Ball de Bastons de Llorenç del Penedès

Ressenya històrica:

Actualment el Grup de Grans està format per 66 bastoners, d'edats de més de 15 anys. Està conduït per una Junta Bastonera que s'actualitza a l'inici de temporada. La Junta Bastonera actual es reparteix els càrrecs de la següent manera:

- Cap de colla: Meritxell Soler i Josep Guillén (adjunt)

- Transport: Roser Esteban

- Coordinació amb petits: Quico Murillo

- Arxiu: Montse Cunillera

- Pàgina web: Cristina Sadurní

- Economia: David Guillén i Mònica Escriche

El nostre grup participa en cercaviles i exhibicions de festes majors, inauguracions, festes populars, i tot tipus d'actes festius.

Una de les actuacions a destacar ésm la realitzada a l'inauguració dels Jocs Paralímpcs de Barcelona 92 a l'Estadi Olímpc de Montjuïc, davant de 70.000 espectadors.

A la cita que mai hem faltat és a la Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya, festa major bastonera que va ser organitzada per la nostra colla l'any 1996, amb motiu del Centenari de la colla (1896-1996), i arrel d'aquesta experiència que va movilitzar el poble en ple, cal destacar que la Federació d'Ateneus de Catalunya que convoca els Premis Ateneus per tal de guardonar la creativitat, l'originalitat i l'esforç tenaç de tots els qui fomenten el món associatiu, el Ball de Bastons del Centre de Llorenç va obtenir el Premi Ateneu a la millor activitat socio-cultural que fomenta la participació popular, pels actes realitzats amb motiu de la celebració del seu Centenari.

A la nostra Festa Major, per Sant Llorenç (10 d'agost), el dia de la vigília se celebra la tradicional cercavila, on el nostre grup hi participa cada any amb molt d'entusiasme i amb ganes de fer festa, i l'endemà també participem a les Matinades, amb la típica tronada i bastonada. Com a festa excepcional vam ballar 110 terres seguits, sense parar, amb motiu del nostre 110è aniversari, el 10 d'agost de 2006, com es pot veure en el següent vídeo:

Com a activitats diferenciades de la pròpia actuació de ball de bastons, el nostre grup organitza cada any, des de l'any 2000, el BASTONER ROCK, un concert ideat per cobrir el buit festiu dels primers mesos de l'any, amb poca activitat musical a la comarca. Com a grups a destacar que han tocat al nostre concert, cal anomenar els TOP LESS (2n Bastoner Rock), LA CARRAU, BAETÚRIA i OKTOPÓTULOS (3r Bastoner Rock), GERTRUDIS, TEQUILA SUNRISE i MÀITIP'S (4t Bastoner Rock).
També organitzem una rovellonada (quan és l'època del rovelló, per allà el novembre), en l'anomenada ROVELLONADA BASTONERA, que ja fa uns anys que la celebrem anant a buscar rovellons, i fent un sopar d'escalivada a la nit, i també serveix per concloure la temporada de Ball de Bastons.

Cap a principis de la temporada bastonera, al maig celebrem el Sopar d'Inici de Temporada, per tal de retrobar-nos tots els bastoners i bastoneres i fer un sopar de germanor, marcat per les eleccions que determinaran el canvi de Junta Bastonera, i també per fer balanç de la temporada que deixem enrere.

EL VESTUARI:

El nostre vestuari és pràcticament el mateix que als inicis del ball, el 1896, i per suposicions històriques i geogràfiques mossèn Font hauria vestit els bastoners llorencencs de la forma típica del ball de la localitat que ell coneixia i de la zona d'on provenia, i es dedueix que seria d'alguna població del Bages o de proximitat, ja que diverses colles d'aquelles contrades porten les franges en forma de ziga-zaga a la faldilleta (com ara Balsareny, Artés, etc). La indumentària es fonamenta per la camisa, pantalons i mitjons blancs; i les espardenyes blanques amb vetes blanques. En segon terme i posat per sobre de la roba blanca, duem la faldilla vermella amb franges grogues en forma de ziga-zaga, camalls vermells amb la vora groga amb 6 picarols o cascavells a cada un, faixa vermella i banda vermella amb l'escut del grup que creua d'esquerra a dreta el cos per sobre l'espatlla.
  El cap de colla porta el banderí, que és el màxim distintiu de la nostra colla. Actualment per una banda s'hi dibuixa la senyera catalana, i per l'altra hi tenim el nom de la colla amb les lletres en color groc i el fons vermell. El banderí s’ha conservat dels inicis, però aquest, amb el temps, ha patit canvis, per exemple, durant el règim s’havia portat amb la bandera espanyola, canviant-lo a la democràcia pels actuals símbols identitaris, que ja es portaven abans de la guerra.
Cal recordar que del vestuari que s'utilitzava durant els anys 1896 al 1921 s'han perdut uns trets indumentaris, tals com el capell que duien al cap, la banda portava la senyera catalana dibuixada, la faldilla era una mica més llarga i els camalls eren més llargs (quasi bé fins al genoll) i anaven més carregats de picarols.  El vestuari d'aquella època el descrivia en Pere Figueres Benach (Pere de la Caixa) en un llibre de notes anomenat Llibreta Vermella de la següent manera:

"Llavors portaven la mateixa classe d'indumentària en què els veiem abillats actualment, tan sols que es cobrien el cap amb uns barrets o capells molt amples ornats amb flocs de cintes de tots colors, les quals al compàs animat del ball voleiaven al vent i donaven una nota alegre d'elegància i color. Quan prenien part en actes religiosos es descobrien i deixaven caure els seus capells cap enrere. Llavors les cintes se'ls escorrien esquena avall com penjarolls de flors."

 

ELS BASTONS:

Els bastons que sempre s'han utilitzat a Llorenç han estat de fusta d'alzina, tot i que en èpoques que no hi havia aquesta fusta també s'havia utilitzat fusta de vimetera (vímet) o roure. Les mides són d'uns 48 centímetres de llargada, 4 centímetres de diàmetre i de 400-600 grams de pes.

Per les característiques dels nostres bastons, podem dir que utilitzem el bastó de tipus gruixut, com és el cas de la majoria de grups avui existents a la nostra contrada del Penedès, en què cada ballador porta dos bastons, menys el banderer que en porta un a la mà dreta, mentre a la mà esquerra aguanta la senyera o banderí de la colla.

Les dues últimes fornades de bastons que hem adquirit les ha produit amb la seva destresa i saber fer el constructor de timbals, tamborins i bastons de Torrelles de Foix, Enric Martí. La penúltima fornada de bastons la vam encarregar cap al 20 de de gener de 2003, la mida dels bastons va ser de 470x41x32. 

L'última fornada ha estat el dia 3 de juny de 2005, també encomanada a l'artesà Enric Martí. Ens ha confeccionat 63 bastons dels grans i 97 dels petits.

L'activitat bastonera a Llorenç sempre ha anat vinculada a l'entitat nascuda al poble l'any 1889: El Centre. Aquest ateneu ha propiciat l'aixopluc social que ha necessitat el ball de bastons, i sempre ha brindat a l'activitat folklòrica un afany de conservar-la pel bé de les noves generacions. Les dues tradicions folklòriques més antigues del poble es conserven a l'entitat, el ball de bastons i els falcons, que gaudeixen d'una gran activitat, amb un gran nombre de participants, i d'edats molt variades.

Pàgina web: http://www.elcentre.cat/

 

Bibliografia de referència:
- El Centre de Llorenç del Penedès: Cent anys d'història (1889-1989).

Aquest ball va arribar a Llorenç a través dels bastoners de l’Arboç, l’any 1921, quan fruit d’un període d’inactivitat es va voler recuperar el ball a Llorenç, i un grup de bastoners van anar a l’Arboç a aprendre alguns dels seus balls, entre d’ells el Terra. S’ha de dir que tot i que la melodia guarda la mateixa evolució rítmic i melòdica, amb el pas del temps hi ha hagut modificacions, i actualment es poden trobar matisos entre ambdues poblacions.
Aquesta dansa és de les més antigues que executa el Ball de Bastons i habitualment la trobem sota la denominació de "Pavana" o "Ram-Ram" (a l'Arboç i Vendrell). La "pavana" entesa com una dansa majestuosa s'anomena així degut a que antigament els dansaires es movien lentament amb els cossos molt estirats, com si fossin pavons reals, sobrenom que també s'atribueix per la vestimenta que duien els dansaires, recarregada en l'estil.
Aquesta és una dansa cortesana apareguda a Europa pels volts del 1525, tot i que la seva presència al ball de bastons és borrosa en aquesta afirmació. El que queda pal·lès en ella és el seu sentit cortesà (concretament a través de la demostració d'urbanitat extrema en una salutació especial d'inclinació del cos cap a terra) i d'acatament a les autoritats (religioses i polítiques) al llarg de la història. D'aquesta manera, l'execució del nostre ball se centra en els tres cops a terra que realitzen els bastoners, inclinant el cos de cara a terra, en un senyal de cortesia i respecte a qui dediquen el ball (a la nostra Festa Major dedicada al Sant Patró).
Acústicament parlant cal destacar que els tres cops a terra que es realitzen quan els balladors s'inclinen simbòlicament per ofrenar al Sant, aquests comporten una variació notable del volum i la qualitat del so, sent els cops a terra més estridents i elevats en el volum de so. El Terra és l'única execució on els balladors piquen a terra amb els bastons, i això és així perquè antigament només es ballava al davant de les autoritats i dels sants patrons en senyal d'acatament i de respecte envers el seu poder. Com escriu Antoni Insenser a principis de segle:

"Un d'entre ells és reservat exclusivament al sant patró o a alguna distingida autoritat, és el titulat La Pavana, que és un ball d'honor... sostenint vertical el cos, en ser el temps més llarg, s'avancen pausadament donant alguns cops a terra amb els bastons, ajupint-se amb tota gravetat i saludant el sant o autoritat objecte de l'obsequi".

La música que l'acompanya ja la trobem present en diferents poblacions del Penedès com l'Arboç, al primer terç del segle XX, després d'haver quedat arraconades les antigues melodies que l'acompanyaven.
A principis dels anys 40, el cap de colla del Ball de Bastons, en Josep Rafecas i Ràfols, amb motiu de la represa de la colla bastonera de Vilafranca del Penedès, va ser el primer voluntari per anar a ensenyar alguns balls llorencencs a la recuperada colla, que va actuar per primera vegada l'any 1942.
Com a anècdota, a la població de Torredembarra, degut a la impossibilitat de recuperar els antics balls del segle XIX per la manca de dades, aquest grup va adaptar la melodia penedesenca del Terra (o Pavana), copiant part de la coreografia dels bastoners de Llorenç. D'aquest fet s'en deriva l'afinitat i amistat que antics bastoners llorencencs havien tingut amb aquesta vila, on en nombroses ocasions havien anat a ballar a la seva Festa Major.


- Escolteu Pista 31 del CD "El ball de bastons" Sèrie 2, Volum 2. Publicat per Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Fonoteca de Música Tradicional Catalana.

Aquesta peça és pròpia del Ball de Bastons de l'Arboç, tot i que a Llorenç va arribar a través del Ball de Bastons del Vendrell, on se la coneix com a Rossana.

Al Vendrell la van començar a utilitzar l'any 1932 després que Josep Urpí i Domingo (antic "abanderado" de l'Arboç) li va cantar a l'Anton Mañé i Mercader "Ton de la Gralla", essent una variant melòdica de la cançó "El Gegant del pi". Aquesta peça musical és tradicional de l'Arboç, i allà se la identifica com una cançó infantil, amb el nom de "El serà ací" o "Sotacama", sent un dels balls més antics dels bastoners d'aquesta població, i el fet que aquesta melodia es balli a les colles de bastoners d'aquestes tres poblacions penedesenques veïnes és un dels diversos casos en què una melodia s'ha transvassat de veu en veu o bé per la solidaritat entre les colles (en aquest cas de la colla del Vendrell a la de Llorenç).

La música va ser introduida a Llorenç gràcies al graller Jordi Inglès "Bero" del Vendrell, ball que els Bastoners del Vendrell anomenen "La Rossana".

Els bastoners de Llorenç la van incorporar al repertori l'any 1994, supeditant-li una nova coreografia, a través de la imaginació i el saber fer de la colla de joves d'aleshores, sota les ordres del cap de colla Josep Maria Viñas, en què es va intentar coreografiar la música utilitzant els passos i els cops tradicionals de Llorenç, fent una barreja entre diversos balls ja existents. Els balladors a l'inici del ball es distribueixen entre els de "dalt" (4 bastoners) i els de baix (els altres 4), intercalant les posicions entre ells, de manera que a l'arribada del pas en què hi ha un encreuament de cops de bastó, uns comencen a picar per dalt i els altres per baix. En aquest ball també s'hi pot veure el cop que es realitza entre cames anomenat "sotacama".

Escolteu pista nº 32 del CD "El ball de bastons" Sèrie 2, Volum 2. Publicat per Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Fonoteca de Música Tradicional Catalana.

A partir de l'any 1974 s'ha portat un registre de les sortides efectuades pel Ball de Bastons de Llorenç, on a més de la Festa Major de Llorenç s'ha actuat en els següents llocs:

1974:

- EL VENDRELL: 26 de juliol.


1975:

- ALELLA: 13 d'abril.
- LA BISBAL DEL PENEDÈS: 15 d'agost.
- IGUALADA: 24 d'agost.


1976:

- EL VENDRELL: Festa del Pa Beneit al Barri de França, 15 de juny.
- EL VENDRELL:26 de juliol.
- EL PAPIOLET.
- BANYERES DEL PENEDÈS.
- EL PRAT DE LLOBREGAT.
- LA POBLA DE MONTORNÈS.


1977:

- EL VENDRELL: 26 de juliol.
- ESPLUGUES DE LLOBREGAT: 18 d'agost.
- ALELLA: 11 de setembre.


1978:

- EL VENDRELL: Flama del Canigó. 23 de juny.
- VALLS: 24 de juny.
- EL VENDRELL: 26 de juliol.
- PIERA: 9 de setembre.
- EL PAPIOLET
- SANT VICENÇ DELS HORTS


1979:

- EL VENDRELL: 1 de juliol.
- BANYERES DEL PENEDÈS: 8 de juliol.
- ESPLUGA DE FRANCOLÍ: 29 de juliol.
- AVINYONET: 19 d'agost.
- LA LLACUNA.
- CALAFELL.
- COLL DE NARGÓ


1980:

- AITONA: 18 de maig.
- SAIFORES: 28 de juny.
- CALAFELL: 20 de juliol.
- COLL DE NARGÓ: 27 de juliol.
- URB. CASA ROJA (BANYERES): 2 d'agost.
- URB. EL PRIORAT DE BANYERES: 3 d'agost
- ALPICAT: 24 d'agost.
- SANT SADURNÍ D'ANOIA: Caves Rondel, 10 de setembre.
- LLETGER: 13 d'octubre.
- ALMACELLES: 2 de novembre.


1981:

- GELIDA: Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya, 10 de maig.
- SAIFORES: 3 de juliol.
- EL MORELL: 1 d'agost.
- EL PAPIOLET: 1 d'agost.
- LA TORREGASSA: 22 d'agost.
- MONGAY: 6 de setembre.
- LA LLAGOSTA: 12 de desembre.
- LLETGER: 11 d'octubre.


1982:

- MOLLET DEL VALLÈS: 24 de gener.
- L'ESCALA: 14 de març.
- MOLLERUSSA: Fires de Santa Roser, 21 de març.
- SANT PERE DE RIBES: Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya, 9 de maig.
- BANYERES DEL PENEDÈS: Inauguració de l'Ajuntament, 30 de maig.
- SANT VICENÇ DELS HORTS: 50è Aniversari creació dels Falcons. 6 de juny.
- SAIFORES: 4 de juliol.
- CALAFELL: 31 de juliol.
- LES CABANYES: 5 de setembre.
- LLETGER: 10 d'octubre.
- LLORENÇ DEL PENEDÈS: Inauguració de la Caixa Rural, 22 d'octubre.


1983:

- BELLPUIG: 1 de maig.
- RAJADELL: Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya, 29 de maig.
- SAIFORES: 2 de juliol.
- URB. PRIORAT DE BANYERES: 7 d'agost.
- EL PAPIOLET: 7 d'agost.


1984:

- AITONA: 18 de març.
- VILANOVA I LA GELTRÚ: Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya, 13 de maig.
- BOLLENE (França): Intercanvi cultural, 8 de setembre.


1985:

- BALSARENY: Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya, 28 d'abril.
- EL PAPIOLET: 3 d'agost.
- CASTELLET: 4 d'agost.


1986:

- VALLGORGUINA: Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya, 25 de maig.
- VILANOVA DEL CAMÍ: 7 de setembre.
- CLARIANA.


1987:

- LLORENÇ DEL PENEDÈS: 9 i 10 d'agost, Festa Major.


1988:

- PRATS DE LLUÇANÈS: Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya: 30 de maig.
- L'HOSTAL (Sant Jaume dels Domenys): 2 d'octubre.


1989:

- CUBELLES: 23 d'abril.
- TORREGASSA: 28 d'agost.
- L'HOSTAL: (Sant Jaume dels Domenys): 1 d'octubre.
- LES MASIES: 1 d'octubre.
- MONTSERRAT: Acte del Centenari, 26 de novembre.
- LLORENÇ DEL PENEDÈS: Acte del Centenari del Centre, 10 de desembre.

Es té constància que els bastoners van ballar a la primera Festa Major de Llorenç de després de la guerra, és a  dir la del 1939. A partir d'aquí hem estat presents a totes les Festes Majors fins a l'actualitat. Les fotografies antigues han estat digitalitzades, cedides per la família de Josep Ràfols Rafecas de "Cal Boter" i per Jaume Catà Benach, bastoners del 1939 al 1950.

- VILAFRANCA DEL PENEDÈS: 1941
- L'ARBOÇ: Primera pedra al monument als caiguts, 1943.
- L'ARBOÇ: 22 d'agost de 1943.
- VILANOVA I LA GELTRÚ: Festa Major 1943
- IGUALADA: 23 d'agost de 1944.
- L'ARBOÇ: 27 d'agost de 1944.
- IGUALADA: 23 d'agost de 1945.
- VILAFRANCA DEL PENEDÈS: Jornada Comarcal de les Parròquies del Penedès i Concurs Comarcal de Ball de Bastons al Molí d'en Rovira, 1946.
- IGUALADA: 23-25 d'agost de 1946.
- L'ARBOÇ: Aplec Montserratí el 13 d'abril de 1947.
- IGUALADA: 23 d'agost de 1947.
- VILAFRANCA DEL PENEDÈS: 1948.
- MONTSERRAT: 1948.
- VILAFRANCA DEL PENEDÈS: 1949.
- L'ALBÀ: 1950.
- EL VENDRELL: 25 de juliol de 1950.
- ALBINYANA: 16 de juliol de 1950, Concurs de Ball de Bastons el 1950.
- VALLS: Festes Votives Decennals de Santa Maria de la Candela, el 2 i el 4 de febrer de 1951.
- BARCELONA: 1952.
- IGUALADA: 23-24 d'agost de 1952.
- ELS MONJOS: 20 de juliol de 1953.
- EL VENDRELL: 25 de juliol de 1953.
- ARENYS DE MAR: 1955.
- EL VENDRELL: 27 de juliol de 1958.
- EL VENDRELL: Festa de l'Àngel del Vendrell, el 30 de novembre de 1958.
- EL VENDRELL: 25 de juliol de 1959.
- REUS: Fira de Mostres. 20 d'octubre de 1960.
- IGUALADA: 1961.
- L'ARBOÇ: 26-27 d'agost de 1961.
- BARCELONA (Tibidabo): 1962.
- L'ARBOÇ: 25-26 d'agost de 1962.
- CALAFELL: 1963.
- L'ARBOÇ: 24-25 d'agost de 1963.
- L'ARBOÇ: 1964.
- EL VENDRELL: 28 de juliol de 1964.
- VILAFRANCA DEL PENEDÈS: 30 d'agost de 1964.
- LLORENÇ: Febrer de 1965, esmorzar de germanor dels Falcons, Ball de Bastons i Esbart Dansaire del Centre. Vetllada folklòrica dels grups amb intervenció dels Falcons de St. Vicenç dels Horts. 75è Aniversari del Centre.
- L'ARBOÇ: 1965.
- VILAFRANCA DEL PENEDÈS: 30-31 d'agost de 1966.
- L'ARBOÇ: 1966.
- SANTES CREUS: Enregistrament Televisió Española, 18 de desembre de 1966.
- L'ARBOÇ: 27 d'agost de 1967.
- BARCELONA: 1968.
- BARCELONA: 1968.
- SANT SALVADOR: 24 d'agost de 1968.
- EL VENDRELL: 25 de juliol de 1971.
- EL VENDRELL: 26 de juliol de 1972.
- EL VENDRELL: 26 de juliol de 1973.

A més d'aquestes sortides en les que s'ha pogut precisar la data, es té constància d'haver actuat en els següents llocs:

- AIGUAVIVA, ALBINYANA, ARENYS DE MAR, BANYERES DEL PENEDÈS, BARCELONA, CALAFELL, COMARRUGA (EL VENDRELL), EL PAPIOLET, EL VENDRELL, IGUALADA, L'ALBA, L'ARBOÇ DEL PENEDÈS, LA BISBAL DEL PENEDÈS, LA MÚNIA, MONTSERRAT, POBLET, PONT D'ARMENTERA, REUS, SABADELL, SALOMÓ, SANT FELIU DE CODINES, SANT JAUME DELS DOMENYS, SANT SADURNÍ D'ANOIA, SANT SALVADOR (EL VENDRELL), SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS, SANTA OLIVA, SANTES CREUS, TARRAGONA, TERRASSA, TORREBONICA, TORREDEMBARRA, VALLS, VILAFRANCA DEL PENEDÈS i VILANOVA I LA GELTRÚ.

Cal destacar la nombrosa quantitat d'actuacions a Torredembarra en la seva Festa Major i en moltes èpoques diferents.

1896-1909

La única sortida documentada d'aquesta època data del 12 d'agost de 1900 que varen actuar per la Festa Major de Llorenç.
Malauradament no posseïm cap document fotogràfic d'aquesta etapa bastonera inicial.

 

1922-1936

La primera Festa Major documentada d'aquesta època és de l'any 1922 on sortiren el dia 9 d'agost al vespre i el dia 10 d'agost a la cercavila del matí. A partir d'aquí i fins la guerra civil participaran a totes les Festes Majors de Llorenç.

- FESTA MAJOR DEL VENDRELL: 26 de juliol de 1929.

- Ia FESTA MAJOR PENEDESENCA AL POBLE ESPANYOL DE BARCELONA: 16 de juny de 1935. Entre d'altres actes es realitza el Concurs Campionat del Penedès a Barcelona.

- ENTREGA DE LA IMATGE DE L'APÒSTOL SANT JAUME A SANT JAUME DELS DOMENYS: 21 de juliol de 1935.

- BENEDICCIÓ DE LA NOVA IMATGE DE LA VERGE DEL CASTELL A CASTELLVÍ DE LA MARCA: 1 de setembre de 1935.

- IIa FESTA MAJOR PENEDESENCA AL POBLE ESPANYOL DE BARCELONA: 14 de juny de 1936. Entre d'altres actes se celebra el Concurs de Ball Bastons de la Generalitat de Catalunya.

També s'actua a les Festes Majors de Vilafranca del Penedès i de Torredembarra.

L'1 d'abril de 1939 va finalitzar la Guerra Civil, i amb ella es va acabar un lapse de tres anys durant els quals es van paralitzar les activitats festives i culturals, i a Llorenç, igual que a la resta de pobles del país, s'inicia un període de postguerra, de malestar i preocupació general.
Malgrat això, sembla que existeixi una certa voluntat de normalització, i en aquells primers mesos de postguerra es comença un temps d'activitat continuada dels balls de bastons que arribarà fins els nostres dies. Unes setmanes abans d'arribar la Festa Major, una colla de joves es proposen organitzar una colla que actuï per la Festa Major, i així en aquella festa van sortir a ballar pels carrers de Llorenç.
En aquella època la participació en el Ball de Bastons oferia als joves l'oportunitat de sortir del poble sense que això signifiqués la pèrdua del jornal, fins i tot el contrari, moltes vegades el repartiment de les gratificacions rebudes era superior al jornal habitual d'aquells temps. De totes maneres, que ningú es faci una idea equivocada, sortir a fer ball de bastons a Igualada o Valls, quan els mitjans de comunicació eren escassos, era tota una odissea i equivalia sobradament a una jornada de treball.
En cada sortida dels bastoners s'actuava sempre pel recorregut que marcava l'organització, però tot just després de dinar, sempre que les autoritats ho permetéssin, s'organitzava un recorregut alternatiu anomenat el "llevant de taula", que no era altra cosa que l'actuació espontània dels bastoners pels carrers, trucant a cada porta i demanant la voluntat amb l'objectiu de recollir més diners.
Ja en aquella època, els components del Ball de Bastons van col·laborar en la divulgació dels balls per terres catalanes, i el 1942 en Josep Rafecas es va desplaçar a Vilafranca per ensenyar nocions bàsiques dels balls als vilafranquins. Així, avui dia es poden trobar certes similituds entre els balls actuals de Vilafranca i el ball de La Creu de Llorenç. Aquesta voluntat de divulgació es repeteix al voltant de l'any cinquanta, quan el Perfecte Rovira se'n va a Papiolet a ensenyar tres balls a una colla.
El 1946, en un concurs de ball de bastons, emmarcat en una jornada comarcal de les parròquies del Penedès, el grup de Ball de Bastons de Llorenç obtingué el primer premi i donà els diners obtinguts a l'Hospital de Vilafranca.
Els anys cinquanta es caracteritzen per una continuïtat en les actuacions i sortides dels bastoners, encara que cal destacar dos fets d'aquella dècada: un de positiu, com és la participació a l'any 1950 en el Concurs de Ball de Bastons d'Albinyana, on es recull el primer premi amb el ball del Pastoret; i un de negatiu, com és el de deixar de ballar el ball de La Creu per la seva dificultat. Com a sortida destacada, s'ha d'assenyalar la participació en la reposició de l'àngel Tobies al campanar del Vendrell (30-11-1958), festa molt remarcada a tota la comarca per l'espectacularitat de l'acció, duta a terme amb helicòpter.
Els temps segueixen corrent entre balls i sortides, i arriba l'any 1964, en què es celebra el 75è aniversari del Centre i durant el qual es va fer un homenatge al Ton dels Arcs, com a representant d'aquells primers bastoners que van començar a ballar el 1896.
Cal destacar, en la dècada dels 60, la sortida del 18 de desembre de 1966 a Santes Creus, amb la participació del ball de bastons en un enregistrament de TVE, amb motiu de la inauguració del segon canal (TV-2).
El precedent de la colla infantil actual del Ball de Bastons el trobem a finals dels anys seixanta, en una visita del Bisbe de Tarragona a Llorenç, en la qual per primera vegada i sense cap continuïtat, es forma una colla de bastoners infantils que actua únicament en aquella ocasió.
Fins a meitat dels anys seixanta els vestits dels bastoners són pantalons blancs, camisa blanca, mitjons blancs, una faldilleta vermella amb ziga-zaga de color groc amb fons vermell, una faixa vermella, un mocador estampat, camalls i espardenyes. Llavors s'introdueix la primera modificació al vestuari després de la Guerra, i es canvia el mocador per una banda groga i vermella que incorpora l'escut de la parròquia.
Als inicis dels anys 70 es deixa de ballar El Pastoret i de nou es repeteix la mateixa excusa per perdre el ball, la dificultat. Sortosament, però, la major part de components que van deixar de ballar-lo es proposaven de recuperar-lo l'any 1978, i ja per la Festa Major d'aquell any es va ballar pels carrers de Llorenç.
Els bastoners s'adonaren que ja eren a l'últim quart de segle, i que les organitzacions, per petites que siguin, necessiten un cert ordre en els comptes. Així comencen l'any 1975 a dur un registre dels comptes, en el qual es recullen tots els ingressos i despeses del grup. Aquest registre se segueix portant en l'any del Centenari i és bàsic per identificar totes les sortides i diferents activitats del grup des d'aquell any.
Arribà la democràcia el 1976 i arreu de tot Catalunya s'inicien tota una sèrie d'activitats encaminades a aconseguir la normalització democràtica del país. El Ball de Bastons no podia ser menys, i es realitzen una sèrie de canvis com són la incorporació de les quatre barres catalanes a la bandera i la modificació de la música de la "Marxa Reial", per tal de treure similitud amb l'himne espanyol. Tot i així, com a anècdota, cal ressenyar que els bastoners no s'acabaven de creure la normalització democràtica, i en les seves actuacions al quarter de la Guàrdia Civil de Llorenç ballaven la Marxa Reial sense modificació musical.
El 1981 un grup de noies, en una mostra d'iniciativa cultural, va proposar-se ballar amb bastons, malgrat les reticències dels nois, que segons sembla els negaren la seva col·laboració. Així les noies s'han de desplaçar a l'escola d'estiu de Sant Pere de Ribes a aprendre uns balls diferents als de Llorenç, i els estrenen públicament a la Festa Major d'aquell any amb flautes i sense gralles. Els tres balls amb es quals van debutar s'anomenen "Plega fems", "Passar i rebatre", i "La Cirereta".
L'any següent, els nois canvien d'actitud i els ensenyen tots els balls que es feien a Llorenç i surten junts per la Festa Major.
Curiosament, mentre les noies anaven a l'escola d'estiu de Sant Pere de Ribes, aquell mateix estiu els bastoners de Llorenç continuaven la divulgació exterior dels balls de bastons, concretament a una altra escola d'estiu, a Saifores.
En una actuació a Montblanc (1980) es rep la invitació d'entrar a formar part de la Coordinadora Nacional de Balls de Bastons de Catalunya, i ja a l'any següent, s'inicia la participació de LLorenç a la Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya que es celebra anualment sota supervisió de la Coordinadora. Aquell any va tenir lloc a Gelida.
Fins a la dècada dels vuitanta, mai s'havia produït una participació d'un bastoner tant singular com és la del Josep Antoni Mampel, que tot i ser sordmut, tenia una eficàcia excel·lent en l'execució dels balls.
La primera vegada que el Ball de Bastons va sortir de les nostres fronteres va ser a Bollène (França) en un intercanvi cultural en el qual van participar diferents grups folklòrics de Llorenç (1984).
En el començament dels vuitanta es va aconseguir la introducció dels balls de bastons en el programa cultural que la Caixa de Pensions duia a terme a la província de Lleida, cosa que va motivar les sortides freqüents a aquella província (Mollerussa, Bellpuig, Aitona, Alpicat, Coll de Nargó, Almacelles, etc.).
La recuperació del ball de La Creu es fa realitat l'any 1991, gràcies a la memòria d'alguns bastoners veterans, i la gamma de balls queda conformada per sis balls: La Processó, La Marxa, El de Terra, El Xotis, El Pastoret i La Creu.
La falta de grallers ha estat un dels problemes més greus que han patit els balls de bastons al llarg dels anys 90, i per tal de pal·liar-ho s'han organitzat diversos cursos de gralles (anys 90 i 92) per facilitar l'accés a aquest instrument al jovent de Llorenç. Més endavant, l'any 1995 es fa un nou curset de gralles, en què hi participen 13 nens i nenes de 9 a 11 anys, que formen part actualment del grup infantil de grallers.
L'any 1992 va ser un any de canvis per al Ball de Bastons, i un dels primers és el canvi de banda groga i vermella per una banda totalment vermella i amb un nou escut (sembla qe l'antiga banda recordava massa la bandera espanyola).
Per últim, per iniciativa d'alguns pares i mares es va incorporar una colla de ball de bastons infantil (els més petits tenen 4 anys), que van actuar per primera vegada a la Festa Major d'aquell any. Van començar aprenent El de Terra, i aquest any 1996 han après La Marxa, naturalment amb versions coreogràfiques adaptades a les seves possibilitats.
Una de les actuacions que tots els bastoners que van tenir ocasió de participar més recorden, és l'actuació en la inauguració dels Jocs Paralímpcs de Barcelona 92 a l'Estadi Olímpc de Montjuïc, davant de 70.000 espectadors. L'actuació va tenir lloc amb altres colles de bastoners i altres grups folklòrics, actuant tots a la vegada partint d'una música conjunta i amb una coreografia diferenciada per cada grup en funció de les seves particularitats dansaires. Segurament és una de les vegades que més gent va poder gaudir dels nostres balls, ja que va ser retransmès per TV en directe arreu del món.
L'any 1994 s'incorpora un ball nou per tal de fer més atractius els assajos per als bastoners, i que perdin la monotonia que a vegades es creava. Es va fer una barreja dels nostres balls i se li va posar el nom de Ball Nou. Així doncs, el repertori de balls quedava format per La Processó, El de Terra, La Marxa, El Xotis, El Pastoret, La Creu, i El Ball Nou. Després s'hi afegiria el Ball de Sant Llorenç creat expressament per a l'any del nostre centenari, el 1996.
En aquest mateix any, de nou es repeteix la divulgació dels nostres balls, i en Josep Maria Víñas se'n va als Monjos a transmetre la nostra tradició a una colla de nova creació.
A mitjans de l'any 1995 es comencen una sèrie de trobades amb diferents bastoners de totes les edats, per tal de recollir la màxima informació del Ball de Bastons que permetés escriure aquesta petita ressenya del nostre grup, i amb l'objectiu de cercar idees per la celebració del centenari.


Extret del Butlletí redactat i publicat amb motiu del centenari al 1996, "Ball de bastons de Llorenç, 1896/1996"

Durant el mes de novembre de 1896 es va dur a terme a l'església de Llorenç el "Novenari de les Ànimes", que consistia en una reflexió sobre temes com: la mort, l'ànima, el judici final, l'infern i la glòria. Durant nou dies es feia un ofici cantat per als difunts cada matí, i després al vespre es resava el rosari i en acabar el mossèn feia el sermó o novena. Sembla que es portava un mossèn o un vicari de fora per donar més importància a l'acte, i en aquesta ocasió va venir un vicari anomenat Font, que va ser l'encarregat de fer el Novenari. El vicari Font exercia el seu ministeri sagrat a Vic, militava a les files carlistes i durant la guerra havia recorregut moltes contrades, i en una d'elles va conèixer el ball de bastons. Li va agradar tant que prengué nota de les seves evolucions i en va ésser un gran entusiasta i propagandista. Llavors aprofità aquests nou dies d'estada a Llorenç per ensenyar-ne a un grup de joves del Centre que en aquells moments estava necessitat d'activitats noves. D'aquesta manera al Centre s'hi incorporava una nova activitat cultural que ha perdurat fins als nostres dies, i que ha esdevingut un dels símbols que més l'identifiquen.

Aquesta versió històrica es pot contrastar amb la que s'ha rescatat aquest any 2005, d'una llibreta de memòries i anotacions del Pere Figueres Benach, Pere de La Caixa, nascut l’any 1910, i graller del ball de bastons de la colla dels anys 1922 fins el 1936.

Dels components d'aquell primer grup de ball de bastons només es té coneixement dels següents:

- JOSEP MITJANS BOSCH, "Jepet de la Pepa"; (1875-1931)

- ANTON MIQUEL MITJANS, "Ton dels Arcs"; (1887-1971)

- LLUÍS FIGUERES BOLDÚ, "Cal Magí Figueres"; (1887-1904)

 

El graller d'aquella època era en JOSEP CAÑAS PROS, "Jepet del Ginató" (1885-1975). Ell formava part de l'orquestra La Constància i en els seus començaments tocava al Ball de Bastons amb el clarinet, encara que més tard es va comprar una gralla de claus.

El Ball de Bastons constituïa un element festiu més en aquella època (tals com l'Orquestra del Centre La Constància, l'elenc teatral, o bé el Cor del Centre), que moltes vegades s'incorporava a les celebracions religioses.
El vestuari que s'utilitzava en aquella època el descrivia en Pere Figueres Benach (Pere de la Caixa) en un llibre de notes anomenat Llibreta Vermella de la següent manera:

"Llavors portaven la mateixa classe d'indumentària en què els veiem abillats actualment, tan sols que es cobrien el cap amb uns barrets o capells molt amples ornats amb flocs de cintes de tots colors, les quals al compàs animat del ball voleiaven al vent i donaven una nota alegre d'elegància i color. Quan prenien part en actes religiosos es descobrien i deixaven caure els seus capells cap enrera. Llavors les cintes se'ls escorrien esquena avall com penjarolls de flors."

D'altra banda, observem que a la colla de bastoners del Centre únicament hi participaven homes.
De les sortides i actuacions se sap que només es sortia per la Festa Major i en algun acte religiós. L'única sortida documentada d'aquella època data de l'any 1900 en un exemplar de La Vanguardia del dia 9 d'agost de 1900, on parla de la Festa Major de Llorenç de la següent manera:

"El dia 12 del actual celebrará su fiesta mayor el pueblo de Llorens, con arreglo al siguiente programa: Por la mañana las dos collas de grallas recorrerán la población tocando las alegres i típicas "matinadas". A las ocho, los jóvenes en dos bandos, empezaron a levantar los atrevidos "castells de costum"; las campanas de la parroquia enseguida darán aviso a los fieles para asistir a los Divinos Oficios. A la salida entre la algazara del gentío i el repique de campanas, recorrerán las calles del pueblo, siguiendo el curso acostumbrado, la procesión a la que concurrirán el tradicional "Ball de Bastons", castells y demás comitiva..."

A partir de l'any 1909 no es té cap més informació fins a l'any 1922. Així doncs, sembla que hi va haver un període d'inactivitat que podríem justificar de la següent manera:

- L'any 1909 no es va celebrar Festa Major per haver estat suprimides les garanties constitucionals a causa dels fets de la Setmana Tràgica.

- A partir d'aquest any 1909 hi va haver una confrontació entre les entitats del poble sobre quin dia se celebraria la Festa Major. Fins llavors se celebrava el diumenge després de Sant Llorenç. Així doncs, a partir de l'any 1910 a Cal Marçal i a la Sala de Baix a partir de l'any 1915, la celebrarien el mateix dia 10 d'agost i al Centre el diumenge següent. Això no contribuïa pas al lluïment de la festa, sinó qe més aviat era un espectacle insòlit i llastimós, i feia que els actes que organitzava el Centre fossin poc concorreguts i, a vegades, boicotejats. Això va durar fins a l'any 1917 en què se signava a l'Ajuntament l'acord pel qual s'establia definitivament i oficialment el 10 d'agost dia festiu per celebrar la Festa Major.

- L'any 1910 al Centre s'hi començaven a puntejar les primeres sardanes. Això va provocar un canvi en el comportament social del jovent, ja que va propiciar una relació més freqüent entre nois i noies.

- Entre els anys 1918 i 1921 hi va haver una davallada de l'activitat al Centre. Els problemes de la qüestió rabassaire van portar una crisi al Sindicat del Centre que va provocar l'abandó d'un nombre important de socis joves cap a la Cooperativa, on el moviment rabassaire en formació havia pres més força. Totes les activitats d'aquella època van perdre impuls i, com no també el Ball de Bastons.

Després del suposat període d'inactivitat dels anys 1909-1921, comença una altra època del Ball de Bastons. S'ha de suposar que els balls que es ballaven en els inicis no hi havia ningú que els recordés, o bé no eren del gust dels balladors, i per això es dirigiren al grup de ball de bastons de l'Arboç per tal d'aprendre els balls d'aquest poble. S'ha d'indicar que el grup de l'Arboç era el grup amb més "fama" de l'època i el que picava més fort, a més de ser l'únic poble del Bax Penedès per poder anar a assajar. Així doncs, a partir de l'any 1921 i durant dos o tres anys, un grup de joves del Centre es desplaçaren a l'Arboç per aprendre nous balls de bastons. Hi anaven a la nit entre setmana amb bicicleta amb llums de carbur, i després d'una dura jornada de treball. Assajaven al local del casino Arbosense i, ensinistrats pels balladors locals (Joan Andreu Canyelles "el Sinembargu", Julià Suau Rovirosa "el Pallasso" i Jaume Carbó Escardó "El divino"), varen aprendre els següents balls: La Creu, el Xotis, La Processó, La Marxa Reial o La Roda, El Pastoret i el de Terra. Aquests balls són els mateixos que es ballen a l'actualitat encara que amb el temps han sofert petites modificacions. També el graller, que en aquesta època era el Sebastià Sendrós (Titot o Ros de les Cabanyes), va haver d'anar a aprendre les músiques dels balls. Una vegada que ja havien après tots els balls, i com a gratificació pels esforços dels bastoners arbocencs, se'ls va convidar a efectuar una exhibició conjunta al Centre. Va ser un diumenge al matí i al final de l'actuació se'ls va convidar amb galetes, vi ranci i moscatell.
El vestuari d'aquella època era igual que el d'ara, amb variants de la banda, que portava una senyera catalana, i els camalls, que eren més llargs que els actuals i portaven més picarols. Cal remarcar que així com els balls es varen perdre, el vestuari va continuar igual, tret del barret al cap, que va desaparèixer.
Els bastons que empraven eren dels raigs de les rodes de carro, als quals el fuster carreter s'encarregava de donar-los la forma més arrodonida.
A les actuacions sempre anaven 10 bastoners i un graller. Vuit bastoners ballaven i dos passaven el plateret. Sempre hi havia qui hi tenia més traça amb el plateret que d'altres, i cal remarcar la importància que tenia el fet econòmic en les sortides dels bastoners, perquè sembla ser que s'hi feien el jornalet.
El cap de colla era qui organitzava els assajos i llogava el graller. Hi havia compromís entre el cap de colla i el graller per assegurar-li la plaça. S'assajava molt poc, només quan s'acostava alguna actuació.
La primera festa major documentada amb presència dels nostres bastoners data de l'any 1922, i se sap qe l'any 1924 varen cobrar 10 pessetes de l'Ajuntament de Llorenç per la seva participació a la festa major d'aquell any. També cal destacar la presència dels nostres bastoners a la Festa Major Penedesenca que durant dos anys s'organitzava al Poble Espanyol de Barcelona, concretament els dies 16 de juny de 1935 i al 14 de juny de 1936, i on es celebrava un Concurs de Colles de Ball de Bastons de tot el Penedès (Anoia, Garraf, Alt i Baix Penedès). Al concurs de l'any 1935 el Ball de Bastons de Llorenç va quedar en últim lloc perquè portaven l'escut fejocista (Federació de Joves Cristians) a la bandera i al jurat no li va agradar.
A la Festa Major de Llorenç era costum el dia de la vigília que el ball de bastons, les gralles i els castells acompanyessin les autoritats de la Casa de la Vila a la rectoria a buscar el mossèn, i d'allí tots junts en processó anaven cap a l'església on se celebrarien les Completes. L'endemà de bon matí, els bastoners i els castells feien una cercavila pel poble que s'acabava davant la Casa de la Vila, on es feia el mateix recorregut que el dia anterior per assistir al final a l'ofici de l'església.


Extret del Butlletí redactat i publicat amb motiu del centenari al 1996, "Ball de bastons de Llorenç, 1896/1996"

Aquesta música ha estat composta pel compositor i músic pianista Jordi Camell Ilari (Llorenç del Penedès, 1959), graller del ball de bastons a partir de la dècada dels setanta, i fill de Joan Camell Ràfols (1926-2000), antic graller dels bastoners dels anys 50 als 60.

Aquesta melodia va ser estrenada en una ballada conjunta de totes les colles bastoneres que varen participar a la XXI Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya que se celebrà a Llorenç, l'1 de juny de 1996. El ball va ser creat gràcies a l'esforç de la colla de 1996 liderada pel cap de colla Josep Maria Vinyes i també pel guiatge coreogràfic de Llorenç Rafecas.   Diferents colles l'han incorporat també al seu repertori habitual: els Bastoners de la Granada, els Bastoners de Sant Martí Sarroca, els Bastoners de Terrassa, els de Granollers, etc.
Aquesta tonada fou escrita per a quatre gralles i fonamenta part del seu discurs melòdic en la tonada dels Goigs de Sant Llorenç que va compondre Francesc Baldelló. A diferència de la resta de melodies no se cenyeix a un temps de vuit compassos que es va repetint, sinó que conté una estructura circular que es configura a partir de la introducció i de la coda desenvolupant enmig dues frases (de nou i de vuit compassos respectivament) que es repeteixen dues vegades.
  La peça requereix un important domini tècnic de l'instrument, desenrotlla la tessitura de la gralla i enfront la resta de repertori suposa una incorporació important, amb una interpretació virtuosística en l'instrument.
Es va estrenar l'1 de juny de l'any 1996, coincidint amb la XXI Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya celebrada a Llorenç, coincidint amb la celebració del Centenari de l'existència del ball a Llorenç.

La coreografia del ball va ser ideada per un exbastoner, el Llorenç Rafecas, i va suposar una gran quantitat d'assaigs per part del grup, donada la seva complexitat. En aquesta s'hi poden veure passos originals del ball, com quan els bastoners al saltar realitzen el cop al moment en què es troben enlairats, creuant els cops entre els bastoners del quadre, mentre uns salten i piquen els altres piquen acotats (vegeu Foto 3), moviment incorporat que no trobem en d'altres coreografies dels balls llorencencs. També hi trobem semblances amb d'altres balls ja existents, com el sota-cama (vegeu foto), picar a terra, etc, en una mescla molt ben acabada i vistosa en la seva coreografia.

   
- Escolteu pista nº 6 del CD "El ball de bastons" Sèrie 2, Volum 2. Publicat per Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Fonoteca de Música Tradicional Catalana. Interpretada per Joan Cuscó Clarasó.  

Aquest ball va sorgir arrel d'un parell de músiques que el graller Joan Cuscó va composar per la nostra colla, i en el fet que ens proposés de posar-hi una coreografia. Així afegiríem el novè ball al nostre limitat repertori, en una iniciativa d'un ball de nova creació. No ha estat fins al cap d'uns dos anys que ens hem decidit a donar vida al nou ball.
Ha estat arrel de la Festa Major 2004 que s'ha dedicat a la nostra dansa, ornamentant les evidències de la Festa local amb motius bastoners (samarreta, bossa, placa i etiqueta de l'ampolla de cava, programa de la Festa, etc), i també arrel de que els membres de la Comissió de Festes ens han ofert als grups folklòrics que aquest any per primera vegada poguem oferir una altra actuació a la Festa Major a part de la tradicional cercavila, que ens hem decidit a fer la presentació del nou ball en l'Exhibició Bastonera, el dimarts 10 d'agost.
Així, vam voler aprofitar aquesta oferta per poder fer la presentació pública d'aquest nou ball creat per aquesta diada, i amb les colles del Ball de Bastons de l'Arboç i les Bastoneres de la Múnia com a colles convidades.
El Ball ha estat anomenat en referència al dia de la seva presentació pública, per Sant Llorenç: EL BALL DEL 10 D'AGOST. A nivell musical, aquesta melodia s'adiu amb el gènere musical del xotis, pel que fa a la seva estructura rítmica i melòdica. La coreografia es desenvolupa a través d'uns passos de nova creació a la nostra colla, amb cops de bastó innovadors en la nostra dansa, que s'han introduit de manera original, existint una gran varietat de moviments, passos i picades en el ball.    

Els grallers que han acompanyat amb la melodia de la gralla el Ball de Bastons de Llorenç al llarg dels anys, queden citats a continuació per ordre cronològic, segons ens mostra el Butlletí "Ball de Bastons de Llorenç, 1896/1996":

Al llarg dels Països Catalans, predominen en l'acompanyament melòdic del ball de bastons els instruments de vent, anomenats aeròfons (predomina el flabiol com a instrument més utilitzat, la gralla, la dolçaina al Pais Valencià, el sac de gemecs, l'acordió i les flautes).
Actualment un dels instruments més utilitzat per a executar la melodia del ball de bastons és la gralla, potser pel seu so més estrident i el volum sonor que emet, que es percep en armonia amb el sorollós repicar dels bastons. Però cal dir que la seva presència en aquesta tipologia de ball abans era molt minsa i localitzada, i ha estat en les darreres dècades quan s'ha produit el fenomen d'expansió de l'instrument d'una forma general.
La gralla seca és un instrument de vent de caràcter rústic, format per un tub de fusta (fustes de ginjoler, cirerer, granadillo, olivera, bobinga, ametller, boix, etc) d'uns 27 cm de llarg i una mica més ample per la boca que per l'embocadura. La seva sonoritat és estrident, i per això s'utiitza generalment per acompanyar la formació dels castells, però també per fer la música corresponent a diverses formacions folklòriques com la que ens ocupa.
Té sis forats per la part de sobre i un per la part de sota, que es toca amb el polze. El so es produeix bufant per una inxa, formada per dues canyes polides, encaixades i lligades. Aquesta doble llengüeta vibra i la resta de l'instrument n'amplifica el so.

Al Ball de Bastons de Llorenç, com en d'altres del Penedès i del Camp de Tarragona (zona històrica de tradició grallera), l'acompanyament melòdic del ball l'executa un únic instrument, la gralla, interpretant la melodia ja sigui un únic instrumentista solista o bé en grup de dos o bé de tres grallers.
A grans trets, les formacions de grallers que al llarg dels anys han demostrat haver assolit una bona consolidació i funcionalitat musical han estat les integrades per dues gralles i un timbal, i en un estadi evolutiu més avançat de l'instrument han estat formades per tres gralles i un timbal, i en d'altres variacions. La peculiaritat del ball a Llorenç és que mai s'ha tocat amb timbal, a diferència d'altres balls de bastons també tocats amb gralla.


El Ball de Bastons de Llorenç posseeix un repertori de nou evolucions diferents, les quals es poden subdividir en dos grans grups:

- Les músiques més antigues, així com les que es varen incorporar durant els anys vint sota el mestratge dels bastoners de l'Arboç, tenint en compte les variacions que han patit al llarg dels anys. Aquests balls són: la Processó, el Terra, la Marxa, el Pastoret, el Xotis i la Creu.
- Les que s'han incorporat aquests darrers anys: el Ball Nou (1994), el Ball de Sant Llorenç (música de Jordi Camell, ball estrenat públicament l'1 de juny de 1996) i el Ball del 10 d'agost (música de Joan Cuscó, ball estrenat públicament el 10 d'agost de 2004).

Malauradament no ha quedat cap tipus de referència sobre les melodies o les coreografies que s'haurien executat amb anterioritat al 1926 i que mossèn Font va ensenyar als primers bastoners l'any 1896.
Les partitures de les antigues músiques (evolucionades a Llorenç de forma diferent a les que es ballen a l'Arboç) les va transcriure en Joan Cuscó l'any 1991, que es va encarregar personalment d'aquesta tasca, i fruit d'un treball de recerca que es va allargar alguns anys, recopilant i escribint dels antics grallers les evolucions dels balls de bastons de Llorenç. Avui en dia les partitures s'utilitzen per al Curset de Gralla, i per a fomentar i conservar aquest patrimoni musical llorencenc.

Des de la seva fundació, el Ball de Bastons de Llorenç l'han acompanyat diversos grallers de les comarques del Baix i Alt Penedès, ja sigui de manera més esporàdica o amb una certa continuïtat.
Fent una mica d'història de l'instrument, les gralles es localitzen a la Catalunya Nova acompanyant determinats balls i entremesos d'aquelles terres, com són les moixigangues, el ball de gitanes, el ball de valencians o el ball de bastons. A mesura que avança el segle XIX la gralla es consolida  també en el repertori casteller, sent l'instrument inseparable dels castells, i va estenent-se el seu ús en l'acompanyament musical de les festes en la seva totalitat. És així com el grup de grallers pren rellevància sobretot en àmbits rurals on els cal resoldre la música i els balls de les festes amb recursos econòmics limitats. Tenim el clar exemple de Els Romeas, llegendari grup de grallers del Vendrell, amics de Pau Casals i primers en gravar un disc de gralla (Compañía del Gramófono, any 1930 aprox.) en un disc de pedra, i feien servir el nom artistíc de Grallers Antics Romeas del Vendrell, grup del que formarà part un graller de la colla bastonera de Llorenç, Sebastià Sendrós "Titot", posteriorment explicat.
A finals del segle XIX les formacions de grallers es transformen passant del graller solitari o dels dos grallers i tabal a grups de tres i quatre gralles i un o dos tabalers. L'aparició i l'ús de la gralla dolça és la següent transformació que realitzen els grups de grallers per tal de poder ampliar el repertori i facilitar l'execució de les noves melodies. A principis d'aquest segle la majoria de grups de grallers ja han adoptat la gralla dolça com a instrument principal.
A partir de la Primera Guerra Mundial, els grups de grallers inicien una lenta però imparable decadència a causa del canvi de modes musicals i de l'estil de vida de la gent del camp. Això fa replegar els pocs grups de grallers que continuen tocant a l'ús ritual i antic de la gralla com a acompanyament insubstituïble dels castells, altres balls populars, per exemple a Llorenç amb el Ball de Bastons, amb els gegants, funció que evitarà la total desaparició de la gralla en el nostre país.  Aquest és el cas de la colla de bastoners de Llorenç, que a causa dels recursos econòmics limitats necessitaven aquests grups de grallers en període de decadència, i gràcies a aquestes activitats l'instrument continuarà existent a la vida cultural i popular.

A la colla de Llorenç, el primer graller que tenim constància és Josep Cañas i Pros "Jepet del Ginató" (1885-1975), fill del poble. Josep Cañas va aprendre les primeres nocions musicals com a clarinetista de l'Orquestra La Constància d'El Centre i va acompanyar el ball de bastons amb una gralla Casellas de quatre claus (constructor Josep Casellas, d'Albinyana), que li va comprar la mateixa societat. És el graller més antic de tots els que recordaren en Fernando Cunillera, l'Anton Viñas, en Josep Rafecas i en Josep Figueres en una entrevista feta el dia 21 de novembre del 1992. Dos grallers que també varen acompanyar els bastoners en aquesta època però de manera més esporàdica foren en Llorenç Jané i Fontanals "Vell Rítol" i en Joan Sonet i Jané.
Pels volts del 1926 començà a acompanyar les evolucions del ball de bastons en Sebastià Sendrós i Fontanals "Titot" (1890-1963). Sebastià Sendrós va aprendre a tocar la gralla de ben petit i va ser membre de diferents colles: la colla de Llorenç (c1898-c1900), la colla de Sant Vicenç (c1900-c1904), Els Casimiros del Vendrell (c1905-c1908), Els Tafalles de Vilobí (c1921-c1930), Els Romeas del Vendrell (c1930) o els Romeas de Vilobí (c1932-1942) entre d'altres. Sendrós tot i que era fill de Llorenç va viure la major part de la seva vida en una masia del terme municipal de Vilobí, a l'Alt Penedès.
Després d'en Sendrós acompanyaren el ball de bastons en Macari Domingo i Tort (1887-1969) a partir del 1943, perquè les pretensions econòmiques d'en Sebastià Sendrós eren massa agoserades per als bastoners de l'època, i de manera esporàdica en Josep Mercader i Ramon "Astor" (1886-1964) del Vendrell, el qual també acompanyava en solitari els bastoners de Vilafranca i els de la Granada.
A tots ells els va substituir en Joan Camell i Ràfols "Joanet de Ca la Ramona" (1926-2000), que el 1942 havia après a tocar la gralla de la mà d'en Ramon Batet i Roca. Hi va participar entre els anys 1944 i 1955 utilitzant una gralla de claus que va comprar a l'Isidre Güixens i Mañé.
En Joan Camell va ensenyar a tocar la gralla a Salvador Sonet i Figueres (1932), qui també acompanyà els bastoners entre els anys 1950 i 1955. Posteriorment ho varen fer Joan Jané i Escofet "Merenguet" (1920) i Albert Jané i Pascual "Carbassó" (1928), (a la Foto 1), ambdós del Vendrell, i Josep Sans i Benach "Elias" (1931-1995) de l'Arboç; els dos darrers de forma intermitent.
Fet i fet, arribem als anys setanta i a la gestació d'una colla de grallers de Llorenç que a partir del 1976 s'encarregà d'acompanyar el Ball de Bastons. Els nous grallers eren: Jordi Camell, Joan Viñas, Manel Viñas i Jaume Roigé (a la Foto 2). El seu mestratge fou guiat pel graller vilanoví Xavier Planas. Amb els anys, i per motius diversos (fonamentalment professionals), la colla es va anar disgregant i en Joan Viñas tornà a acompanyar els bastoners en solitari. D'aquesta manera, arribem als nostres dies en què els grallers que hi participen són: Joan Cuscó Clarasó (Foto 3), de Vilafranca, des del 1991; i en Jordi Inglès Bo "Bero" (Foto 4), del Vendrell, des del 1992. Havent-hi participat algunes vegades en Pere Artís, l'Emili Esteve i en Xavier Orriols (Foto 2).
La colla s'ha trobat des dels anys 90 amb el fet d'haver de dependre únicament dels dos grallers disponibles, i ha estat mancat de grallers propis de la colla. Entre els anys 90 i 92 s'organitzaren cursets de gralla per facilitar l'accés a l'instrument del jovent del poble, sent-ne professor en Joan Cuscó i el Jordi Inglès alternativament. Més endavant, l'any 1995 es fa un nou curset de gralla en què hi participen 13 nens i nenes de 9 a 11 anys (Irene Boada Rafecas, Jordi Camell Pros, David Cunillera Gavilan, Roser Esteban Rafecas, Irene Guasch Orpí, David Guillén Viñas, Josep Guillén Viñas, Marc Inglès Giró, Susanna Mañé Rossell, Agnès Rafecas Ventosa, Marina Ràfols Ribes, Jordi Sadurní Ràfols), que formaren part d'un grup infantil de grallers, tocant per al grup infantil de ball de bastons.

Des del 1991 i fins l'any 2005, en Joan Cuscó Clarasó de Vilafranca és el graller que va acompanyar amb la música de la seva gralla les nostres coreografies. En aquest període també ens acompanyava en Jordi Inglès, el "Vero" del Vendrell, que de forma més esporàdica ens acompanyava quan li demanàvem. Durant l'exhibició que es va fer a la Festa Major 2004, vam obsequiar als dos grallers que ens van acompanyar de forma més o menys continuada i fidel al llarg de més d'una dècada a les nostres actuacions, fent-los un reconeixement públic, i regalant-los dos decantadors de vi com a record.
Des de 2005 el Josep Guillén és el graller de la colla. El 2009 el Ball de Bastons ha iniciat un curset de gralla i esperem que així es puguin incorporar nous grallers disposats a fer ballar els bastoners, i d'aquesta forma donar continuïtat a la nostra tradició.

Foto cedida per Toni Jover 

- Per a més informació consulteu l'apartat WEB següent, titulat: GRALLERS DEL BALL DE BASTONS DE LLORENÇ

- Extret en part del Butlletí redactat i publicat amb motiu del centenari al 1996, "Ball de bastons de Llorenç, 1896/1996".

- Escolteu CD "El ball de bastons" Sèrie 2, Volum 2. Publicat per Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Fonoteca de Música Tradicional Catalana. Pistes 5, 6, 31 i 32.