrena, juntament amb el ball de Sant Llorenç. En acabat el recorregut de la cercavila s'arriba a la Plaça de la Vila i es fan uns balls finals amb també molta expectació, tal com podem veure en el següent vídeo, de la Festa Major 2006:
L'endemà de bon matí, els bastoners i bastoneres (havent passat la nit de festa) ens trobem a les 8 del matí a les escales de l'església per començar les matinades, en què es desperta al poble senyalant la data de Sant Llorenç, en el que s'anomena la Bastonada i Tronada, on també hi participen els grallers tocant el toc tradicional de Matinades i els diables amb les seves carretilles.

El Ball de Bastons participa en nombroses Festes Majors de pobles on no hi ha aquest ball (ja sigui perquè s'ha perdut, o senzillament perquè no en tenen i volen gaudir del nostre ball).
Així doncs, en d'altres períodes de la història del Ball de Bastons, trobem que els bastoners de Llorenç acostumaven a participar en alguns pobles de la contornada, de forma més o menys regular. Els anys 1943, 1944 i 1946, i de l'any 1960 al 1967, els bastoners de Llorenç van anar a la Festa Major de l'Arboç a ballar, ja que en aquella població s'havia perdut en aquests dos períodes. També veiem que això passa en la Festa Major d'El Vendrell, en què l'any 1929, 1950, 1953, 1958, 1959, 1964, 1971, 1972, 1973, 1974, 1976, 1977 i 1978, s'actua a la Festa Major de la capital de comarca, també pel mateix fet que a l'Arboç, per la manca de bastoners malgrat la seva temporal desaparició.
És curiós veure que aquesta regularitat en la contractació dels bastoners de Llorenç al llarg de la història, és en aquestes dues poblacions baix-penedesenques, on antigament hi ha hagut una forta tradició bastonera, i se sap que el públic aclamava i esperava l'actuació dels bastoners, per tradició o costum.
A la Festa Major d'Igualada hi estaven acostumats a anar els bastoners de Llorenç, després de la Guerra Civil. Era una sortida que esperaven amb anhel, ja que normalment s'hi quedaven a dormir un parell o tres de dies, i significava escapar-se de la rutina diària del treball, a banda de guanyar-se alguns cèntims que ajudaven a l'economia familiar tant empobrida. Segons les dades que s'han pogut recollir, els bastoners de Llorenç es desplaçaren a la Festa Major d'Igualada durant els anys 1944, 1945, 1946, 1947, 1952, 1961 i 1975.

Al llarg de la Festa Major de 2006, i per commemorar el 110 Aniversari de la colla, vam poder gaudir del ball d'antics bastoners,entre d'altres actes públics per festejar la data. Aquí podeu veure un vídeo amb les belles glòries fent un ball:

 

El Ball de Bastons de Llorenç sempre ha estat dirigit per la figura del cap de colla, que generalment era qui portava el banderí durant el ball, feia de contacte per tal d'organitzar les actuacions, avisava el graller i si es cobrava per l'actuació, ell n'era l'encarregat.
Per ordre cronològc queden citats els antics caps de colla des de l'inici del Ball de Bastons a Llorenç:

- JOSEP MITJANS BOSCH "Jepet de la Pepa" (1875-1931): Bastoners 1896-1909.

- ANTON MIQUEL MITJANS "Ton dels Arcs" (1887-1971): Bastoners 1896-1909.

- JOSEP MITJANS GUASCH "Cal Jep Mitjans": Bastoners 1922-1936.

- ANTON PALAU MIRÓ "Ca l'Estudiant": Bastoners 1922-1936.

- FERNANDO CUNILLERA PALAU "Cal Rítul": Bastoners 1922-1936 -foto dreta-.

- CARLES BENACH ROSSELL: Bastoners 1939-1950.

- JOSEP RAFECAS RÀFOLS: Bastoners 1939-1950.

- JOSEP MARIA ROVIRA MAÑÉ: Bastoners 1950-1960.

- JOAN SOLER RAFECAS: Bastoners 1950-1960.

- JOSEP VIÑAS PASCUAL, JOSEP MARIA MIQUEL MONTSERRAT, PAU RÀFOLS BADIA: Bastoners 1960-1970.

- JOSEP RAFECAS JANÉ, JOAN MITJANS FIGUERES: Bastoners 1970-1980.

- LLORENÇ RAFECAS JANÉ: Bastoners 1970-1980.

- MANEL VIÑAS MAÑÉ: Bastoners 1980-1990.

- VICTÒRIA COLET TEIXIDÓ: Bastoneres 1981-1990

- MONTSE VENTOSA SONET, DOLORS VIÑAS MAÑÉ: Bastoneres 1981-1990

- JOSEP MARIA VINYES MANYER, MANEL RÀMIA GINER: 1980-1997

- CARLES MITJANS GATELL: Temporades 1998 i 1999

- PAU MITJANS RÀFOLS, MARIA RÀFOLS JANÉ: Temporades 2000 i 2001

- MARINA CATÀ BOADA: Temporada 2002

- JOSEP MARIA COLL MARLÈS: Temporada 2003

- JOSEP GUILLÉN VIÑAS: Temporada 2004

- ALEIX BORRELL FERNÀNDEZ: Temporada 2005

- MARINA RÀFOLS RIBAS: Temporades 2006 i 2007

- MERITXELL SOLER IBÁÑEZ i JOSEP GUILLÉN VIÑAS: Temporada 2008

- SERGI PONS i FERRAN BOVÉ: Temporades 2009 i 2010

- MERITXELL SOLER i SERGI PONS: Temporada 2011

Actuació del Ball de Bastons de grans i de petits, a la inauguració de la residència per gent gran local. Serà el dissabte 6 de desembre, a les 12 del migdia, al Centre Gerontològic Llorenç, al Carrer de Cal Prosset, número 15.